Les persones no estem predefinides per a la vida en societat


Els canvis en el treball no només estan afectant les possibilitats de trobar una feina o en la manera de treballar, també estan afectant el sentit de treballar.

Les persones no estem predefinides per la vida en societat. En realitat, cada època escriu la manera en què és possible la inscripció social de les persones que hi habiten. El treball també hi participa i serveix per canalitzar, regular, el nostre vincle amb el món. De fet, podem dir que és una modalitat de vincle.

En tot cas i pel que ens interessa, si l’ocupació regula, la falta de treball o desocupació, ens deixa fora d’aquest marc de regulació del vincle social. Això què significa?

Que la desregulació fa que es dilueixi l’altre social que permet la inscripció de les persones en el treball. Complica el reconeixement de les persones en la seva singularitat. Esborra l’altre social que ofereix un marc de pertinença. Complica la possibilitat de construir un sentit propi i compartit del fet de treballar. Podem dir que es preparen les bases per a un desemparament subjectiu.

De tot plegat, vam estar parlant amb els alumnes del Postgrau d’Abordatge interdisciplinari dels nous símptomes de la infància i l’adolescència de la Universitat de Barcelonaquan vam comentar l’article Poner el trabajo al servicio de un proyecto de vida: estrategias contra la precariedad de la investigadora italiana Anna Giulia Ingellis.

Es tracta d’un estudi a la regió italiana d’Apulia en relació amb els problemes estructurals del mercat de treball vinculats amb la precarietat i l’explotació. La sorpresa va ser localitzar com alguns d’aquests joves, malgrat trobar-se en el que anomenaríem situacions de precarietat, ells no es representaven així.

Quan Ingellis ho explora, descobreix que aquests joves participen en projectes de canvi social o personal que els permet fer front a la precarització laboral. Els projectes en els quals participen fan front a la discontinuïtat laboral amb una continuïtat en el projecte; fan front als múltiples llocs de treball amb la força del lloc simbòlic que ocupen en el projecte; fan front a la falta de sentit amb la participació en un projecte amb valor social; fan front a la baixa qualitat de les relacions laborals amb disposar d’un entorn relacional ric...

No crec, però, que sigui el fet de fer un projecte el que permeti aquesta autorrepresentació i projecció d’aquests joves. Més aviat crec que el que ho permet és l’existència d’un altre social del desig en relació amb aquests projectes. L’oferta d’una possibilitat d’existir per a l’altre social. Les persones no estem predefinides per a la vida en societat, necessitem que algú ens hi esperi. Aquesta és la funció que ens toca revisar als professionals de l’acció social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article