Pandèmies invisibles i trinxeres de l’acció social

La dedicació, enteresa, professionalitat i també valentia dels equips sanitaris en el nostre país és indubtable. I l’esforç que estan fent només es pot recompensar amb un gir total cap a polítiques públiques d’atenció a les persones.

Però darrere de tot els que ens està passant hi ha tot un bloc de professionals que s’estan deixant la pell mirant de sustentar al màxim possible l’impacte que estan rebent moltes famílies, nens i nenes, gent gran no institucionalitzada, etc.

I quan superem la crisi sanitària, educadores socials, treballadores socials i altres perfils, vindran de setmanes d’aguantar la tensió del sistema que està generant aquesta situació. Els serveis socials i serveis especialitzats estan rebent les conseqüències des del primer moment perquè mai ha tingut una aposta política realment decidida.

És hora d’explicar les coses pel seu nom i deixar de fer veure que vivim en un sistema que aposta radicalment per la justícia i igualtat social. Governs rere governs han preferit sempre no enfrontar-se a una fiscalitat més redistributiva. Som capaços de reduir els impostos a casinos amb l’excusa no demostrada que generaran llocs de treball sense pactar la qualitat d'aquests. Reduir impostos a un negoci és fer-li una subvenció reduint l’ingrés pel bé comú.

Quan passi la crisi sanitària, quan la població pugui sortir a les places, però també als restaurants, el focus mediàtic o polític no estarà amb la mateixa intensitat en els serveis socials que aquests dies estan ja funcionant al límit.

Aquests dies s’han produït situacions tan alarmants com que algunes institucions d’atenció a les persones han hagut d’engegar campanyes de captació de fons per fer tasques que a qualsevol país amb un mínim de justícia social haurien d’estar garantides.

No ens enganyem i diem les coses pel seu nom. Les institucions que garanteixen l’atenció a les persones necessiten una aposta decidida pel Govern de la Generalitat i els Ajuntaments per consolidar un sistema que a hores d’ara prefereix tenir professionals el més econòmic possibles en tots els seus àmbits.

Quan la Generalitat de Catalunya promou les contractacions de personal auxiliar a les llars de persones amb diversitat funcional, el que fa és una aposta retallada de qualitat que dona com a conseqüència una atenció amb models mèdics superats fa dècades. Les institucions necessiten el suport suficient per fer contractacions de qualitat. Malgrat que ens sigui incòmode aquests models d’atenció només ens els permetem perquè sabem que la majoria d’aquestes persones ateses no ens les trobarem de cara perquè ens diguin que volen una atenció social i educativa de qualitat i reconeguda.

El mateix passa amb el sistema de protecció a la infància que tant havíem cuidat en temps passats. Actualment les retallades de drets a costa de contractacions de qualsevol perfil amb qualsevol argumentació ja són un model instaurat. Diguem les coses pel seu nom, si volem una atenció a les persones low cost expliquem-ho clarament.

L’Estat del Benestar, o el cuidem decididament posant tota la maquinària apostant per la justícia social real o tindrem tantes pandèmies invisibles que explotarà.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article