La violència masclista és notícia?

A principis d’any, una ciutadana de Vila-seca va ser assassinada per la seva exparella. Els mitjans de comunicació se’n van fer ressò a la secció de “Societat”. Un succés més. I ens van fer saber els noms i cognoms i nacionalitats de la víctima i del botxí, també de les filles en comú, a banda de detalls de la seva vida. Algun mitjà titulà “Primera mort de l’any per violència masclista”. Algun altre va informar del “primer cas de violència domèstica”.

De fet, massa cops llegim titulars que ens desdibuixen l’agressor i també el crim. I ens ho expliquen absolutament tot, tot, fil per randa. Bé, potser tot no, perquè en massa ocasions s’obvien les causes de l’assassinat o l’agressió, allò que cal denunciar: la violència masclista i el masclisme. Alguns mitjans també mostren les espectaculars proteccions de l’operatiu policial. I llegim: “L’explicació del crim que circulava entre els veïns era que la dona podria haver abandonat el seu marit”. Un relat de dades conjunturals amb la data en què s’ha produït el crim, que ara queda reduït a un número i uns fets “x” i que, de passada, semblen indicar alguna ombra de responsabilitat de la víctima, que “podria haver abandonat el marit”, gairebé justificant el fet. Molt probablement, molts d’aquests mitjans no tornaran a parlar de la violència masclista fins que (esperem que no) es produeixi un nou cas.
 
Els mitjans de comunicació han estat fonamentals per visibilitzar la xacra de la violència masclista i cal que actuïn com a agents del seu abordatge, com ho som tots i totes, com ho són les institucions, les empreses i les organitzacions. Hem d’aprofitar l’impacte tan important que els mitjans tenen en la ciutadania per poder avançar. Per això, convé mostrar la violència masclista no com un seguit de fets aïllats, números i causes conjunturals, sinó com un fenomen estructural en tota la seva dimensió, com un problema social que va més enllà del fet privat. Els i les periodistes han d’anar més enllà del fet que commou i impacta, i incloure la veu de les dones que han patit i superat la violència, les dones expertes, i han d’expressar el seu compromís de lluitar contra la violència simbòlica vers les dones que poden reproduir en els seus continguts.
 
A Catalunya ja fa anys que les institucions i els mitjans de comunicació treballem conjuntament en aquesta línia. I disposem de documents i eines realitzades conjuntament amb les empreses i professionals de la informació. Des de fa dos anys, des de l’Institut Català de les Dones (ICD) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)  també facilitem formació en aquest sentit a l’alumnat de comunicació de deu universitats catalanes. I el mateix títol d’aquest article és el d’una taula rodona que tindrà lloc aquesta setmana i des de la qual l’ICD, el CAC i el Col·legi de Periodistes de Catalunya creem un espai per a la reflexió i millora sobre aquest tema. Necessitem la complicitat de tothom per anar eliminant dia a dia totes les estructures que ens impedeixen arribar a la plena i real equitat entre dones i homes i avançar en la construcció d’una societat on la violència masclista sigui un fet impensable.