El confinament: una oportunitat per tolerar millor la frustració

La tolerància a la frustració és un tema molt abordat en psicologia i en orientació escolar. Per què té tanta importància? Doncs perquè és una capacitat fonamental que enforteix la personalitat, s’aprèn vivint i convivint i li cal un entrenament i una pràctica a poc a poc perquè tingui un efecte positiu sobre el desenvolupament de la personalitat.

Entenem la frustració com un terme relacionat amb la privació, sentida com injusta, de satisfaccions i desitjos tant materials com de l'ordre més psíquic. Les frustracions que reben els infants en l’àmbit afectiu poden ser moltes, una d'elles es pot donar quan neix un germà o germana i han de compartir pare i mare. Per tant, són importants les frustracions que es donen en l'ordre afectiu, entenent l'afectivitat com la capacitat natural per experimentar emocions i sentiments, tant agradables com desagradables.

Quan no es pot satisfer el desig o la necessitat i quan els impulsos no aconsegueixen la seva fita, apareix la frustració i moltes vegades en forma de malestar, tensió, angoixa.

El confinament ha representat i representa una bona prova de tolerància a la frustració, tant en adults, com en joves, infants, adolescents i dels avis i àvies ja no cal que en parlem.

Per què és important poder tolerar la frustració? Doncs perquè aquesta tolerància ens enforteix i ens protegeix per afrontar altres problemes de futur. La frustració va acompanyada de la impotència, que és el que hem sentit o sentim en aquests dies de confinament, que experimentem cada dia, per no poder resoldre el problema que ens afecta, per no poder decidir en el nostre dret de viure en llibertat, d'entrar i sortir de casa com ho fèiem tres mesos abans, per no poder seguir les nostres rutines: anar a l'escola, a treballar, a sopar amb els amics i moltes i moltes activitats que, potser no eren valorades tal com calia, en el seu moment.

Per què el confinament es pot considerar una oportunitat? Perquè en l’àmbit social i mundial és inèdit, encara que, en l’àmbit particular hi ha molts casos de confinament per malaltia o altres circumstàncies. En poques setmanes tots hem fet un curs intensiu i accelerat de tolerància i acceptació.

La manera de percebre la frustració és el que ens marca la forma de reaccionar quan la patim. Potser no som conscients de si la tolerem bé o no la frustració però segur que quan es practica, podem convertir els problemes en oportunitats i podem donar una resposta equilibrada i adequada davant de les noves situacions, podem viure amb menys estres, amb més amabilitat i arribar a ser més resilients.

Com es pot acompanyar els infants a ser tolerants? Com tot a la vida, s’ha de posar en pràctica per aprendre. En principi cal ajudar-los que comprenguin, segons l'edat, la impossibilitat de fer o de tenir alguna cosa concreta que no es pugui fer o tenir en aquell moment. Si és possible ajudar-lo a trobar una via de solució, una alternativa. El límit extern de no poder fer alguna cosa, legítima, l’ajudarà a desenvolupar el control intern. Aquest control intern és el que ens fa més forts i ens aporta un equilibri interior que ens permet avançar encara que la frustració encara persisteixi.

És normal que, en aquest procés, es donin moltes reaccions de tota mena: enuig, tristesa, hostilitat, rebel·lió, negativisme. No és fàcil el camí que s’ha de recórrer, però quan es va avançant en aquesta tolerància s'adquireix una vacuna que ens serveix per afrontar positivament els esdeveniments del futur.

La tolerància no implica que ens tornem pessimistes i resignats. Ens tornem més transformadors i adaptatius de forma positiva. Afrontar la frustració ens permet desenvolupar la creativitat, la inventiva, la perseverança i la constància en el dia a dia.

Els pares com a model. Com en totes les facetes que volem ensenyar als nostres fills i filles, ells es fixen primer en les nostres actituds, no tant en el que els diem sinó en el que fem. Si ens han vist a gaudir de les relacions familiars, sent feliços amb la convivència, si no ens hem desbordat en excés i ens hem mantingut serens i tranquils davant d’aquesta obligatorietat d'estar tant de temps a casa, segur que els hem donat la millor lliçó de tolerància a la frustració de la seva infantesa.

Aquesta situació està sent tan dura que segur que tothom, grans i petits, hem avançat en aquest procés, ens hem enfortit i n'hem tret una experiència.

Haurem adquirit més resiliència emocional. No cal dir que moltíssimes persones patiran estres posttraumàtic: sanitaris, persones a les quals se'ls ha mort un familiar, segurament sol, persones que han patit molta por d 'infectar-se… Però tothom en sortirem més resilients amb capacitat de recuperació, amb més força, més flexibilitat i molta gratitud cap al col·lectiu que se l'ha jugat de veritat, per salvar la vida dels altres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article