Podem fer mediacions els síndics locals?

D’entrada diria que no, perquè per poder fer mediació es necessita una formació específica, però sí que podem fer intermediacions i utilitzar eines que usen els mediadors professionals, però també per dominar-les necessitarem d’una formació o d’una experiència contrastada en el camp professional. De la mediació i la justícia restaurativa cada dia se’n parla més, encara que no sempre se sap ben bé de què es parla. La mediació fa més de 20 anys que es coneix i més o menys s’hi treballa, tot i que sempre ha tingut ben poc suport institucional, cosa que no s’entén gaire i els que la coneixem i l’hem feta servir l’hem acreditat com una eina magnífica per ajudar persones que estan embolicades en un conflicte, a vegades des de fa temps, que no saben com sortir-se’n i esperen que un altre els hi digui qui té la raó i qui no, per després queixar-se de la solució a què ha arribat el jutge o àrbitre.

És evident que la mediació té les seves pròpies regles de joc i no tots els conflictes es poden afrontar des d’aquesta mentalitat, però els beneficis són molts. Per començar, s’ha de treure cada part de la seva zona de confort i la recerca de la solució del problema que els enfronta no l’ha de decidir cap instància externa, sinó que han de ser les parts les que busquin la sortida amb el suport del mediador que ha d’utilitzar eines i estratègies, primer perquè les parts el reconeguin i, després, per usar ell tècniques i tàctiques per conduir el procés. I en aquest camí entren en joc l’escolta activa del mediador i la cerca de la seva neutralitat perquè les dues parts se sentin igualment ben tractades i es creï un clima adequat per afavorir que cada part pugui expressar lliurement els seus sentiments, dubtes, sospites i desitjos amb la seguretat que l’altra l’escoltarà i el contestarà. Aquesta fase, coneguda com la de ventilació, és útil per exposar el conflicte no de forma superficial, sinó anant als interessos i les necessitats de cada part.

Aquest procés pot durar més o menys, el que sigui necessari, i el seu objectiu és que les parts, elles soles, siguin capaces de proposar la sortida al conflicte, de mostrar la seva conformitat de forma explícita als acords als quals es van arribant i les dues hauran hagut de renunciar a algun dels seus objectius, per tal que la negociació tiri endavant. La teoria és relativament senzilla; la pràctica ja és una altra cosa i per més experiència que es tingui mai se’n sap prou. 

Amb la justícia restaurativa passa una mica el mateix, però encara es coneix menys. Beu de les fonts de la mediació, però hi fa intervenir la comunitat, una nova perspectiva que hi afegeix un valor important. En els cercles restauratius no es pretén castigar, sinó que quan un ha comès errades o ha fet delictes s’adoni del mal que ha fet, material o emocional, i el vulgui reparar. La idea principal és que no ho torni a fer. 

Els síndics i defensors podem mediar o fer cercles restauratius? Com s’ha dit al principi, crec que no. La raó és senzilla, ja que tant la mediació com la justícia restaurativa necessiten d’una formació específica, la base teòrica de la qual només es pot adquirir fent un postgrau o un màster universitari i necessita d’un entrenament per anar adquirint la pràctica. Per altra banda, no es demanen aquests requisits pel càrrec. El que sí podem utilitzar són eines que són molt utilitzades tant en la mediació com en els cercles restauratius, com el respecte, l’escolta activa, l’empatia vers l’altre, així com fer reflexionar i valorar les conseqüències dels propis actes i decisions també cap a terceres persones, a banda de la part oposada. En la mediació, a més, s’ha de procurar que hi hagi un cert equilibri entre les dues parts per evitar que la que se sent superior es creixi i imposi el seu criteri i l’altra es vagi arronsant, situació que impediria fer la mediació. En el nostre cas, com a síndics i defensors, cal tenir en compte que no som ben bé neutrals i l’equilibri entre el tècnic o regidor i el ciutadà seria sovint difícil d’assolir.