L’escola no pot ser substituïda


Escric la meva opinió en un dia, 14 de setembre, molt esperat i molt temut al mateix temps per pares, nens i nenes, professorat, polítics i tota la societat en general. Hem passat sis mesos amb els infants a casa. Des de l’escola s’ha fet tot el que s’ha pogut per entrar a les famílies amb els mitjans tecnològics per continuar d’una manera diferent la tasca presencial als centres que s’havia dut a terme fins al mes de març. El meu reconeixement a gratitud als professionals que han treballat com mai, de forma diferent i que han hagut d’esquivar les mil i una dificultats que han anat sorgint per arribar a l’alumnat i famílies.

El que aconsegueix l’escola no es pot fer amb contactes espontanis, informals o amb la socialització que es practica des de l’àmbit familiar. Sí que pot ser substituïda en l’aspecte d’informar, però aquesta no és, només, la seva funció.

Hi ha tres funcions importants que té l’escola: socialitzadora, compensadora i reconstructora. Més que transmissora d’informació ha de facilitar l’organització raonada de la informació rebuda i a voltes fragmentada. Compleix un rol important en la formació de la ciutadania, formant protagonistes, actius, crítics i organitzats. Tot això practicant els valors en les vivències del dia a dia.

La relació ensenyament-aprenentatge està o ha d’estar plena de sentit, no centrada, només, en un aprenentatge individual sinó anant més enllà amb un currículum que inclogui una síntesi de molts elements culturals: coneixements, competències, valors, costums, creences, hàbits que portin a generar sentit i significat a la vida social.

L’acceptació de les diferències i el treball per la igualtat comporta respectar les singularitats culturals, generant reflexions sobre la desigualtat i desenvolupant experiències on es prioritza la igualtat i la justícia.

Als mestres els cal més reconeixement professional, considerant tots els mitjans que necessiten per dur a terme la seva funció. Han superat la funció de ser transmissors de coneixements, només, ara són crítics, ben formats i garants de la formació dels nostres infants. A ells els demano molta serenitat en aquest moment difícil. Serenitat en afrontar aquesta situació inesperada considerant que també pot ser un bon element d’aprenentatge. La il·lusió i l’entusiasme de reprendre la tasca presencial segur que allunya la por, legítima, que acompanya aquest inici de curs.

“A la història es fa el que es pot i no el que
ens agradaria fer. Una de les grans tasques que
cal complir és el treball constant de fer possible, demà,
el que és impossible, avui”.
Paulo Freire, 1992

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article