La revolució de la menopausa: propostes per a trencar l’estigma

Clara Selva Olid  Professora agregada en Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Si bé el climateri és un procés natural que dona com a resultat el cessament del període menstrual i marca la fi de l’etapa reproductiva, el significat que se li atribueix és cultural. És comú confondre aquest període —que abasta l’abans, el durant i el després de l’última menstruació— amb la menopausa, quan aquesta es refereix, tan sols, a l’última menstruació d’una dona.

Socialment, la menopausa se sol entendre com un marcador del temps que obre la porta a la vellesa. Com si d’una motxilla carregada d’estereotips i prejudicis es tractés, condiciona les expectatives i vivències dels qui l’experimenten. Dit d’una altra manera, transitar el climateri en ple segle XXI pot assemblar-se a menstruar durant el segle passat: una experiència vergonyosa i, sovint, ocultada.

Falta de suport i comprensió

Aquests són algunes dades reveladores sobre el climateri:

• Milions de dones estan ocupant càrrecs de responsabilitat mentre experimenten alguns dels seus símptomes.
• Entre un 60% i un 70% ho transiten sense disposar dels coneixements bàsics respecte al seu impacte físic i psicològic.
• Un 30% manifesta no sentir-se secundada pel seu entorn familiar.
• Un 59% considera que perjudica greument la seva salut física i mental, i que també produeix efectes negatius en l’esfera laboral.
• Un 80% sent que les polítiques organitzatives laborals i els seus responsables no les recolzen. Aquesta sensació s’intensifica quan el superior és un home.

Tenint en compte aquestes dades, així com l’augment en l’esperança de vida, segurament ens trobem davant la que serà l’etapa més llarga en el cicle vital de les dones. A l’Estat espanyol, per exemple, gairebé quatre milions de persones estan en l’etapa climatèrica, la qual cosa suposa un 7,9% de la població total.

Llavors, per què es continua invisibilitzant?

La crua realitat

L’estudi El tabú de la menopausa, una discriminació invisibilitzada, becat per la Fundació Irla (Beca de Estudios Feministas Natividad Yarza), revela que, lluny de presentar-se com una experiència única, el climateri és una etapa plural i polimorfa, condicionada per una intersecció de factors (personals, socials i culturals).

La falta d’informació i les representacions socials heretades poden fer que les dones no s’acostin a la menopausa com un llibre en blanc, sinó carregades d’expectatives i imaginaris.

Dins dels entorns laborals, les dificultats associades a l’afrontament del climateri —tal com reflecteixen les dades anteriorment citades— sovint obliguen als qui el travessen a realitzar equilibris per a ocultar les seves manifestacions i mantenir el rendiment en espais on aquesta etapa és silenciada.

A això se suma la falta d’iniciatives proactives per part de les organitzacions. Més enllà del desinterès, aquesta absència demostra un profund desconeixement del climateri en els entorns laborals, que se suma al repertori d’estigmes que planegen sobre ell.

Conseqüentment, la menopausa es perd en la cultura del silenci organitzativa, perpetuant el seu impacte en termes de compromís, motivació o acompliment laboral. A més, es consolida com una nova “canonada que perd”, en termes de gènere.

Propostes per a trencar discriminacions

El tabú de la menopausa, una discriminació invisibilitzada proposa un marc de suport integral per a trencar amb el tabú, visibilitzar i posar fi a la discriminació per menopausa. Revisem, de manera succinta, els principals punts que planteja.

Propostes socials:

• Visibilitzar i crear consciència social a fi que es percebin, reconeguin i comprenguin les necessitats de les persones que travessen aquesta etapa. Això es pot aconseguir amb accions com normalitzar la conversa de la menopausa, disposar d’informació o compartir experiències.
• Reconceptualitzar el climateri, així com les nocions de “ser dona” i “ser menopàusica”, en la cultura occidental. En aquest cas, s’aconsegueix (de)construint imaginaris i visibilitzant referents de menopausa.
• Fer activisme social per a erradicar tabús, estigmes i discriminacions.

Propostes organitzacionals:

• Canviar la cultura, creant consciència i erradicant l’ocultació i el silenci que planegen en aquestes esferes. Es proposa, entre altres iniciatives, brindar escolta activa, comprensió i assistència psicològica.
• Revisar les polítiques laborals, incorporant accions de flexibilització i adaptació. Per a això, s’haurien de valorar les càrregues i tasques, així com permetre pauses o permisos laborals.
• Sensibilitzar respecte a aquesta etapa vital oferint punts d’informació i formació al conjunt de l’organització.
• Adaptar els espais de treball per a disposar de llocs més amables, còmodes i inclusius respecte a aquesta experiència vital. Es pot aconseguir revisant la ventilació, incloent-hi zones de descans o oferint roba adaptada i de recanvi.

Propostes governamentals:

• Proposta educativa, de visibilització i conscienciació social que posi l’accent en la normalització del climateri, i que eduqui i encoratgi a la població a parlar amb els professionals de la salut i amb grups d’iguals o d’autoajuda. Aquesta proposta inclou la posada en marxa de campanyes de conscienciació o la inclusió de la menopausa en el currículum escolar.
• Proposta de regulació i flexibilització organitzacional que recapituli accions i mesures per a preservar el dret a la salut laboral de les dones. Inclouria adaptar lleis o decrets reguladors, donar ajudes a les organitzacions i fer seguiment de les mesures aplicades.

En poques paraules, la revolució de la menopausa que la societat reclama només podrà fer-se efectiva si governs i organitzacions obren els ulls i assumeixen responsabilitats.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)