(Nova) realitat escolar. Com ho farem?

El dia 14 de setembre les escoles comencen un nou curs escolar. Però evidentment no serà un inici sustentat per les mateixes bases pedagògiques que els cursos anteriors, aquest any tot està emmarcat i estructurat per una nova realitat causada per la covid-19.

Sembla que hi ha diferències en les opinions dels Departaments d’Ensenyament i de Salut. Per un costat alguns pensen que les mesures són suficientment restrictives i per tant són segures. En oposició hi ha qui pensa que encara haurien de fer-se moltes altres intervencions per assegurar el benestar dels infants. Però per algunes famílies aquestes discussions sobre aspectes de salut i de virologia, fan que veiem com s’escapa davant nostre l’essència de les escoles: la mirada pedagògica i l’acompanyament emocional.

En aquest grup m’hi sento identificat. Perquè tenim sentiments trencats i contradictoris amb tot el que està passant. Penso en l’escola com un espai amorós on els infants puguin créixer en sentiments de pertinença al grup, de companyonia i sobretot on puguin ser sostinguts emocionalment per uns adults segurs i centrats. També penso en l’escola com aquell lloc ple de vida i joc, on lliurement (amb normes i límits ben acompanyats) els infants puguin aprendre a través de l’experimentació i per tant a partir de la descoberta dels seus neguits.

Però la gran majoria d’informació que ens arriba a les famílies que tenim aquest sentir sobre com serà l’escola aquest curs, ens provoquen masses interrogants que ara mateix no podem resoldre. Veiem mesures i més mesures que ens dibuixen una escola que no és com la que ens imaginem. Veiem molta preocupació per contenir situacions sanitàries i poques mesures per com es gestionarà el malestar emocional que puguin causar.

Perquè ens preguntem com podran acompanyar els adults des d’una seguretat emocional quan ells mateixos estan sentint por i malestar. Com podran aprendre els infants a conviure i a compartir la vida quan l’altre serà vist com un perill? Com podrà donar-se la interrelació amb tots els habitants de l’escola quan hauran de confinar-se en grups de convivència? Com viuran els infants quan tinguin febre i siguin assenyalats i aïllats?

Tenim moltes preguntes que ens inquieten i no sabem trobar-hi resposta, i a la vegada veiem que en relació amb els adults les mesures a les escoles estan sent exageradament restrictives (Ho entenc des d’una mirada social i econòmica perquè els adults som entesos com a éssers productius i potencialment consumidors i per tant ens hem d’assegurar que continuem produint i consumint).

Per altra banda, el Departament amenaça de perseguir acarnissadament qui pretengui qüestionar els pilars d’aquesta nova realitat educativa i decideixi no portar els infants a les escoles. Perquè asseguren que seran segures. Però aquesta afirmació la poden fer exclusivament des de la mirada clínica i mèdica, perquè ara mateix ningú està en condicions de valorar l’impacte emocional que podran tenir aquestes mesures en un futur per la infància.

Així, no sé de quina manera cessarà aquesta situació que ens té descol·locats, però m’agradaria transmetre que hi ha famílies que el que més ens preocupa és la gestió pedagògica i d’acompanyament emocional cap als nostres infants. Perquè no volem mesures presses des de la por, sinó que volem mesures adoptades des de l’amor a la infància i a la pedagogia.