Extraescolars gratuïtes: d’acord, i què més?

Ja fa temps que som moltes les persones i organitzacions que valorem l’educació en el fora escola i que reclamem el dret per a infants, adolescents i joves a l’accés a les activitats de lleure, especialment a les tardes i a l’estiu. Poc parlem dels espais migdia, però això ho deixarem per una altra ocasió. Centrarem aquestes línies a parlar dels espais educatius de tarda que es desenvolupen durant el curs, coneguts popularment com a activitats extraescolars.

Diferents ajuntaments, en els darrers temps, estan impulsant mesures que ajuden a garantir l’accés a diferents extraescolars. Creiem que, de forma encertada, es busca que aquestes activitats tinguin temàtiques variades i acostin especialment activitats de caràcter artístic i tecnològic a un públic que habitualment no hi té accés. L’Ajuntament de Barcelona anunciava el programa ambiciós de les tardes educatives, que contemplava un paquet important de mesures per no deixar ningú enrere en aquest aspecte. Com a accions més rellevants: el programa ‘Extra! Extra!’ i una campanya de beques per accedir a alguns (encara pocs) ajuts per fer extraescolars.

Darrerament, però, a Barcelona no se’n parla gaire. Ens costa d’entendre que un canvi de govern aturi projectes amb els quals hi havia força consens, però, vaja, estem segures que s’està treballant per continuar amb el full de ruta acordat. Altres ajuntaments com Martorell han posat en marxa un programa d’accés universal a les activitats extraescolars, l’altre dia fins i tot ho explicava el TN de 3Cat. L’Aliança Educació 360, en la seva darrera jornada anual, feia també una crida de país per garantir arreu l’accés a uns mínims d’activitats extracurriculars a les tardes i uns dies d’accés gratuït a l’estiu. El Departament d’Educació, diputacions, consells comarcals i altres estaments públics aplaudeixen el discurs i en general fan seu el missatge, amb alguns ajuts i dotacions econòmiques en aquest sentit.

Tot plegat és, sens dubte, un avenç cap a la consecució de poder realment garantir aquest dret educatiu als infants. Ara bé, creiem que ens toca posar una alerta sobre el com es despleguen aquestes mesures. A l’estratègia de tardes educatives de la ciutat de Barcelona, per exemple, es parlava d’aspectes rellevants com ara la qualitat de les activitats, el vincle de les famílies amb els aprenentatges que adquireixen els infants, la connexió d’aquestes activitats amb l’horari lectiu i amb la comunitat, i la inclusió dels infants amb necessitats educatives especials, entre d’altres. Perquè el dret a l’educació en el lleure no va només d’obrir espais gestionats de qualsevol manera, amb equips precaritzats i sense cap mena de vincle ni empatia amb les necessitats de cada territori, escola o família.

Per començar, en aquells concursos i licitacions públiques sobre extraescolars, cal reconèixer les categories laborals com a mínim dels talleristes, de les persones que dinamitzaran els tallers, a part de garantir la contractació d’hores fora de la intervenció directa, per a la preparació i l’avaluació de l’activitat i per les reunions de seguiment amb els diferents agents que participen del projecte. Estem veient amb preocupació, com, a vegades, a aquestes figures, no només se les contracta amb categoria de monitoratge de lleure, sinó que, a més, se’ls demana planificacions o informes de l’alumnat que, és clar, han de fer fora del seu horari laboral, i que no tenen reconegudes ni remunerades aquestes hores. Amb el lleure tot s’hi val, però això ja fa temps que ho sabem. Per això, en aquesta petita finestra de rellevància, no volem deixar de reclamar allò que és imprescindible per oferir activitats educatives de qualitat.

Un altre aspecte important és el de poder cuidar els processos: la inscripció, el vincle, l’opinió d’infants i famílies al voltant de les activitats. Habitualment aquesta mena de programes s’organitzen al voltant de barris i escoles on hi ha mancances estructurals i sovint, es dirigeixen a famílies econòmicament precaritzades. Cal un suport per conscienciar l’entorn del valor i la importància d’aquestes activitats, per prescriure-les, per ser capaços de veure quines activitats poden encaixar millor en cada comunitat educativa, fomentar la participació i reduir l’absentisme. Aquest suport es trasllada en la figura del dinamitzador o connector comunitari, o, si voleu, una figura coordinadora d’aquestes activitats amb presència als centres educatius i al territori. Una política pública d’extraescolars gratuïtes que no compti amb aquesta tipologia de professionals està condemnada al fracàs o com a mínim a no tenir un impacte rellevant. Tot i que de nou, mentre no espatlli fotografies o medalles, això sembla que no té importància.

I tot això, si és possible, s’hauria de fer amb una mica de marge per l’abans i el després de la posada en marxa d’aquests programes. No es pot iniciar una contractació al juny, juliol o  setembre per desplegar un programa d’extraescolars municipals. Cal una mica de treball previ amb el territori, de vincle i connexió amb agents que ja hi fan activitats, per no trepitjar-se, per ser coherents amb la proposta, per no sobredimensionar ni infradimensionar, perquè respongui a unes necessitats. I, per descomptat, un temps d’anàlisi posterior, d’avaluació, de veure què es pot millorar i incloure-ho en el següent curs o en el següent plec. I ja que parlem de plecs, mirada llarga i valentia. Contractes de 10 mesos per implementar un programa municipal o territorial d’extraescolars no serveixen per a poder realitzar amb sentit una política garantista.

Mirant de resumir: ja que sembla que estem iniciant una etapa en què l’educació en el fora escola podria començar a esdevenir un servei amb vocació pública, fem-ho bé i amb garanties. Tinguem en compte els territoris i no utilitzem la contractació pública amb mirada mercantil que afavoreix empreses sense una sensibilitat cap als aspectes qualitatius i de cura a les seves treballadores. Cuidem les condicions laborals de les nostres talleristes perquè així també estarem incidint en el benestar dels infants i, de retruc, les oportunitats d’aprenentatge es multiplicaran. Dissenyem els programes amb cura, respectant els agents territorials i encaixant-los amb cada realitat. Dotem de recursos els projectes, perquè tinguin el millor impacte possible i ajudin, de veritat, a fer realitat el dret a l’educació en el lleure.

(Article escrit per Oriol Roca, president de +Educació Cooperativa i membre de SocialCoop).