Resolució de conflictes i gent gran: de l’assistencialisme a la corresponsabilitat

La gent gran habitualment no és notícia i, quan això passa, malauradament, és perquè s’han donat situacions de conflicte i de maltractament.

El model d’assistència a la gent gran a Catalunya es basa en atendre a les persones un cop han entratdins el circuit d’institucionalització, ja sigui en residències assistides, centres d’acolliment diürn o habitatges tutelats. Segons dades de l’IDESCAT (2022), el total de persones de més de 60 anys a Catalunya ascendeix a 96.976 i un 5% d’aquestes es trobaven institucionalitzades. Això no obstant, cal destacar que si prenem de referència una altra franja d’edat, la de majors de 80 anys, el percentatge d’institucionalització es duplica fins al 10,15%. Afirmem, doncs, que la majoria de persones majors de 65 anys a Catalunya resideix al domicili.

Un estudi de Villanueva (2019), amb dades de La Red Internacional para la Prevención del Maltrato a las Personas Mayores (INPEA), situa en un 75% els maltractaments a la gent gran dins l’àmbit familiar, mentre que un 25% es detecta en institucions. En referència a les persones cuidadores, destaca que un 45% reconeix haver tingut alguna conducta maltractant, un 35% ha estat testimoni d’abusos físics i un 80% de maltractament psicològic. A més, un 10% admet haver comès algun acte de violència física i un altre 40% haver maltractat verbalment algun pacient. Per la seva banda, l’OMS estima que entre un 4% i un 6% de les persones grans de tot el món han patit alguna forma d’abús i maltractament.

Tenint en compte aquestes dades, la prevenció de les situacions de maltractament en la gent gran i les accions que es poden dur a terme des de la mediació i la gestió alternativa de conflictes han d’adaptar-se al medi on viu la persona: caldrà tenir en compte quins són els factors i causes que poden predisposar la situació de maltractament o conflicte; quina és la relació amb la família o persones referents; quin és l’estat físic, cognitiu, emocional i social de la persona... I crear projectes o serveis dins d’estructures a l’atenció d’aquest col·lectiu que incloguin aquesta mirada.

És necessari garantir un sistema de cures, efectivament. Però també es requereixen accions comunitàries per tal que les persones se sentin part de l’espai on viuen, puguin relacionar-se amb altres amb qui comparteixin inquietuds, històries de vida, interessos, necessitats... Que s’ofereixin activitats considerades de salut comunitària i que les persones grans, les famílies, les professionals de serveis residencials, les tècniques municipals i les entitats rebin formació sobre la detecció de situacions de maltractament en el col·lectiu, així com en la gestió alternativa de conflictes.

Tant és així que es disposa d’eines útils per acompanyar i assessorar en l’abordatge de situacions de patiment, pèrdua, canvi de rols evitant conductes abusives; reforçant a la persona com a protagonista de la seva vida i afavorint, així, la qualitat de la mateixa i de la convivència. El més important, però, és la possibilitat d’evitar un procés judicial amb el desgast emocional i econòmic que comporta, sense garanties de satisfacció atès que no hi ha hagut un reconeixement de l’altre.

Les situacions que són recurrents amb aquest col·lectiu i que mereixen ser abordades des de serveis de mediació especialitzats (parlem de mediació gerontològica) tenen a veure amb conflictes al domicili amb el familiar de referència independentment que sigui el cuidador principal; situacions de reticència a la institucionalització o bé una adaptació complicada al servei; a vegades, les persones amb envelliment sa formulen demandes de noves activitats als espais dedicats a oferir-les (casals, centres cívics...) que posen de manifest el model caduc o el procés de transició i, també, l’aparició de conflictes en les juntes dels casals (per manca de relleu generacional, per discrepàncies entre membres en relació amb el model d’atenció al soci, per organització d’activitats que no responen a totes les demandes...).

I és en aquest punt on intervenir a través de la mediació i la gestió alternativa de conflictes esdevé clau i innovador gràcies a tècniques com la facilitació, la co-mediació (amb professionals de les àrees bàsiques de salut i de serveis socials, per exemple), els cercles restauratius, el world cafè, diàlegs apreciatius, open space i tantes altres que hauran de vetllar perquè la gent gran, amb l’ampli ventall d’edats que engloba aquest terme, pugui tenir veu i que, aquesta, sigui presa en consideració. Del vincle, cap al bon tracte.