Parlem amb les mans

Autor: Manuel Carrascosa, membre del claustre del professorat de l'Escola Amílcar

A l’Escola FEDAC Amílcar de Barcelona aquest és el segon curs consecutiu que portem a terme un projecte innovador. El projecte es diu Parlem amb les mans.

Als centres educatius, no sempre cal fer projectes abstractes o llunyans. En aquesta escola ho sabem i treballem la realitat del barri. Parlem amb les mans va néixer, principalment, de la idea d’un intercanvi amb el Centre d’Educació Especial Josep Pla, ja que els dos centres estan molt a prop.

Els alumnes d’Amílcar d’Educació Infantil, Cicle Inicial i Cicle Superior han començat a conèixer i aprendre una de les nostres llengües, que és patrimoni cultural i lingüístic de Catalunya, la Llengua de Signes Catalana (LSC). Malgrat haver estat reconeguda com a llengua i amb una normativa que l’empara, la Llei de la Llengua de Signes Catalana 17/2010, aprovada al nostre Parlament, continua sent considerada per la majoria com una llengua minoritària i de la que es fa molt poca difusió. Cal explicar però, que a Catalunya hi ha 26.000 usuaris.

A vegades, les famílies dels alumnes relacionen l’escola només amb aspectes estrictament curriculars i la veritat és que és complicat trobar, en els horaris atapeïts de matemàtiques, medi natural i social o anglès, entre altres tantes assignatures, estones de treball i d’aprenentatge d’actituds que faran dels nostres alumnes adults responsables, competents i compromesos amb el món que els envolta. L’Escola Amílcar això ho té molt clar i, per això, es treballa sempre la globalitat de la persona. De fet el nostre lema és “Avui per demà“.

Així és que, amb molts objectius al cap, treballar amb la realitat i les persones del barri, fer un treball conjunt de diferents cicles de l’escola, conèixer una llengua nostra i sensibilitzar els alumnes vers les persones sordes, l’equip de mestres es va llençar a la piscina. Sabíem que seria un projecte innovador que requeriria moltes hores de feina, però intuíem que tindria una bona resposta per part dels alumnes i les famílies. El cert, però, és que no sabíem com aniria. El passat mes de juny, hem tingut l’orgull de poder presentar el nostre projecte Parlem amb les mans al Consell Sectorial de la Discapacitat del Districte de Nou Barris de Barcelona.

Dos cursos després, els resultats han superat les nostres expectatives molt més del que podíem arribar a imaginar. Ara, molts dels nostres alumnes, quan es troben amb alguna persona sorda al carrer, la saluden i poden comunicar-s'hi mínimament. A l’intercanvi amb el CEE Josep Pla, per exemple, un grup de nois i noies sordes van ser els protagonistes en l’ensenyament de la seva llengua. També els nens i nenes d’Amílcar han conegut una persona sordcega, una professora sorda, intèrprets de LSC, han fet tallers de sordceguesa… i les famílies han respost molt positivament. Els seus fills van organitzar-los un taller de LSC per ensenyar-los vocabulari per camps semàntics i, ara, en veure la il·lusió dels seus fills per aprendre aquesta llengua tan antiga i nova per a ells, demanen a l’escola una extraescolar de LSC per al proper curs.

Un del nostres alumnes va dir una frase que hem recollit com a conclusió: “Si tothom sabés Llengua de Signes, ser sord no seria una discapacitat”.