Drets i salut mental: cap a un nou canvi de paradigma

Aquesta setmana, concretament el 10 de desembre, es commemora el 74è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948). Una fita històrica que pretenia ser un punt de partida en drets i llibertats inalienables i inherents a tots els éssers humans.

En ple segle XXI, la realitat és una altra. Les persones amb trastorns de salut mental pateixen situacions de discriminació per la seva condició de funcionalitat no hegemònica. L’estigma social associat als diagnòstics de salut mental impacta de manera negativa en la qualitat de vida de les persones amb patiment psíquic i les seves famílies.

Violències en salut mental: cap a una diligència deguda*

Les persones amb patiment psíquic tenen dret a rebre un tractament empàtic i humà que eviti al màxim qualsevol forma de reclusió o maltractament. Actualment i per raó de salut mental es produeixen praxis sanitàries que suposen una vulneració a la integritat física i moral de la persona: ingrés involuntari; medicació forçosa i sobremedicació; aïllament i contenció mecànica; teràpia electroconvulsiva.

Tot sota un paraigua on la coerció queda invisible sota un discurs de protecció per la mateixa persona i per tercers. Intervencions validades segons discursos nosològics, on encara impera el tractament biomèdic. En aquesta línia, l’Assemblea Parlamentària de Consell d’Europa va aprovar la resolució 2291 (2019) on insta els Estats Membres que iniciïn immediatament la transició cap a l’abolició de les pràctiques coercitives als serveis de salut mental. Nacions Unides ha posat de manifest que alguns dels “tractaments mèdics” que reben les persones poden constituir tortura i maltractaments (Informe del Relator Especial de l’ONU, 2020).

Com a professionals hem de ser crítics amb la nostra praxi diària, ser coneixedores i reflexionar sobre una intervenció que amb l’afany de “tenir cura” vulnera drets. És des d’aquesta diligència deguda que hem de ser capaces de transformar el sistema. Quan parlem obertament de violència institucional en salut mental en cap cas és un atac individual, l’embat és més ampli. Tenim enfront un repte major: deconstruir un sistema d’atenció social i sanitari.

Perspectiva de Drets en salut mental: cap a la plena ciutadania

En aquest context de violència estructural i de vulneració de drets que pateix el col·lectiu, l’Organització de les Nacions Unides va aprovar La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) (ONU, 2006). Aquesta declaració de 50 articles pretén ser un marc per garantir els drets humans i la plena ciutadania de les persones amb discapacitat:

La CDPD és un punt d’inflexió en la reformulació i canvis legislatius a l’Estat espanyol, amb un impacte a Catalunya: Ley 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica; Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, que regula els suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat a Catalunya; Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació.

No obstant això, la perspectiva de drets en salut mental requereix una combinació entre canvis normatius (lleis i protocols) i actituds (praxi professional/població). I en aquest canvi de model, Salut Mental Catalunya hi té trajectòria. El programa Activa’t per la Salut Mental promou un canvi de paradigma on la narrativa de la persona pren rellevància i on la professional acompanya el procés de recuperació. L’objectiu és que la persona amb un diagnòstic de salut mental esdevingui un subjecte actiu de la seva comunitat: un ciutadà de ple dret. El projecte Activa’t per la Salut Mental és un recurs clau per la recuperació (Eiroa-Arosa et al., 2022).

Context actual: una finestra d’oportunitat

Arran de la pandèmia de la Covid-19, la salut mental s’ha situat a primera línia del discurs polític. S’ha produït un punt d’inflexió. El discurs de l’activista Mercè Torrentallé en el debat específic sobre salut mental al Parlament de Catalunya del desembre de 2021 és d’una gran transcendència per al col·lectiu. En ell sentim plenament representades les tres potes: persones amb experiència pròpia en salut mental, famílies i professionals.

Per últim, tenim el gran repte de col·laborar en la construcció del Pacte Nacional de la Salut Mental, traslladant a través seu la perspectiva de drets en salut mental a tots els departaments del Govern. Ben segur el conveni amb l’OMS per impulsar els Quality Rights tindrà el seu impacte.

Campanya Drets en Salut Mental

I amb aquesta voluntat de generar un imaginari col·lectiu en pro de la salut mental d’acord amb els drets, des de Salut Mental Catalunya hem iniciat una campanya impulsada per les més de 70 entitats federades. Oferim un seguit de recursos, informacions i infografies amb la voluntat de sensibilitzar i donar a conèixer els drets en salut mental. A més, aquest any, amb l’objectiu de combatre la infradenúncia, posem a l’abast de la ciutadania una bústia confidencial de denúncia en matèria de drets en salut mental, on qualsevol persona pot explicar una situació on hagi sentit vulnerats els seus drets. La campanya serà a les xarxes fins al dia 18 de desembre, però de ben segur que en farem noves edicions. Podeu seguir-la a #DretsEnSalutMental.

*Diligència deguda: identificar, prevenir, mitigar i retre comptes pels impactes negatius sobre els drets humans de les seves activitats o de les que es derivin de les seves relacions.