Beques d'estiu per a joves amb dificultats

Ara que és l'època del lleure estival, què és el primer que creuen que ens ve al cap quan pensem en els casals d'estiu? Segurament, a banda dels termes propis com "vacances", "lleure", "cau" o "esplai" ens apropem a d'altres relacionats amb l'organització i el finançament d'aquestes activitats, com són les administracions públiques i les entitats de lleure.

A nosaltres ens sorprèn allò que creiem que hauria de ser normal: s'han preguntat mai perquè no els ve al cap el terme "cultura" o "entitats culturals"? Sovint no es té en compte que el món ateneístic va més enllà de la cultura. La gran majoria d'entitats que representem tenen una vessant social que queda tapada per les cortines dels teatres que tots tenen en ment, però que és igualment rellevant en molts casos.

És per això que, fa uns anys, des de la Federació d'Ateneus ens vàrem proposar d'apostar per reforçar i visualitzar la tasca i els esforços que dediquen les nostres entitats a qüestions socials com la que ens ateny en aquest article, que és la dels casals d'estiu.

Així és com durant any rere any convoquem les Beques del Casal d'Estiu, pels mesos de juliol i agost, amb la voluntat de becar places als casals, perquè hi hagi més infants que puguin gaudir d'un espai de convivència sa mentre no torna a començar el cicle escolar. Això, segurament allunya en diversos casos a alguns joves de quedar abduïts per la seducció de les pantalles tàctils, els ordinadors i les consoles.

El projecte cada any està més consolidat, i l'experiència resultant la sentim com a clarament satisfactòria. Potser al gran públic li pot semblar estrany que una entitat privada de lletraferits bequi joves i adolescents perquè passin les seves vacances entre nous amics tal i com estem acostumats a esperar-ho d'un ajuntament, per exemple; però hom no fa res més que descobrir la sopa d'all, car l'obsessió per contribuir des del món de la cultura a fer una societat amb igualtat d'oportunitats per a tothom, també és un dels objectius tant de la FAC com de les entitats que representem, una realitat que hauria de ser considerada normal.