La població que viu sola a Barcelona arriba per primera vegada al 13%

ACN

El 13% dels barcelonins viuen sols. Segons mostra el padró municipal de la ciutat de l’any 2023, les persones en llars unipersonals són ja 213.839, dos punts percentuals més que a inicis del segle XXI i el doble en percentatge i nombre que l’any 1991. Entre aquests, les persones grans són majoria: un 43% del total. En concret, un 25% dels barcelonins majors de 65 anys viuen sols, i segons dades del mateix padró municipal del 2023 la proporció arriba al 28,9% en els majors de 70 i gairebé al 40% entre els majors de 90 anys. Això, no obstant, els darrers anys hi ha hagut increments significatius en altres franges d’edat, entre els 35 i els 50 (arribant a l’11,3% d’individus sols) i entre els 50 i els 65 (fins al 14%).

No és una realitat nova ni tampoc s’ha disparat recentment. Més aviat, es pot dir que el fenomen es consolida i manté una tendència moderada a l’alça al llarg del segle XXI. Així és com la ciutat va arribar l’any passat a un nou màxim de 213.839 persones de totes les edats vivint en llars unipersonals, gairebé un 13% dels 1,66 milions d’habitants de Barcelona empadronats a gener de 2023.  

En xifres absolutes, el grup més important de gent sola és el de les persones majors de 65 anys amb 92.715 de les més de 213.000 que consten vivint soles al padró de 2023. N’hi ha gairebé 45.000 d’edats entre 50 i 64 anys i 44.000, entre els 35 i els 49 anys. La xifra baixa més entre els menors de 35 anys (majors de 16 anys), que són 32.881 persones.  

Més sols en totes les edats, menys els joves 

La incidència de la soledat entre la gent gran és més elevada que en capes més joves i és majoritàriament no desitjada, habitualment per pèrdua del cònjuge o de tot l’entorn familiar, com remarquen des de l’entitat Amics de la Gent Gran. Segons dades del mateix padró, la gent gran de Barcelona (persones de més de 65 anys) representen actualment el 21,6% de la població de la ciutat, però en canvi suposa el 43% de la població que viu sola.

Tanmateix, aquest no és un fenomen que creixi exclusivament entre els majors de 65 any, sinó en la majoria de franges d’edat els darrers anys. De fet, on proporcionalment creix més darrerament és en edats compreses entre els 35 i els 50 (11,3% d’individus sols) i entre els majors de 50 i menors de 65 (gairebé un 14%). Entre el primer grup (50-64), els que viuen sols han passat del 9,1% el 2000 al 13,8% avui. I també ha crescut en més de tres punts el fenomen en la franja immediatament anterior, la dels que tenen entre 35 i 49 anys, entre els quals els sols representaven el 8,4% fa més de vint anys i avui són l’11,7%. No és el cas, en canvi, dels joves d’entre 25 i 35 anys, on els que viuen sols han baixat una mica des del 2012, fins al 9,6% del total. Això sí, amb una baixada i repunt observable després de la pandèmia del coronavirus, que des de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) es relaciona amb el retorn a la ciutat de molts estudiants i professionals molt qualificats, sovint estrangers.   

Un tret comú a les grans ciutats

Pel codirector de l’Observatori, Carles Donat, aquest increment gairebé generalitzat és una tendència global a les grans ciutats, i en particular de les ciutats centrals de les àrees metropolitanes, com Barcelona. Aquí s’ha produït d’una banda un procés d’envelliment, i de l’altra un encariment de l’accés a l’habitatge i pitjors condicions respecte municipis del voltant, que han empès població en edats de formar llars fora de la ciutat, explica. A més, segons diu, també en aquestes edats guanyen pes els “singles i nòmades digitals” que tenen tendència a buscar espais més centrals de les metròpolis.  

Donat també senyala la paradoxa que, mentre les dificultats d’accés a l’habitatge són creixents “des de fa dues dècades”, en canvi, “la tendència a viure sols s’ha mantingut”, particularment entre la població jove “on no arriben al 10%” del seu grup d’edat. En conclusió, el director de l’Observatori diu que “la realitat és que no s’apunta a una tendència a la reducció de les persones que viuen soles”, afirma. L’increment de persones vivint en llars unipersonals, i el fet que aquest tipus de llars s’han convertit des de fa pocs anys en les més freqüents a la ciutat (més d’un 30% del total segons dades del padró municipal), també planteja reptes quant a la demanda i l’oferta disponible d’habitatge a la ciutat, segons fa notar Donat.

La soledat no desitjada a Barcelona 

La població de la tercera edat acapara l’estadística de persones soles a la ciutat, com s’ha vist. I no només augmenta la incidència (%) dins del seu grup, sinó que en termes absoluts també són franges d’edat que han anat guanyant població els darrers anys degut a l’allargament de l’esperança de vida, i per això també ha crescut el volum de gent gran sola. Per situar-se, fa 20 anys hi havia 93.222 persones majors de 80 anys empadronades a Barcelona. A 2023 els octogenaris són gairebé 118.000, unes 25.000 persones més. 

Les dades coincideixen amb la demanda creixent que estan experimentant a Barcelona entitats d’acompanyament a la gent gran que viu una “soledat no desitjada”, com els Amics de la Gent Gran. Segons explica el seu director, Albert Quiles, els seus voluntaris atenen actualment unes 900 persones grans i les peticions no han deixat de créixer els darrers anys. “La demanda ha anat creixent i amb un punt d’inflexió molt gran arran de la pandèmia de la Covid-19”, remarca. Des de llavors, les condicions de bona part dels usuaris són “més complexes” per les ferides que va deixar la crisi sanitària en forma de pèrdues sobtades o dols mal atesos, explica. Dos de cada tres usuaris són persones grans soles, i la tercera viu acompanyada però també sol·licita acompanyament. 

Quiles apunta que Barcelona és una ciutat de dues cares per la gent gran que viu sola. D’una banda, “és una ciutat molt turística, amb molts canvis, on és fàcil que en segons quins districtes la gent gran pugui sentir-se sola”, diu com a factor negatiu. Però al mateix temps, afegeix, Barcelona és “una de les ciutats on hi ha més iniciatives en relació a la gent gran i que ha sigut pionera” en aquest terreny des de l’àmbit públic, comunitari i privat.   

Les dones demanen més ajuda 

Les persones que més reclamen el seu acompanyament són generalment dones vídues més grans de 80 anys i amb una reducció de l’autonomia personal que dificulta, per exemple, la mobilitat plena. Supera de llarg la proporció total de dones i homes grans sols a la ciutat (60%-40%), segons Quiles, perquè les dones “manifesten més aquesta necessitat” d’acompanyament mentre que els homes o no ho fan o busquen “altres opcions”. En aquest sentit, el director creu que en els propers anys això canviarà, en paral·lel a la redefinició progressiva dels rols de gènere.  

Per la mateixa raó, Quiles creu que si bé a dia d’avui són una minoria les persones grans que viuen soles per voluntat pròpia (ho són per la defunció de les seves parelles, familiars o amistats), d’aquí uns anys la cosa canviarà. “Tot aquest desenvolupament de les llars unipersonals per elecció és una cosa que s’està desenvolupant els últims anys en totes les franges d’edat, i per això creiem que creixerà el nombre de persones grans que en el futur viuran soles perquè ho hauran escollit abans, al llarg de la seva vida”, explica. Ara, insisteix, són encara “una minoria”. 

La soledat per barris 

Els barris amb una major proporció de gent vivint sola són la Barceloneta (21,3%), la Ribera (19,4%), la Vila de Gràcia (17,9%), Can Peguera (16,2%) i l’Antiga Esquerra de l’Eixample (15,6%). A l’altre extrem se situen barris com el Bon Pastor (només un 7,7% dels residents viuen sols), Torre Baró (8%), Ciutat Meridiana (8,1%), Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (8,2%), el Besòs i Maresme (8,3%), Trinitat Vella (8,7%), Les Tres Torres (9,1%), Pedralbes (9,2%) i Vallbona (9,6%). 

En aquest segon llistat, el de barris amb menys gent vivint sola, hi coincideixen zones de la ciutat amb nivells de renda molt diferenciats. És a dir, tant en barris amb les rendes familiars més elevades com el seu contrari hi ha una menor proporció de població en llars unifamiliars. En uns i altres, el percentatge no supera mai la mitjana de la ciutat (el 12,9% de persones soles).