Que fa temps que no plou ja és tota una evidència. Però ja no podem analitzar el canvi climàtic només com un problema d'índole meteorològica. És el nou element a tenir en compte en l'anàlisi de les desigualtats socials i les conseqüències d'aquesta nova derivada, que acaba afectant els més vulnerables. Com sempre.
La pobresa energètica i les desigualtats que se'n desprenen estan sobre la taula dels serveis socials des de fa molt temps. La dificultat a l'hora de pagar els subministraments bàsics com la llum, l'aigua, el gas o la llenya en entorns més rurals, és una de les demandes més ateses per les i els professionals del treball social.
Aquest estiu ha estat freqüent veure a famílies anar a les fonts municipals amb carros plens d'ampolles i garrafes per poder abastar-se d'aigua, o bé perquè ja no tenen connexió o bé per abaratir les factures d'aquesta despesa. I ara que ens trobem en un moment de sequera cada vegada més agreujat, segurament que aviat veurem una pujada de preus arran de les restriccions. I això ens afectarà a totes i tots, però com sempre, els més vulnerables estaran més exposats a les conseqüències.
L'augment de preus en totes les despeses bàsiques provoquen situacions de molta fragilitat a la nostra societat. El manteniment de l'habitatge i el pagament dels subministraments acaba sent la preocupació més freqüent per a les famílies. I les dificultats són globals, no només per al sector de població més exclòs. Les problemàtiques econòmiques, la precarietat laboral o l'augment de preus afecta a totes i tots. I la recerca per a trobar solucions ens apel·la com a societat global.
Segons l'Idescat, un 20% de la població de Catalunya es troba sota el llindar de la pobresa. Actualment, hauríem de sumar al voltant d'un 10% de treballadors i treballadores que es troben a prop d'aquest llindar. Això evidència de forma clara que no estem davant d'un problema aïllat sinó que ens trobem immerses en un retrocés econòmic i social.
Els i les professionals del treball social treballem acompanyant famílies, empoderant-les perquè puguin resoldre les dificultats. Però no es pot continuar treballant per “apagar focs”, calen noves mirades a llarg termini que resolguin l'ara i el demà. Solucions constructives i realistes.
L'escassetat de recursos ens evoca a la necessitat d'apropar-nos a la comunitat i cercar oportunitats en el nostre entorn per a viure i sobreviure amb qualitat.
Davant d'aquesta nova realitat, creiem que cal aplicar noves estratègies, incorporant la dimensió social com a part important en el debat generat, on la mirada del benestar social, l'estudi de les desigualtats, l'eficiència i les noves sinergies esdevinguin prioritats en les polítiques socials. Els recursos han de ser sostenibles i equitatius; els valors han de ser feministes i ecologistes; i l'economia, social i solidària.
Des del treball social hem de donar veu a aquestes problemàtiques i realitats i assumir els nous reptes que se'n deriven. Noves mirades socials per a un demà que ens permetin qualitat de vida, propera i justa.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari