La pobresa infantil

A Catalunya la pobresa extrema ha crescut un 31% i afecta fins a un 19,9% de la població, i això té conseqüències en l’educació i el lleure. Preocupa la seva cronificació i vivim intensament les conseqüències en els infants. Com afecta la pobresa als infants amb els quals treballem i quines respostes estem donant des del sector? Com podem afavorir que l’educació en el lleure esdevingui un marc d’igualtat d’oportunitats educatives i de cohesió social? 

Pobresa extrema i pobresa infantil 

Segons l’Eurostat (juny de 2023), Espanya i Letònia ocupen el quart lloc de la UE en el rànquing de països amb major risc de pobresa i exclusió social. En l’Enquesta de Condicions de Vida del 2022 de l’INE, a Catalunya la pobresa afectava un 24,7% de la població i, segons l’IDESCAT, l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 va augmentar el percentatge fins a un 26,7%. 

Són xifres que no han sorprès ningú, i menys a les entitats de tercer sector social. Alhora, reflecteixen clamoroses absències de polítiques públiques durant dècades i una pobresa estructural de gran abast. 

El cercle viciós de la pobresa  

La pobresa extrema es perpetua en la salut, l’habitatge, l’educació i l’ocupació. Per això, és imprescindible preguntar-se com es pot sortir del cercle viciós de la pobresa quan la discriminació és sistèmica i l’oblit de sectors sencers de població s’ha perpetuat durant dècades. Fa temps que sabem que la vida col·lectiva en determinats barris és un polvorí latent de difícil solució. Per tant, no estaria de més que ens preguntéssim, honestament, com i per què s’ha arribat a aquesta situació. 

Com deia Olivier De Schutter, relator especial de l’ONU per l’extrema pobresa i els drets humans, el “fenomen és multidimensional”. Com més desiguals són les societats, menys permeten la mobilitat social i més corrosives són les desigualtats de la riquesa. Recordava, també, que cal “invertir més en l’educació i atenció a la primera infància, assegurar que les escoles siguin realment inclusives i donar suport als joves adults amb una garantia de renda bàsica”, si volem trencar els cicles que perpetuen la pobresa. 

En paraules de Joan Majó: “L’increment de les desigualtats no és només un drama social contra el qual cal lluitar per motius d’equitat o solidaritat, sinó que representa també un gran problema econòmic perquè disminueix clarament les potencialitats de progrés d’un país. La desigualtat d’avui és la debilitat econòmica de demà”. 

Cal recordar que la pobresa infantil té altres manifestacions, com presenta l’Informe Pasos 2022 coordinat per la Gasol Foundation: més hores davant les pantalles, menys exercici i esport, pitjor dieta i major obesitat, més tristesa i sensació d’infelicitat entre els infants de barris pobres o marginals. 

El Parlament de Catalunya ha aprovat impulsar un Pacte Nacional per l’Escola i la Llengua Catalana i ha definit prioritats com millorar el rendiment escolar, impulsar l’educació inclusiva o reduir l’abandonament escolar prematur. Però això no és suficient si els acords no es compleixen. 

Pobresa educativa 

En el context de pobresa educativa del país, podem parlar des de tres vessants. D’una banda, un de cada deu alumnes no inicia cap estudi postobligatori un cop acabat 4t d’ESO i un de cada quatre no acaba el primer curs del grau mitjà. En ambdós casos són majoritàriament fills de famílies vulnerables. De fet, la taxa d’abandonament escolar a Catalunya és del 14,8%, una de les més elevades d’Europa, i en determinats barris marginals supera el 4%. 

En segon terme, la pobresa educativa es tradueix a Catalunya en un 17% de fracàs escolar (davant del 6% del nord d’Europa). Les dificultats d’aprenentatge, la incomprensió lectora i la manca d’interès en són determinants. Per això, s’ha demanat que s’elabori, per part de Salut i Educació, un pla per a la detecció, diagnòstic i tractament dels trastorns de neurodesenvolupament. 

Finalment, hi ha un ampli sector d’infants catalans, sobretot de famílies vulnerables, que continua sense tenir accés al lleure educatiu. Això, malgrat els esforços de les entitats socials de lleure educatiu per atorgar beques. La batalla contra la desigualtat educativa ara es lliura, en bona part, en l’àmbit no lectiu, ja que l’accés a les activitats de lleure depèn de la capacitat adquisitiva de les famílies i del context sociocultural. 

Alguns reptes 

Des de Fundesplai treballem amb infants i joves en risc d’exclusió social a través de diferents projectes. Per això, comprovem com la pobresa extrema afecta els nens, nenes i adolescents. Davant d’aquesta situació, sempre busquem que els nostres centres reflecteixin la composició social dels barris on som presents i mirem de contribuir a una convivència rica en la seva pluralitat i diversitat per facilitar integració en la comunitat. 

L’esforç realitzat per la Fundesplai i altres organitzacions en la dotació de beques per a colònies i casals, especialment a l’estiu, mereix una especial menció. Tot i això, encara ens preguntem com podem garantir amb més contundència els drets dels infants més pobres i vulnerables. Com podem garantir que l’educació en el lleure esdevingui un marc d’igualtat d’oportunitats educatives i de cohesió social?