Allò que no és notícia

Serem sinceres, no som expertes en periodisme, però avui volem parlar-ne i expressar un neguit que hem sentit com a persones observadores envers algunes situacions.

Actualment, gaudim d’uns mitjans de comunicació moderns que ens ofereixen una gran quantitat d’informació pràcticament al mateix instant que estan succeint els fets, acompanyada d’imatges, sons, testimonis, vídeos, etc. Ens mostren amb luxe de detalls el context i la situació donada, així com ens actualitzen cada cop que apareix una nova dada rellevant al cas. Aquest fet es pot veure com un gran avenç i donem una gran importància a informar a la societat, però cal veure de quina manera es duu a terme.

Lògicament, hi haurà notícies i situacions de tota mena, però nosaltres posarem el focus quan aquestes tracten temes delicats que requereixen gran sensibilitat i apareixen certes característiques a destacar. Primerament, amb la intenció d’obtenir la primícia, els equips de treball s’apropen al lloc dels fets i comencen a envair la zona amb càmeres i micròfons en cerca de la informació més actual. La cosa és que això no ho fa només una persona, sinó que ho fan tantes persones com canals responsables vulguin reproduir la notícia, creant una gran massa de gent al lloc dels fets, cridant l’atenció de tothom que passi per la zona així com distorsionant, condicionant i modificant tot el que succeeix allà a partir d’aquell moment. A més a més, amb la intenció d’aconseguir cada nova dada rellevant a l’instant, es crea una competència entre els diferents mitjans de comunicació per ser els primers a oferir aquell detall, sense potser haver dedicat el temps suficient per contrastar i assegurar la veracitat de la notícia donada.

Des del nostre punt de vista cal posar atenció en el fet que la informació que es transmet neix d’un esdeveniment que té els seus propis protagonistes, persones que estan vivint o han viscut aquell succés i que, de sobte, es troben exposades a l’opinió pública de tothom que rebi aquella notícia. Són persones que d’un moment a l’altre es troben amb la pressió d’unes càmeres que entren dins la seva rutina, amb la desaparició de bona part de la seva privacitat, amb l’exposició de comentaris i fils de conversa públics als carrers i a les xarxes socials... creant tot un seguit d’accions que inevitablement poden tenir un efecte i unes conseqüències importants a tots els nivells, tant personal com emocional, físic o psicològic.

Podem comprendre que és difícil satisfer les necessitats de totes les parts (espectadors, mitjans de comunicació, protagonista, escenari...) i entenem la importància de l’accessibilitat a la informació, però considerem imprescindible cuidar i respectar aquelles persones i el seu context, recalcant que aquest fet hauria d’agafar una rellevància igual o superior a la notícia en si mateixa.