Educar per equilibrar les cures, durant el curs i també a l’estiu

Transmetre als nens i nenes que netejar, cuinar, recollir la roba o atendre les necessitats físiques i emocionals de persones petites i grans són feines que hem d'assumir de manera compartida amb les persones de l'entorn, a casa i en altres espais del dia a dia, i que són feines imprescindibles per viure, és bàsic per promoure la corresponsabilitat. Un camí educatiu a fer si aspirem a habitar una societat en què la cura no suposi desigualtats i sigui assumida, proveïda i rebuda de forma equitativa. És a dir, una societat que deixi de sostenir-se a costa d'aixafar el temps i la salut de les dones, fins ara, considerades les principals responsables d'aquest treball invisibilitzat, precaritzat, socialment menystingut i fins i tot executat en condicions d'explotació.

En aquest camí d'educar per equilibrar les cures, és bàsic esquerdar estereotips de gènere, les idees apreses ja des de ben petites i petits que tendeixen a atribuir a les dones característiques com ara ser dependents, sensibles, comprensives i cuidadores per essència natural. Mentre que situen els homes com a éssers independents, racionals, impulsius i, efectivament, per oposició a les dones, com a éssers allunyats de la responsabilitat i capacitat de cuidar. La divisió sexual del treball construïda damunt d'aquests estereotips és l'arrel de moltes altres desigualtats de gènere, de manera que assolir una societat amb justícia social és impensable sense revertir aquest greuge endèmic. 

Amb el projecte Equilibrem les Cures, ens proposem acostar recursos que ajudin a professorat, educadores i al conjunt d'agents educatius i comunitaris a valorar l'economia de les cures com a part central i indispensable de la vida, promoure la corresponsabilitat de tots els agents a l'hora de garantir el dret a una cura digna i, al mateix temps, afavorir la reducció de les desigualtats socials i de gènere que marquen encara tant la provisió com la recepció de les cures. 

I tot això és cosa per tractar amb infants? Sens dubte. I són nombrosos els recursos, activitats i dinàmiques que tenim a mà per poder-ho abordar, tant des d'espais educatius formals com no formals i de lleure. És un deute històric reconèixer el valor del treball de cures, d'aquelles activitats que es desenvolupen quotidianament per sostenir la vida i que permeten fer front a les necessitats de les persones al llarg del seu cicle vital, i és essencial educar per entendre que les cures són indestriables dels treballs socialment reconeguts com a treball productiu. 

Emmarquem aquesta guia de recursos en l'àmbit educatiu perquè les cures juguen un paper cabdal tant en la reproducció com en la construcció del nostre pensament sobre els rols de gènere i les nostres pràctiques quotidianes, alhora que poden afavorir canvis conductuals profunds, no només en infants i joves, sinó també en les seves famílies. 

De la mà d'educadores d'espais socioeducatius diversos, hem pogut construir una guia que recull idees entretingudes, dinàmiques i adaptades a edats diverses per afavorir la reflexió-acció amb infants i joves. Cada una de les dinàmiques proposades és una llavor de canvi davant un imaginari hegemònic que atribueix les cures a la feminitat i, com a cosa de dones, ho invisibilitza i margina. 

Canviar la percepció de les cures i entendre-les com a activitats que són una responsabilitat col·lectiva és el primer pas per assumir-les i, també, per articular demandes socials entorn d'aconseguir les condicions per dedicar l'espai i recursos necessaris, enfront de la productivitat, i fer efectius els drets bàsics a cuidar, cuidar-nos i ser cuidades. 

Tot i l'evident necessitat de les feines de cura, en un sistema que prioritza i bascula l'èxit damunt l'acumulació de capital, aquestes es troben invisibilitzades, infravalorades i assumides en un grau més alt per les dones, en condicions sovint precàries si són externalitzades a altres dones, majoritàriament, migrades. 

El kit de recursos virtual aporta una mirada sobre les cures des d'una perspectiva interseccional i antiracista, i les reivindica com allò que és central per la reproducció social i per la vida digna de tothom, marcant un horitzó de cap a on moure'ns col·lectivament per assolir vides més sostenibles, tant en termes de temps i com en termes materials, per a totes les persones.