Situacions professionals

M’agradaria escriure amb el cap i no amb el cor. Escriure sabent que totes les persones i professions hi són, i apareixen en les línies d'aquest text. I sé, en aquesta tercera línia, que m'oblidaré d'algú. Vull escriure sense por, ni histerismes. Escriure des de l'agraïment més sincer a les persones i als professionals que en el seu dia a dia fan possible que tinguem tot allò que necessitem i que es resumeix en quatre lletres senzilles: vida.

A tots i totes elles vull dedicar aquestes paraules i aquest text. Perdoneu, si com he dit abans, oblido a algú i també, la possibilitat d'ofendre a algú amb aquestes paraules escrites amb el cor i no amb el cap.

Vull donar les gràcies a tot el personal sanitari (auxiliars d'infermeria, infermeres i infermers, metges, professionals de les diferents UCIs, tècnics de laboratori, vetlladors i vetlladores,...) a tots i totes les professionals que omplen els hospitals d'històries i anècdotes, a tots ells i elles, gràcies per mantenir la vida, el vostre somriure i fer creure que lluitant, com ho esteu fent, en les condicions que ho feu, ens sortirem. Gràcies de tot cor.

Vull donar les gràcies als transportistes i reposadors dels supermercats i tendes d'alimentació que en aquests dies ens doneu la possibilitat d'omplir el nostre rebost, els nostres estómacs i, en definitiva, gràcies als vostres viatges i a la vostra feina, ens ompliu la vida de nutrients necessaris per no defallir, per estar i ser presents en aquests dies. Gràcies per donar-nos vida amb el vostre esforç i el vostre temps. Gràcies de tot cor.

Vull donar les gràcies a caixers i caixeres que treballenen aquests supermercats per aconseguir que tothom tingui allò que necessita, per mantenir un mínim d'ordre en un caos creat per l'ànima i la ment de l'ésser humà. Pel vostre somriure i les vostres paraules, per les vostres pors i temors. Gràcies per mantenir un cert ordre, per aconseguir que la gran majoria de nosaltres puguem aconseguir allò que necessitem en les nostres llars. Gràcies de tot cor. 

Vull donar les gràcies al personal de neteja i de manteniment dels nostres carrers i places que cada dia surten a mantenir neta la nostra ciutat, en horaris que altres estem dormint o a un punt de tornar a casa per fer-ho. Personal que manté la higiene i la salut de la ciutat adormida, una ciutat tancada en les seves cases. Grácies pel risc que correu, per mantenir la neteja en els carrers i places de la ciutat buida. Gràcies de tot cor.

Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que voluntàriament s'han ofert a fer tallers, moments de trobada, concerts, contes per a les famílies tancades a les seves llars des de diferents realitats, presencials i virtuals. Gràcies a tots per aquest moment de solidaritat i de creativitat que fa més lleu els moments de tedi. Gràcies de tot cor.

Vull donar les gràcies a les famílies, als nens i nenes, als avis. A tots ells que estan confinats a casa seva i que, de moment, mostren el seu valor i la seva solidaritat, no només per a ells i els seus, sinó per a la societat que l'envolta. Gràcies a tots i totes vosaltres. Alguna cosa bona sortirà d'aquests moments, una nova forma de veure i entendre tot allò que ens envolta. Gràcies de tot cor. 

Vull donar les gràcies als treballadors de centres de dia de gent gran. Als seus auxiliars, infermeres i infermers, cuidadors i cuidadores, treballadors i educadors socials que amb la seva entrega, fan possible que estiguin bé i que se sentin cuidats, encara que no puguin veure ni reconèixer als seus familiars. Gràcies per la vostra entrega, per la vostra cura, per la vostra honestedat. Sou la veu dels qui cuideu, per als familiars. Gràcies de tot cor.

I, finalment, vull donar les gràcies a tots els educadors i les educadores socials, treballadors i treballadores socials que, en aquests moments, treballen amb els invisibles, amb els més desfavorits amb amor, creativitat, dubtes, però cada instant, lluitat i avançat, és un nou somriure, una nova calma, i un pas endavant cap a l'endemà. Encara que les condicions no siguin les més adequades, ni la distància de seguretat es pugui mantenir, segueixen donant caliu a infants i adolescents com si estiguessin a casa seva, encara que tots i totes elles enyoren als seus familiars. Gràcies per tota la feina que es fan als CRAE i pisos tutelats en aquests moments difícils i imprevisibles. Gràcies de tot cor pel vostre somriure i per donar vida i vincle a l'altra vida.

Tots vosaltres sou, realment, els nostres actuals herois. Gràcies.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article