L’amiant, el padró i la sanitat: reptes centrals del pla de treball veïnal per aquest any 

Fa sis dies que acabem de celebrar la nostra 39ª assemblea de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) a la ciutat de Sant Joan Despí. Una ocasió per passar comptes de tot allò que hem fet bé i no tan bé, durant l’any anterior. És una bona ocasió també per a retrobar-nos amb companyes d’arreu dels diferents barris de Catalunya, compartir les vivències i experiències. Això és també tot un clàssic.  

Igualment, aquest acte és l’oportunitat per assenyalar preocupacions i prioritats que des del moviment veïnal tenim i, sens dubte, una d’aquestes encara continua essent la pobresa, enquistada a la crua realitat de molts barris. Gairebé un de cada quatre veïnes i veïns està en situació de pobresa, com en els darrers anys, i el que és pitjor, ha augmentat el risc de pobresa extrema i també en els i les menors de 16 anys. Aquesta pobresa té rostres i ve de lluny: perpetuada en els anys, sembla dir-nos que no estem combatent factors essencials per a canviar aquest rumb, com el sistema distributiu de la riquesa, entre d’altres. Conclusió: està clar que haurem de fer quelcom més, si volem superar-la. 

La violència de gènere i vicària és una de les altres grans preocupacions. Fa pocs dies una veïna del Prat ha estat assassinada per la seva parella al costat dels seus dos fills, fet que situa aquest com l’any més negre en deu anys amb un total de cinc infants assassinats pels seus pares o parelles de les mares a Catalunya. Fins on hem d’arribar per aturar aquesta bestiesa totalment inacceptable? Administracions públiques i moviment veïnal haurem de donar-li unes quantes voltes perquè no ens estem ensortint. Ara bé, cal segur una implicació total i urgent dels homes!  

Aquestes podríem dir que són les urgències, però com vam assenyalar en el nostre ampli  Pla de Treball pel 2024, aprovat en aquesta darrera Assemblea, tenim moltes trinxeres, entre les quals m’agradaria destacar-ne tres. Primerament,  la desamiantació als barris: l’any passat, segons la legislació, tots els municipis haurien d’haver presentat  els censos dels llocs on hi ha amiant. Un assumpte de primer ordre, ja que afecta directament a la salut de les persones. S’ha de tenir en compte que aquest material es troba fora de la seva vida útil en molts habitatges i equipaments, i és per això que la seva degradació pot tenir més afectacions a la salut del veïnat. Sens dubte haurem d’exigir als nostres ajuntaments que prioritzin i agilitzin aquesta feina, i també pressionar a la part legislativa —en el Parlament— perquè acceleri i doti de pressupostos aquesta urgent retirada de l’amiant.    

Un altre punt que des de la nostra confederació portem temps treballant i que ho continuarem fent per la seva necessitat social, és assegurar l’empadronament a totes les veïnes i veïns. Tal com hem denunciat, en alguns ajuntaments s’estan vulnerant el dret i l’obligació d’empadronar-se. Sembla que algunes administracions encara no han entès que cal acollir assegurant sempre la dignitat humana i la igualtat de condicions a tothom, assumint també que hi ha veïns i veïnes que parteixen amb unes condicions de molta més vulnerabilitat. 

Per últim i no menys important, el pilar fonamental de la nostre societat és la sanitat i l’haurem de defensar al carrer, a les institucions, arreu del país, perquè els interessos privats i les temptacions dels governants, sempre viatgen, en un horitzó de retallar. Les llistes d’espera en són un exemple, així com la centralització dels serveis de pediatria dels centres d’atenció primària, entre d’altres moviments polítics. Unes dinàmiques contestades al carrer com la bona manifestació del 7 d’abril pel centre de Barcelona, impulsada pel moviment veïnal, les marees i altres entitats socials per expressar que la precarització de la sanitat no s’ha de permetre. 

I permeteu-me esmentar un gran contrasentit: la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, molt encertadament deia públicament, arrel dels dos nen assassinats pel seu pare al Prat, que des de l’atenció primària s’hauria de fer un seguiment també emocional i comunitari dels infants. Com l’equip mèdic podrà fer aquest seguiment si estan tancant els serveis de pediatria dels CAP? Podríem posar molts més exemples i no acabaríem mai: la sanitat no s’ha de tocar! 

Moltes són les preguntes que ens van sorgir en el curs de la nostra 39a Assemblea, i moltes les ganes de cercar respostes i solucions: i en això estem. Amb aquestes pinzellades, ja veieu que tenim una tartera de feina que fem i que seguirem fent. Amb moltes ganes de seguir picant pedra, i on qualsevol mà serà benvinguda, perquè es tracta de millorar la qualitat de vida de les nostres veïnes i veïns, sempre amb la nostra mirada posada al barri, construint comunitat i fent país.