Les dues darreres classes amb els estudiants de primer curs d'Educació social i Treball Social les he dedicat a parlar de la dimensió espiritual de la persona i de com aquesta dimensió, per a moltes persones, es concreta culturalment a partir de les tradicions religioses. Sempre he pensat que socialment tenim una gran llacuna formativa pel que fa aquests aspectes de la persona i crec que els professionals socials haurien de poder conèixer una miqueta millor tant l'espiritualitat, en tant que característica dels humans, com la religiositat, com a característica de les cultures.
Quan arriba l'hora de tractar aquest tema em pregunto quina serà la reacció dels estudiants. No sempre accepten bé poder parlar d'aquestes coses. Començo explicant que es tracta de conèixer i reflexionar sobre aquesta realitat humana. Els dic que de la mateixa manera que sabem que hi ha un "fet esportiu" a la nostra societat, que es manifesta de maneres molt diverses i que, malgrat no haver practicat mai esport, tothom reconeix que hi és i que té la seva rellevància social, podem parlar d'un "fet religiós" que existeix a les societats que té la seva rellevància i que conèixer-lo o comprendre'l no té res a veure amb practicar-lo.
Aquest any estic especialment sorprès de la bona rebuda que han tingut aquestes classes. Hi ha dos factors que ho han fet possible: d'una banda que, mica en mica, aquesta societat que evitava parlar d'espiritualitat, per que ho lligava a una determinada manera de viure la religió, està reconsiderant positivament aquesta dimensió de la persona, i d'altra banda la immensa incultura religiosa de molts dels estudiants fa que quan els presentes aquest tema, i la importància que té a l'hora d'acompanyar algunes persones, desvetlli una enorme curiositat.
L'analfabetisme religiós que pateix la nostra societat ens ha portat a depreciar el llegat mil·lenari que les tradicions religioses han aportat a la humanitat sobre aspectes clau en la vida de les persones. Les religions, com qualsevol realitat humana, tenen aspectes positius i negatius, poden servir de pont o de muralla. Crec que els qui ens dediquem a acompanyar persones, més enllà de les creences personals que cadascú tingui, hem de conèixer bé allò que les religions poden aportar. Els processos de dol, de vulnerabilitat, d'incertesa que tantes vegades acompanyem, quan els viu una persona amb creences religioses o espirituals adquireixen un altre sentit. Hem de poder preguntar a les persones que acompanyem sobre la seva realitat espiritual. Hi ha tantes coses que preguntem i que sabem dels nostres usuaris... hauríem de poder incorporar sense tabús els aspectes espirituals, també.
Ara bé, caldria abans tenir professionals formats en aquesta dimensió humana. La dimensió espiritual de la persona, allà on cadascú forja el sentit de la seva vida, on cadascú reflexiona sobre el que és i el que vol ser, aquell espai íntim i personal, que, com digué Frankl, ningú no em pot prendre, és tan important com la dimensió psicològica, somàtica i social. La formació dels professionals socials al nostre país encara no considera que sigui un aspecte a tenir en compte.
I com diu la companya, Sandra Ribas, amb qui estic totalment d'acord amb tot el que diu, l'espiritualitat ens allibera, l'espiritualitat ens connecta amb qui realment som i amb el sentit profund del que fem aqui a la terra, que sempre és un sentit d'amor i de gratitud constants, de servei i de donació als altres...i que es concreta en el present, en l'aqui i l'ara.
Hi ha maneres molt fines d'acostar-nos a la espiritualitat, per sort, des de temps immemorials ja se'n parla. Recomano extensament els llibres de l'autor Rudolf Stainer. A través d'aquestes lectures ens podem enterar més bé i de forma precisa del que és el món espiritual.
I per acabar, una informació que també considero interessant; A nivell formatiu hi ha un post grau que ofereix el campus docent de Sant Joan de Déu que fa aquets pont entre el mon sanitàri i social amb la dimensió espiritual de l'ésser humà. Aquest post grau es diu: "Atenció espiritual en els àmbits sanitari i social". Nosé si algú l'ha cursat o en té referències, però personalment estic interessada en fer-lo.
Bé, sequim endavant, cadascú des de la seva parcel·la i aportant allò que bonament pugui.
Pau al cor,
Clara.
I el cami cap a l'espiritualitat es tant sencill com complexe. això no ès feina comuna ni social, això es trevall individual de cadascú i la elecció que decideixi arrel de la seva llibertat.
Ens cal tenir en compte la dimensió espiritual de les persones a tots aquell que volem o estem treballan amb persones., necessitem conèixer per respectar, necessitem entendre per empatitzar i sobretot necessitem tornar a tenir esperança.
Si l'esperança i les utopies...poder no omplen el plat però si omplen el sentit. L'esperança en permet llebar-nos cada dia.
Cal obrir ponts de dilàleg entre les comunitats, entre diferents cultures i cercar allò que ens uneix l no els que ens separa...i per fer això cal tornar a l'arrel...al sentit , als valors...i des d'aquí des de l'epicentre del radi...no som tant diferents.
Estic d'acord amb tu Eloy que els dogmes inmotitzen...però l'espiritualitat va més ellà de tot això.
La religió per mi es el canal, el camí la via que cadascú tria per treballar la seva espiritualitat. La religió en part també és cultura i tradició i aquesta també cal conneixer-la per entendre-la, i a la revaga respectar-la.
Ens cal tenir en compte la dimensió espiritual de les persones a tots aquell que volem o estem treballan amb persones., necessitem conèixer per respectar, necessitem entendre per empatitzar i sobretot necessitem tornar a tenir esperança.
Si l'esperança i les utopies...poder no omplen el plat però si omplen el sentit. L'esperança en permet llebar-nos cada dia.
Cal obrir ponts de dilàleg entre les comunitats, entre diferents cultures i cercar allò que ens uneix l no els que ens separa...i per fer això cal tornar a l'arrel...al sentit , als valors...i des d'aquí des de l'epicentre del radi...no som tant diferents.
Estic d'acord amb tu Eloy que els dogmes inmotitzen...però l'espiritualitat va més ellà de tot això.
La religió per mi es el canal, el camí la via que cadascú tria per treballar la seva espiritualitat. La religió en part també és cultura i tradició i aquesta també cal conneixer-la per entendre-la, i a la revaga respectar-la.
potser que aquest buit d'espai religiós fou cauinat poc a poc desde dins mateix de la intitució, perqué per formar a més profesionals prou que fan falta institucions i recursos, i com diu eloi és més barat educar a la gent amb amor i no amb dogmes que massa cops ens innotitzen davant la propia realitat que s'ha d'omplir el plat cada dia i que el bombardeig mediatic, abusiu, consumista no permet esatr a l'alçada que suposo demanes enric, i d'utopies no s'en omplen pas els plats.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari