Ja és hora de canviar de mirada

Defensar els drets de les persones és responsabilitat de tothom. Per poder protegir la salut de cada persona, s’han de protegir els seus drets. La discriminació és una realitat social.

“El Dia Internacional de la Zero Discriminació va ser establert el 2013 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), després que el Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/Sida (ONUSIDA) posés en marxa la seva campanya a favor de la zero discriminació en el Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA. Més  endavant, es concretà en un àmbit general davant d’una necessitat de reconèixer i respectar els drets de cada persona i identificar i consensuar tota mena de tracte diferenciat, excloent o restrictiu en qualsevol de les seves formes (nacionalitat, origen, ètnia, gènere, religió, posició social, entre d’altres.)”. 

Quan parlem de discriminació, sembla evident del que parlem. No obstant això, molts cops suposa un problema poder demostrar amb evidències l’existència d’aquesta discriminació, ja que molts dels comportaments discriminatoris no són visibles, sinó subtils i implícits; com tot el que caracteritza les actituds, els valors i les opinions de les persones.

En general, les persones percebem subjectivament la discriminació com la recepció d’un tracte diferent o negatiu.

És una realitat que la societat cada cop més entén i accepta les persones amb diferents orientacions sexuals, tot i que moltes encara segueixen patint agressions verbals i físiques; que tracta inadequadament les persones amb discapacitat, cosa que és mostra d’una gran discriminació per etiquetatge, rebuig social i falta de capacitat; i que confia poc en persones d’altres races o ètnies diferents per entaular amistats, tot mostrant un sentiment d’hostilitat respecte a aquestes.

El llenguatge, la religió, els costums i l’origen geogràfic són variables utilitzades per definir una ètnia i, per tant, són variables susceptibles de ser discriminades.

Quants cops hem sentit que defineixen les persones d’ètnia gitana com a dropos, poc treballadores i tancades amb el seu gueto? Quants cops hem sentit dir de les persones magrebines que són poc treballadores, delinqüents i brutes? I de les persones afro-llatines que són vicioses, borratxes i drogaddictes? Així com de les persones asiàtiques que són treballadores, amables i bona gent, però a la vegada inadaptades, estranyes i diferents? Queda clar que diàriament sentim la gent que ens envolta parlar amb prejudicis sobre els altres, i sobretot utilitzar qualificatius despectius en funció de la seva raça, ètnia i color de pell.

Necessitem polítiques educatives que ens ajudin a aconseguir canviar els patrons de conducta que inciten a discriminar i així eliminar aquests prejudicis i estereotips.

Les persones migrades irregulars són particularment vulnerables a la discriminació. Primer, perquè alguns dels drets polítics, socials i econòmics que constitucionalment han de gaudir les persones, els perden en estar a un altre país sense documentació. Segon, perquè carreguen amb una sèrie d’estereotips i estigmes que els relacionen amb la delinqüència, integrants de grups delictius, alta perillositat i violència.

Penso que els processos migratoris i l’augment de la diversitat cultural dels darrers anys han estat un dels motius que ha fet augmentar la discriminació ètnica o racial.

Altrament, també considero que la percepció que tenim de la població que pateix processos migratoris, i que molts cops ens ve donada a través de les imatges que ens ofereixen els mitjans de comunicació, on podem veure l’arribada al país de totes aquestes persones migrants amb pastera i condicions infrahumanes, és que nosaltres els hem salvat i haurien d’estar-nos agraïdes eternament per deixar-los quedar al nostre país.

Quan ens plantegem per què alguns grups encaixen pitjor que altres dins la societat, ens venen al cap respostes com: “perquè no s’integra”, “per la seva vinculació amb la delinqüència”, “perquè són poc fiables”, “per costums diferents”, “perquè són persones violentes”, “per les creences religioses”, “perquè són persones brutes”, “per una mala experiència personal”, etc.

En efecte, per l’actitud d’uns pocs es jutja de manera homogènia i injusta a tota la població del mateix grup, donant origen als prejudicis.

Per altra banda, quan capgirem la pregunta i ens preguntem per què hi ha grups que encaixen, possiblement ens venen al cap respostes com: “perquè són més iguals a nosaltres”, “perquè s’han adaptat”, “perquè ja han nascut aquí”, “perquè porten molts anys i ja han estat escolaritzades”, “perquè el seu grup d’amistats són gent del territori”, etc.

Això implica que ens hauríem de replantejar aquest rebuig pel simple fet de ser diferents, d’haver nascut i crescut a un altre país, o de pertànyer a una altra religió. Ja és hora de canviar de mirada.

Per aquest motiu, proposo que es pugui reforçar aquesta educació des de la infància, ja que moltes vegades la discriminació passa per creences errònies que són transmeses de generació en generació o per qüestions culturals imposades per la societat.

Des del servei de primera acollida ens plantegem com a objectiu facilitar a les persones nouvingudes la incorporació a la societat que els acull. Per tant, apostem per una mirada comunitària, treballant conjuntament amb les associacions de veïns i veïnes, agents de seguretat, ajuntaments, etc., per tal de facilitar al jovent una vinculació al territori on viuen. D’aquesta manera, treballem per promoure la cohesió social i convivència intercultural, ja que volem mostrar una clara vinculació al territori en el qual són presents.

La suma de les mirades fa més complexa i de major qualitat la foto de la realitat.

Els prejudicis i estereotips associats a les persones d’origen estranger provoquen que, a la pràctica, no siguin persones ciutadanes de ple dret. Certament, s’enfronten en moltes ocasions a idees errònies i preconcebudes.

Hem d’oferir aquests valors i actituds transformadores per poder crear aquesta igualtat i responsabilitat, a través d’una formació en el respecte cap a la diversitat.