Hi ha relació entre la mobilitat i el benestar mental de la comunitat universitària?

ACN

La creació d’una guia d’intervenció per millorar la salut i el benestar mental de la comunitat universitària és l’objectiu d’un projecte de recerca que ha posat en marxa l’UManresa. Liderat per l’investigador Guillem Jabardo, es busca també la participació d’estudiants, el col·lectiu docent i d’administració i serveis de la universitat. Actualment, ja s’està fent el seguiment a 120 persones que, durant una setmana, portaran un acceleròmetre, un dispositiu que registrarà els seus patrons de moviment, ja sigui sedentari com activitat física. Passat aquest període i una vegada recollides les dades objectives, respondran un qüestionari subjectiu sobre benestar emocional. La recollida d’aquestes dades s’allargarà fins a final de curs.

El projecte de recerca té en compte dos factors. D’una banda, el comportament sedentari i l’activitat física i la seva relació amb la salut mental i el benestar emocional. I de l’altra, les desigualtats de gènere en aquest àmbit, ja que en el cas de les noies es reporten més problemes de salut mental. 

En aquest moment, el projecte està en fase de diagnosi i de recollida de dades amb els acceleròmetres, que han començat a portar l’alumnat vinculat als estudis de Ciències de la Salut, professorat i personal administratiu. 

L’acceleròmetre és un dispositiu que es col·loca a la part anterior de la cuixa i s’hi adhereix durant nou dies (dels quals registra els moviments de set dies durant 24 hores al dia). Com a resultat, s’obtenen els patrons de comportament actiu i sedentari de la persona. Entre les diferents dades d’aquests patrons, recull el temps total d’activitat física, així com el de sedentarisme.

Destaca, especialment, com aquest comportament actiu o sedentari s’ha distribuït al llarg del dia (si en períodes més curts i interromputs o en períodes llargs i ininterromputs). Això és important, segons els impulsors del projecte, perquè dades recents apunten que el més perjudicial del comportament sedentari no és el temps total, sinó la distribució d’aquest. Així, quan s’acumula en períodes curts i es trenca el comportament sedentari, s’observen beneficis per a la salut, i en canvi, quan es concentra en períodes llargs la salut se’n ressent.

Un projecte que implica tota la comunitat

Durant el segon semestre del curs, es farà la part qualitativa del treball, que es concretarà en sessions amb grups focals i històries de vida que permetin obtenir dades i informació sobre les necessitats de la comunitat universitària en relació amb la salut mental, l’equitat de gènere i els comportaments de vida actius. 

Un dels objectius del projecte de recerca és que la proposta d’actuació que se’n derivi sigui participativa i que el resultat final sigui assumit per tota la institució. “Volem que les intervencions que s’acabin proposant en la guia d’intervenció s’implementin i es perllonguin al llarg del temps en benefici de la salut mental i el benestar emocional de la comunitat universitària”, explica Jabardo. De fet, en el marc del projecte està prevista una fase pilot d’implementació que es pugui valorar posteriorment amb noves proves i enquestes. 

En el projecte hi participen altres investigadors del campus Manresa de la UVic-UCC: Laia Sallés, Salomé Tàrrega, Mireia Vilafranca, Marta Not, Ester Colillas i també Pau Ferrer, aquest darrer del campus Vic de la UVic-UCC. El projecte de recerca ha rebut finançament de la Direcció de Recerca i Innovació d’UManresa.