Drets de la infància i justícia social

La Convenció dels Drets de l’Infant (1989) estableix en els seus articles 27 i 28, respectivament: “el dret de tots els infants a un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social” i “el dret a l’educació a fi que es pugui exercir progressivament i en condicions d’igualtat d’oportunitats”.

El Pacte per a la Infància a Catalunya signat el mes de juliol de 2013 com a instrument per tal de garantir l’exercici d’aquests drets ha estat un acord subscrit per més de 70 entitats d’iniciativa social, agents socials i econòmics, institucions i partits polítics que ha suposat un avenç significatiu per tal d’impulsar la ‘perspectiva de la infància' en les polítiques socials, fer visible aquest grup social i millorar el seu benestar personal i social.

Però la pregunta que ens hem de formular és cóm es garanteix l’exercici dels drets dels infants, i per tant el compliment de les accions i objectius consensuats en el Pacte per a la Infància (2013) sense una disponibilitat pressupostària i un crèdit previst en el Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya aprovats al Parlament de Catalunya. Si no es dóna una clara prioritat pressupostària per part de l’Administració Pública competent per tal de poder finançar l’assoliment dels objectius fixats, i sense una dotació real de recursos materials i professionals que facin viable aquestes accions i objectius, el document pot quedar-se en una declaració de compromisos sense la translació real i quotidiana a la vida de tots els nens i nenes de Catalunya.

Per tal de poder fer el seguiment de les polítiques d’infància i adolescència a Catalunya que despleguen el Pacte per a la infància (2013), s’han construït els indicadors més adients per obtenir les dades necessàries mitjançant el Pla d’Atenció Integral a la Infància i l’Adolescència previst a l’article 21 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

El fenomen de la pobresa infantil s’ha incrementat en els darrers anys atesa la situació de crisi econòmica estructural i per les mesures de contenció de la despesa pública aplicades, i això ha tingut una incidència negativa en la preservació dels drets i les oportunitats vitals pels infants. Davant d’aquesta situació, els poders públics tenen el deure i el compliment legal i ètic de garantir l’exercici d’aquests drets, especialment en les situacions de major desigualtat social. La pobresa infantil resulta ser un factor de risc que se suma a la mateixa condició de vulnerabilitat atribuïda a la infància en si mateixa.

Com a categoria social, la infància és contemplada com un col·lectiu amb una vulnerabilitat especial atès que s’entén que, malgrat les seves capacitats i potencialitats, es troba de forma inevitable en situació de desavantatge davant múltiples situacions en les que cal oferir-li una atenció i protecció.

El dret dels infants a un nivell de vida adequat i a l’educació com a drets fonamentals han de ser garantits per les esferes polítiques, econòmiques i socials amb una prioritat absoluta per tal que el benestar i el desenvolupament dels ciutadans més vulnerables no es vegi perjudicat. És una obligació tant privada (família) com pública (Administració) vetllar per la garantia de l’atenció de les seves necessitats educatives i socials.

D’acord amb el Dictamen elaborat per la Comissió d’Infància i Família i aprovat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya el mes de novembre de 2015, “la pobresa infantil té conseqüències importants sobre les trajectòries vitals d’aquells/es que la pateixen, i cal pensar que la pobresa infantil d’avui pot esdevenir exclusió social adulta en el futur”. També s’indica en el mateix Dictamen que “cal prendre mesures que eradiquin i previnguin la pobresa infantil, entenent-les com a inversió social. I per una altra banda, entenem el fenomen de la pobresa infantil com una situació injusta, indigna i intolerable”.

No hi pot haver-hi justícia social sense respecte als drets humans més fonamentals i, en el cas dels infants, aquests drets establerts en la Convenció dels Drets de l’Infant (1989) s’han de traduir en el seu exercici en totes les àrees de la vida social i educativa; l’aplicació de la ‘perspectiva de la infància’ en totes les polítiques socials que es puguin implementar a Catalunya, i amb una clara prioritat pressupostària per part dels poders públics perquè els infants esdevinguin veritables ciutadans de la nostra societat.