Aturem el futbol professional masculí

Si algun dia hi ha sequera al nostre país, els jugadors del Barça i l'Espanyol seran els primers a tenir aigua per beure. Durant la pandèmia han passat davant persones grans, persones amb discapacitat, els equips sanitaris i el personal d'hospitals i atenció primària. El reconeixement social que han tingut fins ara, cal que el comencem a reconstruir, perquè no pot ser que els equips de futbol professional tinguin més drets que la resta de ciutadans i ciutadanes del país.

La situació ha estat prou greu perquè haguéssim omplert durant més dies portades i columnes explicant-nos els detalls d'aquesta situació, sota el meu criteri, fora de qualsevol lògica de justícia social i d'igualtat d'oportunitats.

Hem hagut d'aguantar hores i hores de mitjans de comunicació mirant de fer notícies esportives d'on no n'hi havia res. Perquè veure com estan patint els jugadors professionals a les seves mansions amb piscina no és notícia i fins i tot sembla una broma. El circ del futbol no ha tingut cap límit per justificar allò injustificable i poder accedir a proves sanitàries mentre els col·lectius vulnerables i els equips que ens han salvat literalment la vida no hi podien accedir.

Però la influència d'aquest negoci és tan forta que ens hem oblidat en quatre dies. Potser podríem fer un gran acte en algun lloc solemne per agrair-los la donació de les mascaretes del Barça i també les de l'Espanyol. Estem molt agraïts per sempre de la vostra gran generositat, tan ben fotografiada sempre.

Deixem de mirar aquest negoci com si estès ple d'herois i recolzem el veritable esport i no pas aquest, que fins i tot en un dels moments més crítics del país no ha estat capaç d'estar a l'altura. Deixem de comprar ridícules samarretes a preu irreal perquè destenyeixen irresponsabilitat social des del moment en què el negoci consisteix a fer espectacle gràcies al fet que molts clubs ens deuen diners que haguéssim ingressat per tenir millors serveis sanitaris.

Hi ha milers de joves que fan veritable esport entrenant cada setmana. Fins i tot ja tenim una bona fornada de dones jugadores de futbol discriminades laboralment –en part gràcies al silenci dels equips masculins–, que de ben segur haguessin liderat molt millor una situació com aquesta.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article