Dignitat, dret al treball i salut mental

És fonamental saber del vincle social del treball. Cada comunitat humana estableix les seves modalitats d’enllaç que permeten construir un sentiment de pertinença. Aquest vincle és particular i col·lectiu al mateix temps. I pel que fa a la feina, és tan important en el seu vessant productiu com en el relacional.

Si la inserció laboral fa possible una millora de la qualitat de vida de les persones amb diagnòstic de salut mental és justament perquè la feina, en tant que activitat humana, permet aprofitar les potencialitats de les persones i posar-les en relació vers un objectiu comú. Per això la feina ha estat tant l’escenari principal on es juga la integració social, com un dels mecanismes que ho han fet possible.

Però potser hem de dir que “ho feia possible”. Ara sabem que qualsevol feina no genera integració. La precarietat genera llocs de treball que no fan vincle social. Aquesta qüestió va sorgir el passat mes de gener a la jornada Dignitat, dret al treball i salut mental organitzada per la UOC, Ensamec i el Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Apuntaré un exemple: un noi de vora els trenta anys va treballant del que pot. Un dia està a casa i surt a comprar. Quan torna, veu que li han trucat pel mòbil i retorna la trucada. Es tracta d’una ETT. Li diuen que estaven buscant algú per incorporar-se immediatament però que com no l'han trobat han trucat a una altra persona. Ell s’enfada i li retreuen que no hagi estat més al cas. La feina era per dos dies.

Es tracta d’una feina precària. Precària per les condicions i precària perquè l'ubica com a objecte de les necessitats productives. No només requereix la seva força de treball quan treballa, sinó també quan no ho fa. L’obliga a donar-li tota la prioritat possible en la seva vida. Esborrant qualsevol possibilitat de particularitat. Podem dir què és una modalitat d’enllaç amb la feina que no permet fer vincle social.

És per això que, si reduïm la inserció laboral únicament a trobar una feina, la persona queda totalment desprotegida. Perquè podrà tenir una feina puntual, però sense cap relat que la sostingui en l’àmbit social. Sotmesa als interessos productius.

La precarietat ve del costat del mercat de treball, però la fragilitat laboral ve pel fet de no saber per què treballar. El sentit de la integració social ja no ve donat amb la feina: ara, l’ha de construir cadascú. I en aquest context precaritzat i fragmentat això no és fàcil. No es tracta només de disposar d’habilitats productives, sinó de saber per què treballem en termes relacionals. És just en aquest punt on pot haver-hi un espai per al treball educatiu, on desenvolupar les condicions en què cadascú pot sostenir un projecte laboral que tingui sentit i que li permeti fer vincle amb la comunitat. La inserció laboral no és trobar una feina, sinó construir una narrativa ocupacional que permeti donar sentit a ocupar un lloc de treball.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article