Per al tercer sector, més que en una època de canvis, estem en un canvi d'època

Vivim una època intensa: diàriament les entitats del tercer sector intentem donar respostes adequades a aquestes situacions canviants. La major part d'accions són de tipus operatiu, respostes acció-reacció: ajustaments d'equips, reducció d'estructures, tancament o adaptació de serveis, seguiments pressupostaris estrictes, accions de cerca de fons, etc.

 

La qüestió és que, malgrat la quantitat d'accions que fan les entitats, costa molt veure els efectes d'aquest canvis més enllà d'efectes puntuals. Una raó pot estar en l'enfocament operatiu que tenen la major part d'aquestes accions. Són canvis operatius que procuren respondre a circumstàncies concretes. Però molt poques vegades responen a una lògica transformadora de canvis estratègics.

 

Són respostes adequades per navegar en una època de canvis, però el que estem vivint sembla més un canvi d'època. I a un canvi estratègic d'aquest calibre difícilment seran efectives respostes concretes, accions puntuals per corregir detalls.

 

El tercer sector ja va viure un canvi d'època fa una vintena/trentena d'anys amb l'emergència d'una Administració Pública “moderna” que comptava amb el tercer sector com un aliat pel desenvolupament de polítiques socials, de cooperació internacional, ambiental, culturals, etc. I les entitats del tercer sector vam reaccionar a aquest canvi d'època amb una estratègia d'enfortiment interna, estructural, procedimental i de gestió per donar resposta als requeriments d'aquest “aliat” que faria possible els nostres projectes de millora social: certificats de qualitat, subvencions i convenis, aprendre a justificar i a viure en les convocatòries, a reunir-se amb tècnics i polítics, etc. En definitiva, en aquests vint o trenta anys hem dibuixat les organitzacions que tenim ara: organitzacions amb capacitats, competències i estructures potents per gestionar la relació amb l'actor públic.

 

En el canvi d'època que estem vivint ara s'està redefinint el rol de l'Administració Pública en els nostres projectes d'acció. Encara no sabem el resultat del nou escenari, però hi ha elements que es van dibuixant: el suport de l'Administració Pública no desapareixerà però deixarà de ser un suport gairebé únic per passar a ser complementari en projectes de suport i utilitat social contrastada. És a dir, la complicitat social es un element clau per a l'entitat del tercer sector dels propers anys.

 

I reestructurar l'organització per donar resposta a aquest canvi d'època requereix un enfocament de canvi estratègic transversal que va més enllà de la suma de canvis operatius: les persones implicades en els projectes, essencials per les organitzacions, hauran de realitzar un esforç per adaptar-se al canvi, adquirint les competències necessàries per fer front als reptes que es presenten.

 

Un veritable canvi cultural organitzacional que afecta a noves capacitats, noves competències i noves formes estructurals, per aconseguir organitzacions que permetin complicitat social, necessària per aportar valor social sostingut en aquest canvi d'època que estem vivint.