Augmenta més d’un 116% l’arribada de menors d’edat migrats a l’Estat el 2023

Redacció

El 2023 va augmentar un 82,1% el nombre de persones migrades que van arribar arreu de l’Estat de forma irregular, passant de 31.219 el 2022 a 56.852 el 2023, segons dades del Ministeri de l’Interior.  D’aquest total, 5.151 han estat nens i nenes menors de 18 anys, el que es tradueix en un 116,8% més que l’any anterior. El 2022, el nombre va ser de 2.375, i tant aquest any com el 2023, la immensa majoria eren nens, tot i que en els últims mesos s’ha vist un augment de l’arribada de nenes.

La comunitat autònoma de Canàries va ser la que més persones migrades va rebre, i també va registrar un major flux de nens, nenes i adolescents respecte a anys anteriors (2.274 amb data del 6 d’octubre de 2023 enfront dels 1.713 del 2022, segons dades del Govern canari). Les arribades marítimes a les Balears, a la Península i Melilla van augmentar, però van baixar a Ceuta i es va reduir el nombre d’arribades terrestres a Melilla i Ceuta.

“Una de les raons per les quals s’ha vist aquest creixement de les arribades a Canàries és per la situació crítica que es viu al Magrib i en altres països propers com el Senegal”, ha explicat Catalina Perazzo, directora de polítiques d’infància a Save the Children. El Senegal viu una crisi social i política que ha desembocat en disturbis i enfrontaments, i que pot ser una de les raons per les quals milers de persones van migrar a l’octubre. L’arxipèlag va rebre aquell mes gairebé 15.000 persones migrades.

A les causes polítiques, s’hi afegeix la inestabilitat alimentària i la crisi climàtica, que cada vegada genera més migracions. A escala global, les Nacions Unides calculen que cada any 20 milions de persones abandonen el seu domicili per fets meteorològics extrems, com la sequera prolongada, les pluges torrencials, la desertificació, etc.

Almenys 51 menors d’edat van morir en el seu viatge migratori

A finals de desembre, es va conèixer la mort d’un nen i d’un jove de 18 anys pel fred en un caiac rescatat a Canàries. Amb això, el nombre de morts totals d’adults i infants el 2023 en el seu camí cap a Espanya —tant a la ruta canària com al Mediterrani— ascendeix a 1.411, segons l’Organització Internacional per a les Migracions. El nombre d’infants i adolescents que han mort en la seva ruta migratòria seria d’almenys 51 morts. L’Organització Internacional per a les Migracions reconeix que podrien ser molts més.

De fet, el col·lectiu Caminando Fronteras va alertar a través del seu informe Monitoreo del Derecho a la Vida 2023 que el passat any es van comptabilitzar 6.618 morts intentant travessar les fronteres espanyoles, la xifra més alta mai enregistrada. Unes dades que impliquen que, de mitjana, divuit persones han  mort al dia a conseqüència de les polítiques de control de fronteres.

Save the Children detalla que es tracta de menors d’edat que fugen de països en guerra, d’entorns hostils o de manca d’oportunitats als seus països d’origen. L’organització demana, a més d’aquesta coordinació entre comunitats i la creació d’un protocol, més places i finançament per als adolescents que aviat seran majors d’edat.

Diverses organitzacions com Save the Children han alertat que s’utilitzen mètodes per determinar l’edat amb marges d’error que deixen nens i nenes fora del sistema de protecció. La Fiscalia ha xifrat el nombre en 200 menors d’edat que van ser tractats com a adults. Perazzo ha recordat que, “fins i tot, en alguns casos, hi ha adolescents que diuen que són majors d’edat perquè pensen que així tindran majors oportunitats de quedar-se”.

El Govern va aprovar fa uns dies la creació d’una Comissió Interministerial de Migracions, un organisme que Save the Children considera essencial perquè “és necessari que es doni un impuls addicional a la qüestió crucial del repartiment de nens i nenes sense referents familiars entre comunitats autònomes”. La directora de Polítiques ha explicat que “la gestió de la situació de la infància i adolescència no acompanyada és un desafiament complex i urgent que requereix una resposta integral i coordinada per garantir el seu benestar i protecció”. L’organització afegeix que cal facilitar la seva inclusió a la societat tenint en compte “el seu interès superior considerant qüestions com si tenen familiars o xarxa en el territori”. La Comissió interministerial “suposa una oportunitat excel·lent per discutir i promoure un enfocament d’infància integral en les polítiques en àmbit migratori”.

Irun, la frontera nord de la migració a Espanya

La ciutat basca fa diversos anys que s’ha convertit en una ciutat de trànsit per als centenars de migrants que travessen la frontera cap a França. El nombre de persones en trànsit entre Baiona i Irun en els últims anys ha experimentat un ràpid increment, registrant-se 5.837 persones el 2018, 4.244 el 2019, 3.493 el 2020 i arribant a les 8.115 persones el 2021 i 6.253 el 2022. D’aquests últims, 1.063 eren dones, i d’aquestes, la meitat viatjava amb menors d’edat a càrrec seu, segons dades del govern basc. 

Prop del 90% dels les persones migrants que es mouen en aquesta ciutat han passat abans per Canàries. El seu objectiu és arribar a França, encara que a vegades triguen més de l’habitual (24 a 72 hores) a travessar la frontera pels controls fronterers francesos.

Save the Children, en aquest context, ha posat en marxa juntament amb altres sis ONG europees un projecte per protegir i detectar casos de tràfic de nens, nenes, joves i dones menors de 30 anys. El projecte es desenvolupa a les fronteres d’Espanya (Irun), França i Itàlia. “Nens i nenes de curta edat arriben a territori espanyol acompanyats per adults que diuen ser els seus pares, no obstant això, els esforços que es realitzen no són suficients per comprovar una possible situació de tràfic de persones. La situació és especialment delicada en aquelles zones de pas com ara Irun (País Basc). Cada vegada que un infant arriba a Espanya en situació irregular, cal valorar la situació de risc, investigar adequadament i adoptar mesures de protecció eficaces”, conclou Perazzo.