Reflexió a l'entorn dels minerals utilitzats en les noves tecnologies

Vull compartir una reflexió que una experta en el tema, Carme Altayó, ens va proposar amb el rerefons que quan comprem un aparell electrònic no ens preocupem del què hi ha al darrere. Carme Altayó és consultora experta en avaluació de projectes de cooperació, especialment a la República Democràtica del Congo i membre de Justícia i Pau. A mi, em va obrir la mirada vers un problema que desconeixia o que n´havia llegit alguna cosa però molt superficialment.

La seva exposició va anar acompanyada del documental Sang al mòbildel periodista danès Frank Poulsen, que us recomanem si en teniu l’oportunitat. L'experta ens diu que la regió est del Congo viu, des de fa més de 20 anys, el conflicte armat més mortífer des de la Segona Guerra Mundial i que els drets humans es vulneren sistemàticament en una població que viu en l'extrema pobresa.

Hi ha una disputa pel control dels minerals: cassiterita, coltan, wolframita i or dels que s’extreuen el tungstè, tàntal, estany i or que s'utilitzen per a la fabricació de mòbils, tauletes, ordinadors i altres aparells de nova tecnologia. La Carme, ens diu, que el Congo és un país amb grans reserves naturals a tots nivells, a part del coltan. Té or, diamants i gas natural i la regió de boscos més gran del món després del Brasil, però la seva població viu en situació d'extrema pobresa. L'explotació del coltan es fa manualment (com vam veure en el documental), a pic i pala, baixant als pous (els nens també) amb condicions totals d'inseguretat.

Des de l'any 2002, ens explica, coincidint amb un període de màxima explotació d’aquests minerals, van començar a sorgir informes d'experts de Nacions Unides o de diverses ONG, denunciant la vinculació entre l’extracció i la compravenda de minerals i el finançament dels grups armats que hi ha a la zona. Van sortir iniciatives internacionals, nacionals i regionals per abordar la regulació minera. El 2008 hi ha una iniciativa a la regió dels Grans Llacs que accepten desenvolupar un mecanisme de certificació de mines i de la cadena de subministrament. S’ha de fer una auditoria de base i un informe qualificatiu. Si la valoració és positiva es certifica la mina com a apta per explotar-la. Cal completar-lo amb un sistema de traçabilitat fins a aconseguir unes etiquetes que certifiquen el material per l’exportació.

Aquestes mesures reguladores han estat impulsades per lleis internacionals que volen trencar el lligam entre l’explotació il·legal, el comerç il·lícit de minerals, el finançament a grups armats i la inseguretat de la població.

El 2011 el govern congolès va prohibir l’explotació artesanal a algunes províncies, amb efectes negatius en el mercat. Algunes empreses van abandonar el Congo i molts països van treballar per incidir políticament en les polítiques econòmiques per a regular millor l’extracció i comercialització. El 2014, des de la Comissió Europea, es va fer una proposta d'autocertificació voluntària, però moltes organitzacions civils ho van considerar insuficient i van presentar esmenes que van culminar en una proposta millor, el 2015, al Parlament Europeu.

Aquesta iniciativa va suposar un èxit per les reivindicacions de la societat civil, ja que les empreses que utilitzen estany, tàntal, tungstè i or per fabricar productes tecnològics estarien obligades a informar de la procedència i de les mesures adoptades... Però, després d'un llarg periple, el 2017, els estats membres del Parlament Europeu, van votar en contra d'una regulació obligatòria al llarg de tota la cadena de subministrament. Per tant, l´obligació només afecta a la part baixa de la cadena i només a títol de recomanacions les dinou empreses europees que importen aquestes matèries primeres.

La Carme opina que la implementació de les iniciatives en una regió amb manca d’estructures d'Estat, d’infraestructura i d’una administració dotada de recursos afavoreix el frau i l’incompliment dels procediments establerts. La societat civil no veu els efectes socials i econòmics de la regulació i en pateix les conseqüències.

L’aplicació de determinades mesures que acompanyen els mecanismes de regulació incentiva el comerç il·legal i la sortida cap a altres països. Les iniciatives que s'estan implementant, si bé han contribuït a reduir la presència armada en algunes zones, són clarament insuficients per determinar la presència de minerals o si aquests serveixen per finançar grups armats.

Cal pressionar els nostres representants i les empreses per una regulació real, obligatòria i dotar-la dels recursos necessaris perquè sigui efectiva en benefici de les persones que veuen vulnerats els seus drets. També, ens aconsella, la Carme Altayó, en el sentit de canviar els nostres hàbits de consum: l’hem de fer responsable, valorar els aparells per les seves capacitats però també pel cost de la seva producció i pels impactes humans i mediambientals, que, en el cas de l’Àfrica, té un doble impacte amb els telèfons mòbils.

On van els aparells que es retiren per l’obsolescència programada de dos anys? Doncs, tornen al continent africà per intentar reciclar materials amb els corresponents impactes tòxics per la població i el medi ambient. I el cicle torna a tancar-se. Siguem-ne conscients i intentem escoltar la Carme Altayó en directe i segur que no ens deixa indiferents.