Alerta amb els filtres

Avui volem donar un parell de voltes a una cosa ben curiosa. Allò que provoca que, depenent la situació, un mateix aspecte ens pugui afectar en major o menor grau, que li puguem donar poca o molta rellevància, que ens arribi a afectar amb més o menys intensitat, etc. Parlarem d’un estat que té el poder de condicionar la nostra manera de percebre allò que ens envolta, parlarem de l’ofensa.

Segur que totes ens hem sentit ofeses en algun moment. No obstant això, el que ens plantegem nosaltres és un qüestionament al voltant d’aquest tema. És un aspecte que es manté en el temps? És una cosa puntual? Seria possible sortir d’aquest estat? De què depèn? Totes aquestes preguntes i moltes d’altres són les que ens fem per començar a escriure.

A nosaltres ens agrada definir l’ofensa com un estat, com una actitud que es pren davant d’una situació o davant de la vida mateixa. Aquest estat, en funció del que decidim, pot esdevenir efímer o permanent en el temps i exerceix com a filtre dels estímuls que ens arriben. Això condiciona directament la interpretació, l’afectació emocional i la resposta envers la situació. Així doncs, un estímul que en un moment donat podríem ignorar o, fins i tot, ens podria fer riure, en un altre moment que ens trobem en un estat d’ofensa ens pot ocasionar un malestar o arribar a prendre-ho com un atac personal. I, en aquests casos, sol aparèixer patiment i una resposta no gaire assertiva.

Si som capaces d’identificar que hi ha moltes coses que ens estem prenent malament en un moment determinat, podem qüestionar-nos quin és el nostre estat per obtenir informació i saber si estem en ofensa o no. Amb l’objectiu de saber-ho, prendre consciència i fer alguna cosa al respecte. Estem d’acord que l’ideal seria poder canviar-lo immediatament, però ja sabem que no és cosa fàcil: l’autoestima i la confiança esdevenen factors claus d’aquest procés. El fet de ser-ne conscients ens aporta una nova variable, ja que la part més important de l’ofensa no és l’acte, les paraules, la situació ni què fa, diu o crea l’emissor. L’única part necessària perquè aparegui l’ofensa som nosaltres, el receptor.

Saber que el receptor (un mateix) és un factor clau no és la solució, però sí que ens dona la capacitat d’analitzar-ho des d’aquest punt de vista i ens fa els protagonistes de la nostra pròpia història. Mentre que posar el focus en allò extern ens pot situar com a víctimes passives que viuen a través de la queixa de tot allò que ens envolta.

Tot l’expressat anteriorment no significa que no puguem posar límits o distanciar-nos d’allò que ens és desagradable. De fet, aquestes dues opcions poden ser recursos més que viables i ens poden ajudar a gestionar la situació, però no són excloents en una revisió del nostre estat.

Per concloure, està a les nostres mans que l’ofensa sigui un fet puntual o es mantingui en el temps. Hi ha la possibilitat de sortir d’aquest estat encara que implica una feina i depèn de múltiples factors, entre ells prendre consciència i treballar l’autoestima i la confiança per aconseguir una millor resposta.