Recentment s’ha suggerit que existeixen alguns trets de personalitat complexos que afecten de manera directa a la salut física, entre ells la alexitímia. El terme va ser encunyat en els anys 70 del segle passat per a descriure a persones que no eren capaces d’identificar o descriure les pròpies emocions.
Col·loquialment es podria dir que es refereix a persones amb “falta de paraules per als sentiments” que, al no ser capaços d’identificar les emocions pròpies (consciència emocional), tampoc aconsegueixen regular-les. Aquesta regulació és una cosa essencial, atès que les emocions ens ajuden a actuar, prendre decisions, comprendre als altres i ser compresos. Com a conseqüència, és lògic que ser alexitèmic influeixi en aspectes relacionats amb la salut mental.
Més problemes de salut mental
Com es reconeix a una persona amb alexitímia? Si algú no és capaç d’identificar si s’està trist, enfadat o feliç, ni en un mateix ni en els altres, llavors podria sofrir-la.
Però compte, perquè no s’ha de confondre amb alexitèmics aquells individus als quals, encara sent capaços d’identificar sentiments, els costa expressar el que senten. Així, les persones amb alexitímia tenen dificultats per a reconèixer i identificar els seus sentiments però, sobretot, són incapaços de regular-los. I com no diferencien clarament entre emocions i pensaments, ni tampoc identifiquen adequadament les sensacions fisiològiques associades a la por o la ira (entre altres), tenen dificultats en la regulació de les conductes associades a aquests sentiments i emocions.
És important identificar la alexitímia perquè, en les últimes dècades, aquest aspecte de l’ésser humà s’ha consolidat com un important factor de risc per a una varietat de psicopatologies. Per exemple, sembla ser que afecta de ple a la capacitat dels individus per a ser manipulats per uns altres, però també a la capacitat d’afrontar eficaçment situacions conflictives, així com de desenvolupar connexions socials amb altres persones.
Per a alguns autors, a més, la alexitímia és un important factor de risc per a sofrir un brot psicòtic, presentar trastorns de l’estat d’ànim com a depressió o per a sofrir alta vulnerabilitat a l’estrès.
La teoria del trauma ofereix una possible explicació
Malgrat ser un tret clau per a la salut mental d’una persona, encara no existeixen explicacions clares sobre el seu origen. La hipòtesi més acceptada ve de la mà de la teoria del trauma, que suggereix que la alexitímia es podria desenvolupar en resposta a un sofriment previ extrem, com a fórmula per a protegir la persona d’experimentar posteriorment emocions o afectes dolorosos. De fet, sembla ser que existeixen experiències adverses primerenques en la infància, fonamentalment negligència emocional i física i abús emocional, que podrien predisposar de manera específica a sofrir alexitímia en el futur.
En aquest sentit, s’ha detectat una relació modulada per la alexitímia entre experiències primerenques relacionades amb abús emocional i conductes autolítiques —mal a un mateix— posteriors. Tot sembla indicar que les dificultats en l’autoregulació d’intenses emocions adverses podrien conduir a desenvolupar comportaments autolesius com mig inadequat de distracció, és a dir, com a estratègia disfuncional d’afrontament de situacions negatives.
La bona notícia és que s’ha observat que una alta intel·ligència emocional redueix l’impacte de la alexitímia i pot convertir-se en un important factor protector enfront d’aquestes conductes autolesives i a les temptatives de suïcidi. D’aquí ve que resulti clavi realitzar un entrenament emocional en etapes educatives primerenques, ensenyant a identificar, posar nom i regular les emocions per a prevenir conductes de risc futures.
Adolescents, autistes i persones transgènere, especialment sensibles
Estudis recents han demostrat que seria fonamental valorar la alexitímia en etapes del desenvolupament especialment vulnerables, com l’adolescència. Però també per a prevenir conductes autolesives o lesions autoinfligides greus en joves de minories sexuals i de gènere i en col·lectius de persones transgènere, entre elles els adults transgènere amb trastorn de l’espectre autista.
En altres etapes del desenvolupament, per exemple l’edat adulta, també és molt important analitzar la presència o no de alexitímia. Quan existeix sol evidenciar-se en la freqüència i qualitat de les relacions interpersonals, perquè ser alexitèmic pot influir de manera negativa en la resposta a situacions de la vida quotidiana que requereixen determinades habilitats interpersonals (animar, felicitar, empatitzar, enamorar-se, etc.).
Addicionalment, també pot incrementar la simptomatologia de trastorns psicològics preexistents com a ansietat o depressió, ja que no permet afrontar adequadament aquests problemes de salut mental.
Tenir consciència emocional ens salva
L’entrenament emocional en nens, adolescents i adults pot ser una estratègia eficaç per a minimitzar l’impacte de problemes emocionals, ensenyant a reavaluar i suprimir, o fins i tot acceptar, les emocions negatives associades a estats emocionals adversos.
Però, sobretot, és imprescindible una intervenció educativa primerenca sobre la consciència emocional a través de models avançats que desenvolupin una intel·ligència no ja emocional, sinó metaemocional. En altres paraules, es necessita un entrenament que permeti que qualsevol individu sigui capaç de valorar com el seu llenguatge intern influeix en les seves sensacions, modulant tot el seu sistema emocional de forma molt més conscient. La identificació de les emocions farà que la seva regulació sigui més eficient i eficaç per a afrontar situacions vitals d’alta adversitat, i promoure resultats resilients, i no psicopatològics davant aquestes situacions.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari