En l’era de la digitalització, l’administració electrònica s’ha convertit en una eina fonamental per a interactuar amb les institucions públiques. No obstant això, no tots els segments de la població han adoptat aquesta modalitat amb la mateixa rapidesa. Un dels grups que enfronta grans desafiaments en aquest àmbit és el de les persones majors.
Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents a l’any 2023 indiquen que només el 37,5% de les persones entre 65 i 74 anys han mantingut algun contacte o interacció amb l’administració en els últims 12 mesos. El 27,5% l’han utilitzat per a obtenir informació oficial de pàgines web de l’administració, enviar formularis emplenats en línia com el pagament d’impostos i la sol·licitud de cites mèdiques (26,5% ), així com per a descarregar formularis oficials (21,1%). No obstant això, un 11,2% dels usuaris entre aquestes edats van declarar que no van enviar aquests formularis a través d’internet, malgrat tenir la necessitat de presentar tals documents.
Podria semblar que el problema que la majoria de les persones grans no siguin usuàries de l’administració digital es deu solament al menor interès en l’adopció de les novetats tecnològiques per part d’aquest col·lectiu. No obstant això, aquesta no és l’única causa. Segons l’estudi sobre els desafiaments de l’administració electrònica per a la inclusió de les persones grans en la societat digital, els grans i els experts coincideixen que els responsables de l’administració no estan preocupats pels desavantatges que sofreix aquest grup social quan s’enfronta als tràmits digitals ni es troben interessats en adaptar aquests serveis a les seves necessitats per a incentivar l’ús dels serveis en línia entre la població de més edat.
En aquesta recerca es confronten les opinions del col·lectiu sènior amb les dels experts en l’administració electrònica i els resultats són esclaridors sobre les diferents percepcions dels uns i els altres. Encara que tots dos coincideixen que és evident l’existència d’una bretxa digital generacional que cada vegada és menor per la incorporació d’individus més preparats i formats al col·lectiu de les persones grans, perviu una certa ansietat tecnològica quan han de realitzar un tràmit. A més, són conscients de la seva dependència de familiars i amics més joves per al desenvolupament d’alguns tràmits en línia.
Cada vegada tenen més destreses digitals
Així, en relació amb les motivacions i els frens dels més grans per a la utilització de l’administració en internet, tant experts com implicats coincideixen que la utilització dels serveis digitals s’està produint de manera gradual i natural. Cada cop les persones grans tenen més destreses i habilitats fruit de l’expansió de la xarxa a tots els àmbits de la societat.
Així mateix, existeix consens respecte a l’acceptació de les persones grans de les oportunitats en línia per a fer les tasques administratives més senzilles i rutinàries, com les gestions de les cites mèdiques. No obstant això, la por de realitzar malament els tràmits i la desconfiança en aquesta mena de processos es converteix en una barrera per a endinsar-se en gestions més complexes. I és en l’explicació a aquesta situació on es troba una major diferència entre les percepcions dels experts i les de les persones majors.
Els majors atribueixen aquesta menor intensitat en l’ús de la tecnologia a la falta de competència per part de les autoritats públiques per a proporcionar processos senzills. Per part seva, els experts emfatitzen que es deu a l’absència de les destreses digitals d’aquest segment poblacional.
Tenint en compte que la gent grans no és un grup homogeni i que la seva relació amb les noves tecnologies moltes vegades depèn més de l’actitud davant els desenvolupaments tecnològics que de l’edat, existeixen alguns motius pels quals els sèniors fugen dels tràmits electrònics. Entre ells destaquen: les posicions poc inclinades al canvi, el desconeixement de la utilitat que proporciona posar-se en contacte amb l’administració a través d’internet, la desconfiança a cedir les seves dades, la falta d’hàbit per a realitzar aquestes activitats, l’absència d’equipament i no comptar amb les capacitats tecnològiques necessàries per a sentir-se segurs en l’entorn digital.
Encara que els experts perceben que trencar aquesta bretxa digital generacional facilitaria l’autonomia i l’apoderament de les persones majors, no s’aprecia que l’administració estigui adaptant les pàgines web, des d’un punt de vista tècnic i de disseny, a les necessitats del col·lectiu sènior.
Només iniciatives puntuals, no estratègies globals
Les persones grans són molt crítiques en aquest sentit i consideren que els poders públics no aporten els recursos necessaris per a dur a terme processos que els incloguin com a ciutadans en igualtat amb uns altres. Per part seva, els experts consultats mostren un incipient acostament a aquest problema que es materialitza en iniciatives puntuals i no obeeixen a una estratègia global per a donar resposta a les necessitats dels majors.
Per tant, no sembla que l’administració estigui disposada a incorporar estratègies d’alfabetització en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) o serveis específics per a gent gran més senzills i adaptats a les necessitats dels sèniors que beneficiarien no sols a aquest col·lectiu, sinó a altres públics vulnerables que se senten aclaparats per l’omnipresència digital.
En conclusió, els investigadors consideren que és responsabilitat de l’administració crear un entorn on tots puguin aprofitar les eines digitals per a interactuar a través d’internet. Només així podran gaudir dels avantatges que ofereix aquesta forma de relació en termes de disponibilitat contínua, així com estalvi de temps i desplaçaments, per a construir una societat més inclusiva que no deixi a ningú enrere.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari