Els reptes pendents de l'educació a Catalunya

Avui és el Dia Mundial de l'Educació i el Social.cat aprofita per reflexionar sobre les mancances del model educatiu al nostre país

El Dia Mundial de l'Educació, que se celebra cada 1 d'abril, és una invitació a reflexionar sobre els models que sustenten l'educació de cada país. A Catalunya el sistema educatiu viu condicionat, cada vegada més, per les asfixiants retallades. Durant els últims cinc anys, la despesa en aquest àmbit s'ha reduït un 17%, cosa que vol dir que dels 6.310 milions d’euros que van invertir-se el 2010, s'ha passat als 5.234 milions que s'hi han destinat el 2015. A més de les convolucions econòmiques, govern i agents educatius no es posen d'acord sobre la normativa que hauria de regir l'educació al nostre país. El passat mes de juliol, més de 95.000 firmes van demanar, a través d'una ILP, la implementació d'una nova Llei d'Educació, un debat que encara pendent després de la constitució del nou Parlament.

En aquest context, i aprofitant aquesta data senyalada, el Social.cat ha parlat amb quatre entitats del món educatiu - la FAPAC, la Fundació Jaume Bofill, la USTEC i l'Associació de Mestres Rosa Sensat-  perquè expliquin, des de diversos punts de vista, quins són els sis principals reptes que ha d'implementar Catalunya per millorar l'Educació al nostre país.

1. Millorar la inversió
Les quatre entitats destaquen la falta d'inversió a l'Educació com un dels problemes endèmics del sistema. La mitjana europea d'inversió en aquest àmbit és del 6% del pressupost total dels països, mentre que a Catalunya el percentatge és de poc més del 2%. Ramon Font, portaveu de la USTEC, demana al govern que compleixi "l'única cosa que defensaria de la LEC" i garanteixi la inversió fins a equiparar-la amb la dels països europeus. Les entitats critiquen, a més, del repartiment d'aquest pobre finançament i, des de la USTEC, demanen que es deixi d'invertir, en un període de 10 anys, en els centres concertats -que actualment representen una mica més del 30% de les escoles a Catalunya- i es dediquin tots els recursos a l'educació pública.

2. Eliminar la segregació
Per Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, la falta d'inversió en educació no ajuda a mitigar les mancances del sistema ni afavoreix "l’escolarització equilibrada dels alumnes a tota la xarxa". Palacín demana un pla d'equitat que "inverteixi estratègicament a les escoles socialment desafavorides, on es concentra gran part del fracàs escolar". Francina Martí, presidenta de l'Associació de mestres Rosa Sensat, va encara més enllà i considera que les inversions han d'anar encaminades a una escola que "doni cabuda a tots els infants", una vertadera "escola inclusiva" que no acabi segregant els nens per origen socioeconòmic, per lloc d'origen o per diversitat funcional. Montse Conejo, presidenta de la FAPAC, afegeix, a més, poder garantir l'educació continuada dels alumnes que per algun motiu han deixat les aules i de més grans volen tornar-hi però se'n veuen privats per la falta de places.

3. Gratuïtat dels serveis
Una de les formes de garantir aquesta visió inclusiva és, per les entitats consultades, apostar per la universalització de l'educació. Ismael Palacín (Fundació Bofill) demana "garantir l’accessibilitat a l’escola bressol amb models de tarifació social segons renda" per evitar que ningú es quedi sense plaça a les guarderies per problemes econòmics familiars i també aposta per una reforma dels horaris escolars per garantir un "un menjador universal" i la cobertura "d'activitats escolars accessibles de qualitat". Ramon Font (USTEC) va més enllà d'aquesta proposta i demana la "gratuïtat de taxes de les escoles bressol a les universitats". Font considera que no és un model utòpic, sinó que és eficaç i l'apliquen països com Alemanya. A més d'aquest alliberament de taxes, la USTEC també veu amb bons ulls la implantació de "beques salari" per garantir una estabilitat econòmica als alumnes, la principal activitat dels quals és formar-se.

4. Implementar canvis metodològics
Francina Martí (Associació de mestres Rosa Sensat) també centra l'atenció en el mètode d'ensenyament i demana canvis estructurals. "Pensem que per millorar l'educació en aquest país també cal trencar la compartició de les àrees i apostar per una educació més transversal", diu Martí que afirma que són conscients que això implica "una nova organització del treball a les escoles" i fins i tot canvis arquitectònics amb el canvis de l'estructura de les aules, dels patis i de les biblioteques. Martí no creu, en canvi, que això necessiti un canvi de Llei per aplicar-se i parla, de fet, d'inventives d'organització dels propis centres. Montse Conejo (FAPAC) també considera que aquests canvis han d'anar acompanyats de la desmassificació de les aules, amb una ratio cada vegada més alta d'alumnes que no contribueix a individualitzar de l'educació. "Hem de buscar classes d'entre 18 i 20 alumnes com a molt", diu Conejo.

5. Democratitzar els centres
Una de les crítiques que les entitats comparteixen sobre els centres educatius és la progressiva institucionalització que han viscut. La LEC ha imposat que els directors siguin triats pel Departament d'Ensenyament i els altres agents del centre són només un òrgan consultiu. Ramon Font (USTEC) considera perillosa aquesta dinàmica perquè pot fer polititzar els centres. "Al final perquè el govern t'esculli com a director hauràs de tenir el carnet del partit polític de torn que ostenti el poder", etziba Font. Montse Conejo (FAPAC) confirma que a les escoles públiques no "donen prou informació perquè les famílies fiscalitzin les accions del centre" i tampoc es treballa per tenir una "conciliació laboral" que permeti als pares col·laborar amb l'escola. El motiu? "Direccions massa institucionalitzades", explica Conejo. Per Ismael Palacín (Fundació Bofill), cal que les lleis garanteixin "l'autonomia de centre i l'estabilitat dels equips directius", per tal que hi hagi una vertadera "transformació dels models d'ensenyament i aprenentatge".

6. Diàleg amb la comunitat educativa i més enllà
Perquè totes aquestes mesures puguin aplicar-se és necessari, per damunt de tot, un diàleg sincer i obert entre el govern i la comunitat educativa. Montse Conejo (FAPAC) diu que tenen la sensació que "el govern no se'ls escolta" i que no "sembla important fer-ho". Francina Martí (Associació de mestres Rosa Sensat) considera que el diàleg no només s'ha de centrar amb la comunitat educativa sinó que s'ha d'implicar també l'entorn de la pròpia escola amb l'educació dels alumnes "és important que els centres cívics, els ajuntaments i altres agents s'impliquin en el consell escolar i en l'activitat curricular de les escoles". Per Martí la implicació de tots ells seria la constatació que l'educació té molts protagonistes i cal que tots hi aportin el seu granet de sorra per fer-la millor.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article