La dimensió espiritual de les persones grans

Tot visitant un Centre de Dia per a persones grans gestionat per Càritas al barri de la Ribera de Barcelona, m'ha sorprès que tenien una sala dedicada al silenci. Estava equipada amb sofàs còmodes i cadires, una llum tènue i una música suau. No és habitual trobar-se amb espais tan explícitament dedicats al silenci en els equipaments socials. He volgut saber on es fonamentava l'opció de dedicar una sala a tal finalitat i la directora m'ho ha explicat més o menys així:

“En aquest centre volem atendre la persona en la seva globalitat. Hi ha un aspecte que massa sovint queda oblidat, no només quan atenem persones grans, sinó en general. És tota la part emocional, de sentiments, tota la dimensió espiritual. Volem treballar aquesta dimensió interior que és diferent de la raó; els aspectes cognitius i relacionats amb la memòria ja els treballem en diversos moments, però aquesta altra part de la persona també mereix una atenció específica. Amb les persones grans massa sovint s'ha menystingut aquesta dimensió espiritual i de fet és de les darreres coses que una persona perd”.

Tenim un gran desconeixement de com opera el cervell en tot el que fa relació a la dimensió interior. Cal ser molt respectuosos amb això ja que una persona que estigui en un procés de greu deteriorament de les seves facultats cognitives no vol dir que la seva espiritualitat també estigui en aquest punt. 

En aquesta sala s'hi fan activitats relacionades amb el silenci, la relaxació, la conversa íntima. Tenir un espai específic ajuda molt a trencar dinàmiques quotidianes. També serveix per donar resposta a la necessitat individual que les persones tenim d'estar sols una estona, d'escapar-se del ritme i de les relacions quotidianes.

Un dia a la setmana s'ofereix un taller de relaxació (que també podríem dir de meditació o de pregària) que es fa seguint la metodologia de la sofrologia. És una de les activitats que té més èxit. Es treballa la relació entre la ment i el cos a través de visualitzacions positives davant de situacions que els preocupen, i es treballa també a partir de la il·lusió, procurant generar pensaments positius vers ells mateixos. Finalment, també s'utilitza la tècnica de la reminiscència per evocar records importants que els ajudin a sentir coses positives.

Les persones grans han de poder viure l'ara i l'aquí, qui són i com se senten en aquest moment. Treballar de forma individualitzada  a partir de les il·lusions de cadascú, de les seves aficions, és bàsic. Aquesta informació forma part del projecte individual de cadascú al costat de les altres dades personals. Destacar allò que és propi i específic de cadascú és una manera de que la persona visqui la seva vida amb sentit.

Atendre la dimensió interior o espiritual de la persona és molt positiu no només per a ells mateixos sinó també per a tot el treball que es fa en el Centre, reverteix clarament en una millor relació i en una millor atenció als altres aspectes que es treballen.