Una iniciativa europea vol garantir que joves amb necessitats especials de llenguatge tinguin judicis justos

Redacció

Prop del 70% dels adolescents i joves adults que s’enfronten al sistema de justícia per haver comès algun delicte tenen dificultats greus del llenguatge que afecten les seves capacitats de comprensió i d’expressió. Aquest trastorn greu els deixa indefensos o sense drets de defensa plens i, en conseqüència, exposats a penes més dures que els individus sense aquesta patologia.

La majoria d’aquests joves no estan diagnosticats, per la qual cosa tant ells com el sistema judicial ignoren que pateixen aquest trastorn. Això fa que no es puguin implementar mesures ni recursos per ajudar-los a comprendre i enfrontar-se millor al procés en què estan immersos.

En aquest sentit, i amb l’objectiu de posar remei a aquesta situació, s’acaba d’endegar un projecte a escala europea amb participació de la UOC que pretén, precisament, promoure que els nois i noies que arriben al sistema judicial puguin accedir a un judici just; això vol dir que siguin capaços d’entendre per què se’ls està jutjant i de respondre en conseqüència, atès que els processos judicials es basen en procediments que requereixen un alt nivell de capacitat verbal.

“Són persones a les quals els costa fins i tot entendre frases curtes; per tant, imaginem-les sotmeses a llenguatge retòric i complex com el legal, que tantes dificultats genera en individus sense aquest problema per comprendre la informació que se’ls dona en aquest context”, apunta l’expert en logopèdia Alfonso Igualada, doctor en ciències del llenguatge, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i investigador del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL – UOC/UB), adherit al Neurodevelop eHealth Lab de l’eHealth Center de la UOC.

El projecte, anomenat ‘Justice to youth language needs: humans rights undermined by an invisible disadvantage’, Y-JustLang (Justícia per als joves amb necessitats de llenguatge: els drets humans debilitats per un desavantatge invisible), que té una durada de quatre anys i on participen de moment 23 països europeus, s’emmarca dintre de la iniciativa COST, de cooperació europea en matèria de ciència i tecnologia. Aquesta iniciativa impulsa accions que posen en contacte investigadors i entitats amb l’objectiu de col·locar a l’agenda dels països determinats temes de caràcter social. Per aquest motiu, a Y-JustLang hi ha implicats investigadors, però també jutges, pediatres i associacions de professionals vinculats al sistema judicial, entre d’altres.

Un trastorn silenciós

El trastorn de desenvolupament del llenguatge afecta prop del 7% de la població. Es caracteritza per dificultats greus i persistents de comprensió i d’expressió. “Als infants els costa, per exemple, ordenar les paraules en una frase conforme a les normes que fem servir en una llengua”, apunta Igualada, que explica que, quan es detecta de forma precoç i s’inicia un tractament aviat, els símptomes milloren. Si no és així, aquest trastorn pot provocar a la llarga un impacte greu des del punt de vista emocional, social i acadèmic.

“El llenguatge és l’eina que fem servir tots per socialitzar, aprendre o aconseguir una feina”, assenyala l’expert de la UOC, que afegeix que els infants amb aquesta patologia acostumen a patir assetjament escolar i poden tenir importants dificultats socials. A més, és un trastorn força invisible, atès que la majoria d’infants acostumen a ser callats i no establir gaire comunicació, sovint considerats introvertits.

El projecte Y-JustLang neix d’una primera col·laboració entre la UOC i diferents universitats, impulsada per la investigadora María Arche, de la Universitat de Greenwich, centrada en el desenvolupament del llenguatge en l’adolescència i la joventut. El llenguatge té un paper cabdal perquè és l’eina per comunicar-nos amb la família, l’escola, els companys, per accedir a una feina, i quan hi ha un trastorn no diagnosticat ni tractat, el risc de fracàs escolar, de patir assetjament, de no poder accedir a una feina augmenta, encara més si la persona pertany a un entorn socioeconòmic desafavorit.

Més risc d’exclusió social

En aquest sentit, degut a aquesta cadena de situacions, diversos estudis realitzats a països de parla anglesa mostren que la prevalença de problemes de llenguatge és fins a sis vegades més alta en la població menor d’edat que delinqueix. A més, en el cas de joves que realitzen accions criminals quan no han estat diagnosticats ni tractats augmenta el risc que reincideixin.

“Veiem que hi ha una sobrerepresentació de joves amb trastorns del llenguatge al sistema de justícia, i això és el que ha impulsat la posada en marxa d’aquest projecte”, explica Igualada. “La recerca ha mostrat que els jutges posen condemnes més estrictes a persones amb aquesta dificultat, fet que s’explica perquè, com que no acaben d’entendre què se’ls està dient, sovint callen o responen sense sentit quan se’ls pregunta, i els jutges poden interpretar que no estan col·laborant o que els prenen el pèl”, afegeix.

El projecte, que tot just acaba de començar, es divideix en sis grups de treball, cada un dels quals intentarà aportar coneixement sobre una àrea. Així, el primer se centra a aprendre més sobre el desenvolupament del llenguatge en l’adolescència i primers anys de joventut. El segon analitzarà gravacions d’interaccions policials i judicials amb adolescents per detectar les dificultats de comprensió i ruptures de comunicació. El tercer grup durà a terme un inventari de les proves d’avaluació de trastorns del llenguatge als diferents països de la Unió Europea (UE). El quart intentarà traçar un retrat robot de les característiques en aquests nois i veure quins són els factors de risc. El cinquè grup se centrarà en els marcs legals dels diferents països, en com s’hauria de regular per ajudar aquests joves, mentre que, finalment, el sisè es focalitzarà a fer disseminació i sensibilització d’aquesta problemàtica.

El projecte està coordinat per un comitè de gestió en què participen dues persones de cada país. En el cas d’Espanya, és  Alfonso Igualada, de la UOC, juntament amb Josep Quer, de la Universitat Pompeu Fabra. La seva tasca serà prendre decisions que afecten la progressió del projecte. Com a investigador del grup GRECIL de la UOC, Igualada participarà en la recerca sobre desenvolupament del llenguatge, en l’inventari de les proves d’avaluació de trastorns del llenguatge i en la disseminació i l’educació en aquesta problemàtica.

(Aquest article ha estat escrit per Cristina Sáez, de la UOC)