Aterrar les polítiques feministes al dia a dia

Sovint em trobo persones que, gràcies a la feina del moviment feminista de Catalunya i a la insistència de moltes, està convençuda que els feminismes han vingut a millorar-nos la vida. Gran part d’aquestes persones em demanen com poden traduir la voluntat en realitat. El que m’estan preguntant, de fet, és com fer polítiques feministes.  

Si la política és transformar la nostra vida, fer polítiques feministes vol dir millorar la vida de la majoria de població. I, per fer això, és imprescindible escoltar qui en sap. I qui en sap, de feminismes?  

En saben les dones que fa anys estan vinculades al moviment feminista i al moviment de dones de Catalunya: una xarxa formada per centenars d’entitats que coneixen, amb noms i cognoms, la realitat de les nostres veïnes.Elles són les que, veient què passava a cada cantonada, han treballat perquè els drets sexuals i reproductius estiguin garantits a tot Catalunya; les que han situat la lluita contra les violències masclistes al centre de l’agenda pública; les que tenen clar que és gràcies a les activitats de socialització entre dones que es combat la soledat no desitjada. 

En saben les dones que, des de les universitats i la recerca, fa dècades que treballen perquè el coneixement científic i acadèmic no tingui biaixos de gènere o de raça. En saben les nostres amigues, les nostres companyes de l’AFA, la nostra fornera. I cadascuna d’aquestes dones que, individual o col·lectivament, expressen demandes que no només mereixen ser escoltades sinó que mereixen ser ateses i transformades en polítiques públiques. 

Per això, si algú em demana com pot fer polítiques feministes, li diria que cal que el discurs sigui coherent amb la pràctica. Que la paritat sigui a tot arreu, especialment als llocs de poder i presa de decisió. Que cal que la xarxa de serveis d’informació i atenció a les dones tingui tots els recursos a l’abast, i que aquests augmentin any rere any.

Que la prevenció i els serveis d’abordatge de les violències masclistes siguin una prioritat nacional. Que totes les dones de Catalunya tinguin dret al temps per elles o per a la participació social o política. Que totes les dones de Catalunya tinguin a l’abast productes menstruals gratuïts i reutilitzables. Que els drets de les dones a interrompre l’embaràs sigui accessible a tot el territori. Que les nenes i noies tinguin a l’abast referents en tots els àmbits.  

En definitiva, que el dret a construir una llista de temes a abordar en forma de polítiques públiques sigui una garantia, i no una prerrogativa.