El privilegi de classe sí que importa

La desigualtat econòmica és un problema global que afecta milions de persones a tot el món. A més de tenir conseqüències socials i econòmiques, la desigualtat també té un impacte significatiu en la salut mental de les persones. Les persones que viuen en entorns amb alts nivells de desigualtat econòmica tenen majors taxes de trastorns mentals, com la depressió i l’ansietat, en comparació amb aquelles que viuen en entorns més igualitaris. Segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió és la principal causa de malaltia a tot el món i s’estima que afecta més de 300 milions de persones. Alhora, la depressió està relacionada amb la pobresa i la desigualtat econòmica.

La desigualtat també està vinculada a l’ansietat. Un estudi realitzat al Regne Unit va trobar que les persones que viuen en àrees més desiguals tenen major risc de desenvolupar trastorns d’ansietat en comparació amb aquelles que viuen en àrees més igualitàries. Qui parla d’àrees, també parla de contextos socials, laborals o familiars. A més, la desigualtat econòmica també està relacionada amb un major risc de suïcidi. Un estudi publicat en la revista Social Science & Medicine va trobar que existeix una associació significativa entre la desigualtat econòmica i les taxes de suïcidi (exemple: els desnonaments).

En relació amb això, de fet, és curiós observar com les persones de classe alta i “mitjana” (com es fan anomenar ells mateixos), tendeixen a desconèixer els seus privilegis. L’evidència del privilegi de classe amenaça la sensació de mèrit personal d’una persona, que el porta a racionalitzar l’èxit a través de la perseverança en tasques complicades i dificultats en la vida. El privilegi de classe es refereix als avantatges i beneficis que tenen les persones d’uns certs grups socioeconòmics en termes d’accés a recursos, oportunitats i poder. I no parlem ja de la importància de l’autoestima en això: les persones amb més diners tenen una major autoestima pel fet que la seva situació econòmica els brinda uns certs avantatges i comoditats que poden contribuir al seu benestar emocional. D’altra banda, les persones amb menys recursos econòmics poden enfrontar dificultats i limitacions que poden afectar la seva autoestima: com la falta d’oportunitats laborals, la discriminació social, entre altres.

També m’he adonat al llarg del temps i experimentant diferents situacions de diverses coses: els rics no s’adonen que ho són perquè estan acostumats a un nivell de vida elevat, ja que és simplement una part normal de la seva vida diària i han estat envoltats de comoditats i recursos durant tant de temps que no veuen la seva situació com una cosa extraordinària. També el fet de la falta de consciència sobre la realitat econòmica, perquè la major part de les vegades aquestes persones estan tan desconnectades de la realitat econòmica de la resta de la població que viuen en una “bombolla” i tampoc han tingut experiències que els mostrin la veritable situació econòmica de la majoria de les persones, i curiosament, tampoc s’han relacionat amb gent que tinguin una realitat diferent de la seva, ni tampoc els interessa.

En resum: la classe social ofereix privilegis. Els qui es troben en el cim de la distribució d’ingressos i educació compten amb avantatges no guanyats, només en funció de la seva condició de classe. I els qui neguen això, és perquè efectivament, són de classe social alta. I els qui també neguen la relació directa entre desigualtat econòmica i la salut mental és perquè, efectivament, mai han experimentat el que suposa no arribar a final de mes. Però recorda, la frase que sempre et diran serà la mateixa: no t’has esforçat prou, no t’has guanyat les coses, no has posat suficient força de voluntat. Com si sobreviure a les necessitats bàsiques per no arribar a pagar-ho tot o menjar bé, ja no fos un esforç inhumà. Com si el context d’una persona no influeixi directament.