Catalunya va registrar el 2022 més de 14.000 inicis de tractament contra les drogues

ACN

L’any 2022 es van iniciar a Catalunya un total de 15.051 tractaments per addiccions (14.137 per drogues i 914 per addiccions comportamentals), segons l’Observatori Català de Drogues i Addiccions (OCDA) de la Generalitat.

Entre les drogues, l’alcohol, amb 6.306 casos (un 45% del total), és la que té més inicis de tractament i la que genera una major càrrega de morbiditat. El 73% de les persones que inicien tractament per alcohol són homes amb una mitjana d’edat de 47 anys. Per la seva banda, la cocaïna continua sent, el 2022, la segona droga que més inicis de tractament genera als centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS), amb un 24% del total (3.355 casos), dels quals el 39% són inicis de tractament per primera vegada.

El 83% són homes, amb una mitjana d’edat de 40 anys, que inicien el consum cap als 24 anys i que, per tant, triguen una mitjana de 16 anys a iniciar el tractament.

El cànnabis ha generat el 13% dels inicis de tractament (1.898 casos) i és la substància amb la franja d’edat més jove, amb un 42% de persones que tenen menys de 25 anys. És la droga il·legal més consumida a Catalunya i a la majoria de països europeus.

Quant a l’heroïna, cal destacar que el nombre de peticions de tractament segueix al nivell més baix de la sèrie històrica des de 1987, representant el 9% (1.263 casos) del total d’inicis de tractament. Cal remarcar que en la dècada dels 90, els tractaments per consum d’heroïna havien arribat a representar més del 50% dels casos. Avui, les dades de 2022 indiquen que el 86% d’aquests inicis de tractament corresponen a homes, amb una mitjana d’edat de 44 anys, i només el 12% inicia tractament per primera vegada. Destaca la disminució de la via injectada, que ha passat del 73% dels casos a principis dels anys 90 al 27% l’any 2022.

A 31 de desembre de 2022 hi havia un total de 7.237 persones en tractament amb agonistes opioides, 6.609 corresponen al Programa de manteniment amb metadona i 628 reben tractament amb buprenorfina.

Tot i que la majoria de tractaments per tabaquisme s’aborden des d’altres àmbits, com l’atenció primària, durant l’any 2022 un 3% (443 casos) dels inicis de tractament en els serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències van ser motivats pel tabac. Els tractaments per dependència a les drogues s’han atès als 63 CAS de Catalunya.

En el conjunt dels inicis de tractament per drogues, s’observa que el 76% corresponen a homes i el 24% a dones. Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, on els percentatges s’apropen (54% homes i 46% dones). A l’altre extrem trobem l’heroïna i la cocaïna en què la proporció dona/home arriba a ser d’entre uno o dues dones per cada vuit o nou homes.

En relació a les dones, s’observa que les dades d’inicis de tractament tendeixen a igualar els dels homes en els motivats per consum de drogues legals (alcohol i tabac) o aquelles amb menor rebuig social (cànnabis), fet que també s’observa en les enquestes poblacionals i escolars.

Quant a l’edat mitjana, el 57% de les persones tenen més de 40 anys quan inicien tractament. En el cas de l’alcohol aquest percentatge puja fins al 70%.

Un 15,2% de les persones que inicien tractament tenen un nivell socioeconòmic molt baix (la mitjana de població a Catalunya amb nivell socioeconòmic molt baix és del 3,6%). En el cas concret de les persones que l’inicien per heroïna, el nivell socioeconòmic molt baix s’eleva fins el 30% (29% en homes i 36% en dones). La suma amb altres indicadors evidencia que les persones que inicien tractament a causa de l’heroïna viuen una situació de molta vulnerabilitat: el 18% tenen l’allotjament inestable i el 19% està a la presó, el 52% de les persones tenen nivells educatius baixos, el 39% està a l’atur i només un 18% declara estar treballant.

