Protegim a les persones grans fràgils amb malalties agudes durant les seves estades a l’hospital


Totes les persones, amb l'envelliment i l'aparició de diferents condicions cròniques, es fan menys resistents davant situacions agudes com serien malalties o traumatismes, efectes adversos davant algun medicament, o situacions psicològiques o socials adverses... Així doncs, les persones grans evolucionen d'un estat de robustesa física a l'aparició i desenvolupament d'una fragilitat que quan progressa condiciona trastorns de la mobilitat, pèrdua d'autonomia i disminució del rendiment cognitiu.

L'ingrés hospitalari d'una persona gran fràgil per una malaltia aguda, encara que no sigui greu, és una situació de risc que pot derivar, tot i solucionar aquesta malaltia aguda, en una davallada funcional (pèrdua de mobilitat i d'autonomia) i cognitiva (aparició de desorientació i pèrdua de memòria). Això condiciona un fort impacte en la qualitat de vida de la persona hospitalitzada i de la seva família.

És per això que seria desitjable intentar evitar l'ingrés hospitalari en aquests pacients i mirar de solucionar els seus problemes aguts a les consultes mèdiques i d'infermeria de primària i de l'hospital, als hospitals de dia o inclús al domicili.

Com que moltes vegades l'ingrés hospitalari és necessari i als hospitals d'aguts hi han hospitalitzades moltes persones grans amb patologies mèdiques, quirúrgiques i traumatològiques, és molt important que els hospitals vagin evolucionant vers una orientació cada cop més acollidora amb les persones grans.

Que és la Unitat de Fragilitat conjunta de Vall d'Hebron i Sant Rafael?

Aquesta Unitat és la resposta conjunta de l'Hospital Vall d'Hebron i l'Hospital Sant Rafael per l'hospitalització de persones grans fràgils del nostre territori, Barcelona Nord, amb una malaltia mèdica aguda que requereix ingrés hospitalari. Concretament, i aquesta és la principal novetat d'aquesta Unitat, està pensada per a persones grans amb fragilitat però que encara mantenen una acceptable mobilitat, independència o poca dependència en les activitats de la vida diària i una preservació o petita alteració nivell cognitiu, com per exemple demències lleus.

Aquestes persones amb una situació basal respecte l’autonomia i una cognició bastant preservades, però en situació de fragilitat, són un col·lectiu especialment vulnerable, doncs un ingrés per una malaltia aguda els pot fer passar de forma ràpida de l'autonomia a la dependència i de la preservació cognitiva a la deficiència cognitiva, amb totes les conseqüències que això comporta per elles i les seves famílies.

Com treballa la Unitat?

S’estableix un entorn reformat i especialment acollidor per persones grans: espais amplis, molta lluminositat, control i vigilància dels sorolls (especialment a la nit), mobiliari adaptat a les necessitats de les persones grans...

El treball es fa amb un equip interdisciplinari: equips de professionals d'infermeria, metges internistes i geriatres, treball social, i logopeda treballem plegats definint de forma consensuada els objectius a assolir per cada persona que ingressa.

S’organitza un pla terapèutic individualitzat per cada pacient. Des del moment de l'ingrés, es fa un cribratge i diagnòstic dels diferents problemes de salut del pacient i no només ens centrem en la malaltia que el porta a ingressar, aplicant la Valoració Geriàtrica Integral.

Es fa una estratificació de les necessitats del pacient i un desplegament de plans d'atenció centrats en la preservació de la mobilitat, la promoció de l'autonomia i la prevenció de les caigudes, una valoració de la disfàgia i la prevenció d'aspiracions, així com una valoració i intervenció nutricional, una utilització adequada dels medicaments i la conciliació dels mateixos. Tanmateix, es fa una prevenció i tractament de la síndrome confusional aguda.

Planificació de les altes i atenció continuada

Des del primer moment de l'ingrés es realitza una valoració i planificació de les altes, valorantles necessitats sanitàries i socials. Es donen consells i formació a pacients i famílies, s’estableixen contactes amb l'atenció primària, l'atenció sociosanitària i atenció social de l'entorn de cada pacient per facilitat el pas entre l'hospital i el domicili del pacient, assegurant d’aquesta manera la continuïtat assistencial.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article