L’estiu a la ciutat

Somiem amb l’estiu, època de vacances, de temps lliure i de descans. Fa algun temps moltes ciutats es quedaven buides, especialment a l’agost; gran part de la població aprofitava per marxar fora per descansar i gaudir de la natura i de la cultura.

Els canvis laborals i els problemes econòmics han canviat aquest paradigma; moltes persones no poden marxar fora, passen l’estiu a la ciutat i hem d’adequar-les per assegurar el dret al medi ambient, a la cultura i a l’oci de tots els ciutadans i les ciutadanes, perquè és, precisament, el temps lliure, l’espai que més evidencia les desigualtats socials i econòmiques.

Els poders públics tenen l’obligació de garantir aquests drets; la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de la Ciutat (2000) manifesta que tots els poders públics són responsables de la seva garantia i que la bona administració de les ciutats exigeix el respecte i la garantia dels drets humans per a tots els habitants, sense exclusió, per tal de promoure els valors de la cohesió social i de la protecció de les persones més vulnerables.

A l’estiu la ciutat continua viva i hem de garantir que els serveis essencials estiguin oberts a la ciutadania per donar resposta a les necessitats que sorgeixen i, especialment, aquells destinats a la protecció social de les persones més vulnerables que tenen necessitats que no s’aturen en època estival.

Hem de garantir ciutats amb espais verds que assegurin el dret a gaudir d’un medi ambient saludable que, especialment a l’estiu, adquireix molta rellevància amb les diferents onades de calor que patim. Les piscines, els espais de joc i els espais esportius han de ser accessibles, inclusius i amb ombra perquè tots els infants, joves i les seves famílies hi puguin gaudir plenament.

Hem de garantir el dret d’accés a la cultura en sentit ampli, posant a l’abast de la ciutadania les xarxes de museus, les biblioteques públiques, els centres culturals i potenciant les activitats impulsades per les entitats culturals, facilitant l’accés a totes les persones en condicions d’igualtat.

Hem de garantir el dret al temps lliure dels infants, els joves i les persones grans. Les entitats d’educació en el lleure garanteixen l’educació en valors dels infants i els joves a través d’un conjunt d’activitats vinculades al medi ambient i a la cultura. Gràcies a aquestes entitats molts infants i joves tenen l’oportunitat de conèixer, aprendre i relacionar-se amb altres i sortir del seu entorn habitual.

Però també hem de garantir el dret al lleure de les persones grans, potenciant les sortides i les relacions socials, lluitant contra la soledat no desitjada que pateixen moltes persones especialment a l’estiu.

Els ajuntaments juguen un paper cabdal per assegurar el benestar i la qualitat de vida de totes les persones que viuen a les ciutats i és des d’aquesta perspectiva que hem de tenir una ciutat preparada per donar resposta a les noves necessitats mediambientals i socials. Alhora, s’ha d’assegurar que el conjunt d’activitats i serveis que es desenvolupin a les ciutats garanteixin el compliment d’aquests drets.

La ciutat és quelcom més, però; la societat civil organitzada també juga un paper molt important en el teixit social sent protagonista de moltes de les activitats que es desenvolupen. Les entitats són properes, flexibles i participatives aportant valor específic al programa d’activitats. Tots junts, ajuntaments i entitats han de col·laborar i vetllar perquè totes les persones que ho desitgin puguin participar en condicions d’igualtat.