5.434 persones ateses als serveis de reducció de danys

Els serveis de reducció de danys (SRD) de Catalunya són pioners en les polítiques d’addiccions a Espanya però també a tot Europa. Aquests serveis atenen persones consumidores de drogues amb l’objectiu de disminuir les conseqüències negatives del consum en la seva salut física i psicosocial, així com per facilitar l’accés al tractament. Els SRD proporcionen a les persones usuàries serveis bàsics d’atenció sanitària i social (higiene, alimentació, cures bàsiques, educació sanitària, cribratges de malalties infectocontagioses, entre altres) amb la finalitat de millorar la salut i qualitat de vida de les persones consumidores de drogues.

L’any 2022 a Catalunya hi havia 39 SRD (19 centres fixos, 8 unitats mòbils, 11 equips de carrer i 1 centre residencial integral de primera acollida). 15 d’aquests serveis disposen de sales o espais de consum supervisat (13 a centres fixos i 2 en unitats mòbils).

Les persones ateses per aquests serveis es troben en una situació d’elevada vulnerabilitat, la meitat sense allotjament estable i un 31% no empadronades. Són majoritàriament persones consumidores de cocaïna i/o heroïna, per via parenteral i en un 87% són homes. Més de la meitat de les persones ateses han nascut fora d’Espanya i el 19% fora d’Europa.

L’elevat nombre de persones ateses als SRD de Catalunya mostra l’àmplia accessibilitat i l’activitat assistencial d’aquests serveis ubicats a zones de tràfic i consum de drogues. El 2022 s’hi han registrat 4.338 cures bàsiques, 17.042 accions d’educació sanitària, 104 accions d’acompanyament, 20.691 accions d’aconsellament o intervencions breus terapèutiques i s’hi han atès 126 sobredosis, cap de les quals mortals.

Pel que fa a les sales de consum supervisat que hi ha a Catalunya, durant el 2022 van atendre 2.666 persones i van supervisar un total de 135.789 consums. Les sales són espais on es garanteix un consum higiènic i segur, prevenint malalties infectocontagioses com el VIH i les hepatitis, evitant consums a l’espai púbic així com morts per sobredosi.

La dispensació de material higiènic per al consum a través del Programa d’intercanvi de xeringues (PIX) és també una estratègia clau per a la prevenció del VIH i les hepatitis en persones que s’injecten drogues. L’any 2022 es van distribuir 741.646 xeringues estèrils a través de 679 punts d’accés (SRD, farmàcies comunitàries, centres d’atenció primària, CAS i altres tipologies de serveis com hospitals).

Més d’11.000 urgències per consum d’alcohol

Quant a les urgències hospitalàries, del total de 3.122.996 episodis d’urgències ateses l’any 2022 a Catalunya per tots els motius, en el 0,7% dels casos el diagnòstic principal té relació amb el consum de drogues (21.476 urgències), i d’aquestes, el 53% són causades per l’alcohol (11.415). El 6% (649) de les urgències hospitalàries per consum d’alcohol corresponen a menors d’edat, especialment noies (374 urgències).

Pel que fa a la mortalitat per reacció adversa a substàncies psicoactives, el 2021 (últimes dades disponibles) es van registrar 159 morts, el nombre més baix de la sèrie històrica i que és un 13% inferior a les morts registrades el 2020. Aquesta mortalitat fa referència únicament a morts que s’han pogut relacionar amb el consum recent i intencional d’una substància psicoactiva de caràcter no mèdic. Aquestes morts han requerit una investigació forense i segueixen una tendència decreixent.

Jocs i apostes

El 2022 s’ha notificat 914 inicis de tractament per addiccions comportamentals a Catalunya, la majoria de les quals (91%) s’han atès a les 11 unitats d’addiccions comportamentals (UAC), i l’altre 9% als CAS. El trastorn per joc d’apostes ha motivat el 76% dels inicis (690), seguit per l’ús de videojocs, que n’ha motivat el 7% (67 casos) i l’addicció al sexe amb un 6% (54 casos).

En funció del sexe, el 85% corresponen a homes i el 15% a dones. En el cas dels homes, les addiccions comportamentals amb més prevalença són el trastorn per joc d’apostes (79%), el trastorn per ús de videojocs (8%) i l’addicció al sexe (7%). En canvi, les més prevalents entre les dones són el trastorn per joc d’apostes (53%) i les compres (23%).