Política, decisions i acció social

En menys de dos mesos tenim de nou la possibilitat d'anar a votar i decidir quins són els grups i partits polítics que volem que representin la ciutadania. I aquells que surtin elegits seran els que finalment gestionin els recursos del país d'una manera o una altra.

Una bona recomanació en aquest sentit és poder llegir amb certa atenció els diferents programes electorals. No cal dir que tots ells hauran passat pel maquillatge del màrqueting abans de ser publicats. No aneu rapidament a buscar-los perquè, per experiència, no apareixen fins ben pocs dies abans de les eleccions, cosa que em resulta personalment curiós tenint en compte la trascendència que en teoria haurien de tenir.

Per la meva banda, només llegiré aquells que tinguin un apartat mínimament fonamentat en referència a les polítiques socials i, en general, sobre el manteniment o redesenvolupament de l'Estat del Benestar. En relació a aquest tema, també em deixaré guiar per la impressió d'aquests darrers dos anys on hi ha hagut algunes propostes polítiques que, sota la meva opinió han estat al marge d'aquests temes i s'han centrat en altres.

Les polítiques per fomentar la igualtat d'oportunitats de les persones, per al desenvolupament dels col·lectius més desafavorits i per erradicar la pobresa existent que comença a permetuar-se a Catalunya són els punts que més tindré en compte.

Si en la lectura d'aquests programes trobo que aquests apartats són especialment genèrics, abstractes i amb declaracions d'intencions sense propostes concretes començaré a sospitar que el departament de màrqueting ha tingut massa pes en l'edició final del document, o que el partit polític no es preocupa perquè un de cada quatre infants de Catalunya visquin sota el llindar de la pobresa.

A mode d'exemple, si teniu temps de revisar programes electorals antics trobareu més de tres i quatre vegades com en les seves propostes electorals es contempla el fet de promoure l'acompliment de la LISMI. Ara bé, sóc de parer que després de 30 anys ningú ha tingut la intenció clara de fer-la acomplir. Això sí, també s'ha de destacar que cert partit polític en una campanya va publicar un dossier d'aprofundiment del compromís electoral amb la LISMI de molt bona qualitat. Llàstima que després esdevingués “paper mullat” perquè mai ho va portar a terme. En aquest sentit, recomano revisar la documentació que els partits publiquen en les seves pàgines webs perquè a vegades es tracta d'informació interessant per consultar per als professionals de l'acció social, independement de l'orientació política.

Aquests cop, en les properes eleccions un dels debats centrals és què farem a partir del 26 de novembre per garantir la igualtat d'oportunitats i erradicar la pobresa a Catalunya. I està clar que haurem de revisar les polítiques d'activació de l'economia, però també la proposta de serveis socials.

Totes les persones que pertanyen a col·lectius en situació d'exclusió social són tan ciutadans com la resta. I tan catalans com els altres, fins i tot ho són aquells que no votaran.