Sant Egidi reparteix guies amb informació sobre serveis per a les persones sense llar de Barcelona

ACN

La Comunitat de Sant Egidi repartirà aquest Nadal 3.000 guies On menjar, dormir, rentar-se a les persones sense sostre de Barcelona. El llibre recull més de 500 adreces que les persones sense llar poden visitar per fer un àpat calent, tenir un lloc on dormir o utilitzar el servei de dutxa.

També recull punts on curar-se, centres d’atenció a les drogodependències, assistència per a presos i expressos, serveis per a dones víctimes de violència masclista i cursos de català i castellà per a estrangers. El responsable de l’entitat, Jaume Castro, denunca que cada vegada és més difícil trobar serveis d’accés directe on dormir i menjar a Barcelona perquè en molts casos s’ha de concertar cita el dia abans.

La guia recull 34 menjadors, 20 centres estables, 15 serveis de dutxa, 38 centres on curar-se i gairebé un centenar de centres d’acollida i orientació, dels quals més de la meitat són parròquies. També hi ha telèfons d’ajuda. L’objectiu de la guia és agrupar els serveis públics i privats indispensables per a qui es troba en situació de sensellarisme.

A banda, el llibre conté informació administrativa de gran utilitat per a les persones migrants. Indica llocs on fer l’empadronament i aconseguir els documents necessaris per sol·licitar prestacions, assistència sanitària, orientació laborals i formació professional.

El menjador de la Casa de la Solidaritat i la Casa Sant Llàtzer

Els menjadors de Sant Egidi, la Casa de la Solidaritat i la Casa Sant Llàtzer ofereixen dos dies a la setmana sopar a les persones més vulnerables. Va ser a través dels àpats solidaris que l’Ígor Matich, un veneçolà que va arribar a Barcelona fa tres anys, va conèixer l’entitat. Actualment, tot i que té feina i un sostre on viure, continua anant al menjador perquè, tal com explica, els voluntaris han passat a formar part de la seva família.

L’Ígor recorda que la guia el va ajudar molt per conèixer la ciutat i els llocs on anar a demanar ajuda. “Els 10 o 20 euros que et donen al carrer no són comparables amb l’ajuda que et proporciona aquesta guia”, ha expressat. En aquest sentit, ha subratllat la importància que té per a les persones migrants que viuen al carrer, sobretot a l’hora de tramitar la documentació necessària per demanar el permís de residència. “Sense això estarien perdudes”, ha afirmat.

Els motius que porten a viure al carrer, cada vegada més diversos

Castro ha destacat que els motius que porten a viure al carrer són cada vegada més diversos i que no es poden associar a esdeveniments extraordinaris o històries de marginació com passava antigament. “Un desnonament, una tensió familiar, la pèrdua de feina, una malaltia o una separació conjugal poden fer que una persona en un moment determinat es trobi al carrer desproveïda de tot”, ha dit, a banda de les dificultats per trobar habitatges accessibles.

Un altre factor important, ha assenyalat, és que cada vegada els conjunts familiars són més petits o estan més afeblits. “En més del 30% dels domicilis de Barcelona hi viu una persona”, ha recordat, fet que ha assegurat que deixa els ciutadans més desprotegits socialment i econòmicament.

El responsable de la Comunitat Sant Egidi ha dit que trobar-se en situació de sense llar no és “una condemna per sempre”. Segons Castro, cada vegada hi ha més persones que volen ajudar els més vulnerables perquè no “perdin” la dignitat i puguin reconstruir una xarxa d’amistats i un entorn solidari. Només amb l’entitat hi col·laboren uns 400 voluntaris.

L’entitat demana més centres de baixa exigència i allargar l’Operació Fred

Castro ha insistit en la necessitat de crear més centres de baixa exigència perquè ningú dormi al carrer. “La ciutat ha d’ampliar aquest servei”, ha apuntat, i ha afegit que aquest seria el primer pas per “dignificar” les persones sense llar. També ha demanat allargar l’Operació Fred. “Entre 5 graus i 0 graus hi ha molt poca diferència”, ha dit. A banda, el responsable de l’entitat ha demanat al Parlament que aprovi la proposició de llei per erradicar el sensellarisme i que la doti d’una partida perquè es pugui afrontar el problema.