D’embolic en embolic 

Arriba el dilluns i comencem una nova setmana. En aquest nou inici s’han de gestionar moltes coses, cadascú les seves, però ben segur que moltes de nosaltres compartim una tasca que s’afegeix i és la de com planifiquem. Hi ha persones que l’organització del seu temps li és més fàcil que a d’altres, ja sigui per una habilitat, menys responsabilitats, més motivació, etcètera. Així i tot, hi ha elements que ho condicionen: l’obligatorietat de les tasques, l’expectativa de l’altre o el compromís que existeix, entre altres.

En referència a l’obligatorietat de les tasques tenim poc marge d’actuació, ja sigui a nivell personal com laboral existeixen coses que s’han de complir i normalment tenen un horari establert. Un exemple d’aquest tipus seria l’horari laboral o escolar.  

Pel que fa a l’expectativa de l’altre, prové d’algú extern, però hem de posar atenció quina quantitat de pressió exerceix en nosaltres i com ens condiciona a l’hora de prioritzar o decidir en la nostra planificació. Un exemple podria ser l’expectativa de l’assistència a un esdeveniment on aquell entorn dona per suposat que hi has de ser; concretament ens ho podríem trobar en anar a un dinar amb la família tots els diumenges o el fet de passar els caps de setmana amb la teva parella.  

Per acabar, l’últim aspecte que hem citat anteriorment és el compromís que existeix. En aquest cas, cada persona entén el compromís i la responsabilitat de forma diversa. Hi ha persones que poden anul·lar una cita per incomoditat a una pestanya i d’altres que hi assistiran amb quaranta de febre. Reconèixer quin és el nostre grau entre aquests dos extrems ens pot ajudar a organitzar-nos.

I tot això, sense contemplar els múltiples imprevistos que apareixen! D’aquests poca cosa podem dir, ja que surten sense que nosaltres hi exercim cap mena de control. L’aspecte en el qual podem incidir en aquest cas és com els gestionem, quina actitud prenem davant dels mateixos i el nivell de rigidesa o flexibilitat que existeix en els nostres plans.  

Després de tenir tots aquests elements en compte, sabem que és una feinada que fem en el nostre dia a dia. Valorar-la i prendre consciència d’ella ho pot facilitar. A més a més, recursos com posar límits, saber dir que no, anticipar-se o gestionar el temps de forma realista, poden aportar efectivitat en tots aquells plans que apareixen en la nostra organització i reduir l’estrès o frustració que pot aportar la sensació de no arribar mai enlloc.