De què serveix queixar-se?

Sovint la ciutadania no som prou conscients de l’abast i de la repercussió de plantejar els nostres greuges, desacords i queixes vers l’administració. A les sindicatures de greuges i defensories de la ciutadania, tenim clar que és útil. Cal valorar la capacitat de transformació que té aquest fet, que pot servir per arribar a modificar pràctiques, funcionaments i normatives.

La feina de les sindicatures i defensories locals és atendre, des de la proximitat,les queixes de la ciutadania vers l’administració municipal. La capacitat d’escolta, la proactivitat, la justícia i l’eficàcia són eixos transversals de tota l’actuació de les sindicatures i defensories.

Tot plegat, amb la voluntat de ser una institució útil per a la ciutadania, que ajudi a resoldre problemes puntuals amb l’administració. Però a més a més, a detectar problemes, tensions i disfuncions estructurals que, per mitjà de la nostra intervenció, es puguin resoldre. I, per tant, també una eina útil a l’ajuntament, ja que té un recurs més per conèixer on hi ha problemes i per canviar el que calgui perquè no es repeteixin.

Per això, després d’escoltar i examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la persona interessada, i un cop considerats els fets i les normes aplicables, la institució té com a missió valorar si s’ha produït un greuge, amb la finalitat de valorar si s’han aplicat els principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la ciutat. Si s’aprecia greuge es fa una “resolució” amb recomanacions o una actuació d’ofici, per tal d’esmenar l’actuació que estava generant el greuge.

Sovint les queixes i les actuacions d’ofici, més enllà del seu valor individual, tenen una repercussió en la comunitat, de manera que és important no només que l’administració les atengui en cada cas concret, sinó que han de servir per transformar, com així ha estat en molts casos, que a partir de queixes individuals, aquestes esdevenen col·lectives perquè han generat canvis en ordenances municipals, normativa comarcal, funcionaments i fins i tot lleis.

Hi ha molts exemples d’això. Fa poc temps una queixa plantejada pel desacord amb el cost del servei de transport adaptat fix, servei necessari per a un fill amb discapacitat per poder assistir a un centre ocupacional, va suposar fer considerables modificacions a l’ordenança fiscal d’enguany. O una altra queixa que qüestionava una manca de claredat dels requisits per poder-se beneficiar d’una bonificació de vehicles va propiciar la realització d’una petita esmena a la corresponent ordenança, per així evitar errors d’interpretació. També, arran de diverses queixes, el Consell Comarcal ha introduït modificacions en la normativa de les bases que regulen l’adjudicació de les beques menjador.

Són molts els casos en els quals això passa i, per tant, el que volem fer valdre és la rellevància i la repercussió de plantejar les coses, no només a escala particular, sinó també a escala col·lectiva, ja que permeten avançar en drets tant individuals com col·lectius.

Doncs sí, queixar-se serveix. I no només per esmenar la queixa individual que hem fet, sinó que pot esdevenir un servei a la col·lectivitat si se’n deriva una modificació legal o d’ordenances. Les sindicatures de greuges i defensories locals fan un seguiment dels casos i d’aquests processos. I això és una garantia. Tens sindicatura de greuges o defensoria de la ciutadania al teu municipi? Si en tens i tens queixes, feu-la servir. Si no en tens, demana a l’ajuntament que creï la figura pel bé de tothom.