Pistes per fer memòries que generin confiança

En general, podem dir que memòries s’han fet tota la vida. Però avui dia, les memòries tenen una rellevància especial per les entitats no lucratives al ser un dels elements clau de les accions de transparència i rendició de comptes. I si la transparència és una tendència clara en tots els àmbits de la societat, per les organitzacions del tercer sector és quelcom més: és tracta d’un tema “genètic” vinculat als nostres valors organitzatius.

En la nostra feina amb les memòries de les organitzacions hem descobert que l’encàrrec de fer la memòria en moltes ocasions es viu com un sidral, en el qual tocarà perseguir a companys i companyes per recopilar dades i fotografies disperses per l’organització: què projectes fem, quants som, quants diners movem, amb qui treballem... I aquesta experiència de “perseguidor organitzatiu” acaba convertint-se en la principal tasca per desprès incorporar les dades al format anualment repetit. Vaja, que any rere any, tornem a emprar el mateix esquema de memòria amb les dades de l’any en curs. Així les memòries acaben semblant-se perillosament al llarg del temps. De fet, de vegades a algú se li escapa l’any anterior en algun paràgraf que no va ser substituït. Són les memòries de “copiar-enganxar” tan de moda.

El repte és transformar aquest sidral en l’oportunitat de fer una memòria capaç de generar confiança a les persones i col·lectius involucrats amb la nostra organització.

Un primer element per aconseguir aquest canvi és l’enfocament de millora en cada edició: la memòria d’aquest any és millor que la de l’any passat, però sempre serà pitjor que la de l’any vinent perquè està en evolució permanent, reflectint el dinamisme i els canvis que viu l’organització. De fet, si som capaços de canviar la lògica anual en la recopilació de la informació i les imatges per una lògica de continuïtat i implicació de l’organització haurem fet un gran pas per la millora de la memòria.

El senzill és explicar què fem. I el resultat és una memòria-inventari de tot allò que fa l’organització. Amb aquest plantejament, el normal és acabar amb memòries llargues on cada projecte o cada àrea té la seva quota d’espai. És l’hora de canviar aquest enfocament i pensar que, a qui l’importem com a organització li preocupa molt més saber què hem aconseguit que el que hem fet. Ser capaços d’explicar quins canvis hem provocat, quin impacte hem tingut a la vida de les persones, quines transformacions hem aconseguit... Per això, podem introduir escenaris, indicadors, històries de vida, ... Del que es tracta és de mostrar de forma clara els efectes de la nostra actuació.

Un tercer tema a tenir en compte és la importància de les imatges. Ja ho diu la frase feta “una imatge val més que mil paraules”, però moltes organitzacions obliden aquesta dita al fer la seva memòria. I és que les paraules es poden redactar en el moment de fer la memòria, però disposar d’imatges atractives ens obliga a planificar, a viure els moments i capturar-los. Més persones i menys pedres. Mirades. Llum, energia. Són elements gràfics que expliquen molt més que grans extensions de text. És una paradoxa: com més escriguem, menys persones ens llegiran.
Vivim al segle XXI. I les tecnologies han evolucionat radicalment les memòries en conceptes com la interactivitat o la disposició de la informació. La disposició de la informació vol dir que ja no s’ha d’escriure “tot” a la memòria, donat que hi ha noves possibilitats com enllaços directes, codis QR, microsites,...que ens permeten dosificar la informació en funció de l’interès del lector. A més a més, existeixen nous formats com les publicacions electròniques per les tabletes, vídeos o els socorreguts pdf’s que ens permeten superar les limitacions de la publicació en paper. Toca innovar aprofitant les possibilitats que ofereix la tecnologia.

En definitiva, hem d’aconseguir que la memòria de l’organització connecti els nostres elements identitaris (missió, valors, visió) amb l’impacte de la nostra actuació, mostrant de forma més efectiva el nostre compromís amb la societat. És hora de canviar la nostra percepció de les memòries com la explicació de “allò que fem” i ser capaços de crear memòries centrades en explicar “el que hem aconseguit”.

O sigui, la responsabilitat de fer la memòria ha de deixar de ser un sidral per passar a ser percebuda com la oportunitat de realitzar quelcom important: Generar confiança en la nostra organització. Confiança, el més valuós que podem tenir per aconseguir transformació social.