L’ECMO. L’última oportunitat quan res funciona


“Medicine is a science of uncertainity and an art of probability”. Sir William Osler.

En el nostre dia a dia, com a metges intentem minimitzar les incerteses intrínseques al caràcter multifactorial de la realitat mitjançant una anàlisi objectiu de la situació, un aprenentatge continu lligat a una adequada interacció amb altres companys i la cerca continuada de noves respostes. En la medicina que tracta amb aquells malalts més greus, la Medicina Intensiva, s'hi afegeixen altres factors que augmenten la complexitat de l'escenari, com l'extrema gravetat del malalt, la necessitat de presa de decisions de forma precoç i l'alta tecnificació de l'entorn. L'assistència amb ECMO (de l'acrònim anglès Oxigenació per Membrana Extracorpòria) entra de ple dins de l'hàbitat del metge intensivista.

Amb l'ECMO podem substituir de forma completa la funció del cor i el pulmó. Consta d'una bomba centrífuga que mou la sang (fent la funció del cor), un oxigenador on es produeix l'intercanvi de gasos (fent la funció dels pulmons), unes cànules que permeten treure la sang desoxigenada del cos i tornar-la carregada d'oxigen i una sèrie de tubuladures que connecten aquestes estructures.

L'ECMO està indicada quan la situació clínica del malalt no respon als tractaments convencionals. Aquesta situació clínica ha de ser reversible, ja que l'ECMO ofereix un suport als òrgans però no cura res. Tant per la seva complexitat com per l'extrema gravetat dels malalts que rescata, l'ECMO també està associat a múltiples complicacions que poden ser mortals. És per això que ha de ser aplicada en un entorn segur i eficaç.

A l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el programa d'ECMO va néixer per oferir el millor als usuaris del sistema sanitari català. Aquesta voluntat d'excel·lència se sustenta en tres pilars: l'adherència a recomanacions internacionals (www.elso.org), la formació i l'entrenament continuat de l'equip –anomenat ECMO Team- basat en la simulació i la concentració dels casos en una mateixa unitat (la Unitat de Cures Intensives). Això ens ha permès aplicar aquesta tècnica en nombrosos malalts (f33 l'any 2019) i, en un percentatge molt alt, rescatar-los d'una situació en què el seu final hagués estat fatal.

Entre aquests 33 malalts es troba l'Audrey. Tots n'haureu sentit a parlar. La dona que va sobreviure a una aturada cardíaca de més de sis hores a causa d'una hipotèrmia quan estava d'excursió al Pirineu. Se n'han dit moltes coses, inclòs que era un miracle. Res més allunyat de la realitat. El cas de l'Audrey és un cas de ciència i un gran treball en equip entre desenes de professionals que, aquell dia, érem allà per atendre-la. Bombers, pilots, tècnics en emergències, infermeres, tècnics en cures auxiliars d'infermeria, metges, zeladors... i segur que ens deixem algú. Tots van donar el millor per tal que l'Audrey tingués una nova oportunitat. Però això no és excepcional. Cada dia els treballadors públics del nostre sistema sanitari s'hi esforcen per als seus pacients. I per desgràcia, no totes les històries tenen el mateix final feliç.

El cas de l'Audrey és excepcional pel motiu que li va causar l'aturada cardíaca. El fred va aturar-li el cor però alhora va protegir-li el cervell evitant que es deteriorés ràpidament i l'ECMO va permetre mantenir els seus òrgans vius mentre el seu cos es reescalfava. Però no podem extrapolar els seus resultats a altres malalts. En la majoria d'aturades cardiorespiratòries el resultat és molt diferent, amb malalts en què el cor mai es recupera o que pateixen seqüeles irreversibles que impedeixen que tornin a la vida.

El que sí que podem extrapolar d'aquest cas és una cosa: si volem que els malalts que pateixen una aturada cardíaca tinguin les màximes probabilitats de sobreviure, hem de treballar conjuntament, de forma coordinada i aplicant totes les anelles de la cadena de la supervivència. Només així aconseguirem oferir el màxim i millor als nostres malalts.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article