Bifurcacions

Tots volem sortir-nos-en. Volem disposar d'un cert equilibri i benestar a la vida, i també disposar de temps lliure i un romanent a la butxaca per afrontar els imprevistos. És a dir, volem “tirar endavant” i respondre “vaig fent” o “bé” i, fins i tot, “molt bé” quan ens pregunten “com estàs?”.

De fórmules de sortir-nos-en, n'hi deu haver de tots colors i mides. Les crisis solen ser oportunitats, diuen els optimistes i, a vegades, així ens ho acaba confirmant la vida. Per reformular-nos la feina, les relacions i/o la mateixa vida.

Hi ha persones que potser s'han plantejat la feina com a meta i no com a estil de vida. Treballem un terç de la nostra existència, si no és que hi destinem encara més temps. Aquesta observació tan evident hauria d'obrir-nos els ulls. Hem de ser més agosarats a l'hora de triar la feina o inventar-nos-la, i desenvolupar-la hauria de ser quelcom, si més no, satisfactori. Combinar actitud i capacitat, talent i ganes i estil de vida no és fàcil però, aquells que ho aconsegueixen fan que la feina no els suposi una feina, sinó una forma de creixement personal. No vivim per treballar sinó que mentre vivim, entre altres coses, treballem i, la majoria dels mortals, treballem per viure la vida. Fem i realitzem projectes, i si s'escau i sent positius i realistes, la majoria de nosaltres exercirem vàries professions al llarg d'aquest camí.

Els diners són la contraprestació per un treball fet, a vegades, a causa d'un intercanvi si treballem per compte d'un altre o també podem haver generat nosaltres mateixos aquest benefici, creant el nostre propi lloc de treball.

Podem partir del nostre talent, d'allò que se'ns dóna molt bé i treure'n partit. Anar a treballar no vol dir patir, sentir-se empresonat, sinó que el lloc de treball hauria de ser una plataforma per treure el millor d'un mateix.

Estar en un lloc de treball, sigui privat o públic, més de deu hores al dia, no vol dir que estiguis realment “fent feina”. Pots estar allà de cos present, veient passar les hores (perquè així ho marca el teu contracte laboral on consta l'horari que hauràs de fer). No obstant això, no vol pas dir que totes aquestes hores siguin efectives.

Des de les darreres reformes laborals, gairebé ens podem remuntar ja a la dècada dels 90, diria que hem anat parlant de reinventar-nos. Entre els molts punts que intentem millorar hi figuren, entre d'altres, tenir sous dignes, la igualtat de gènere, el treballar per resultats, disposar de més temps lliure, poder conciliar la vida familiar i laboral, etc. Convé destacar que encara hi ha empreses que exploten maneres de fer desiguals perquè els és més convenient, paguen sous baixos, tenen horaris moltes vegades aparentment flexibles, fan tota classe de formes de control, fan desenvolupar tasques que no s'havien parlat abans o no figuren explícitament en el contracte, així com polítiques de desunió entre treballadors, etc.

Els experts ja parlen que hi ha la tecnologia suficient perquè qualsevol de nosaltres només hagués de treballar unes 20 hores setmanals amb la possibilitat de tenir uns ingressos dignes per viure i una jubilació també digna quan una encara és prou jove per continuar gaudint de la vida. Ens fan creure que això no és viable, és més, que hem de treballar fins als 67 anys, sinó no ens en sortirem i no es podran pagar les pensions ni les despeses de la sanitat pública.

L'esclavitud del segle XXI està servida perquè, tot i el progrés admirable i sorprenent de la intel·ligència artificial, milions de persones no tenen més opció que estar hores i hores treballant per tenir un sou molt per sota les seves necessitats mínimes i, de la feina a casa i de casa a la feina.

Davant la poca oferta, la molta demanda laboral i l'amenaça constant de retallades, solem callar i acatar allò que se'ns mana. Però ben bé que tot plegat hauria de ser un toc d'atenció i hauríem d'interioritzar aquests moments de crisi per donar una altra mirada a allò que estem fent. Preguntar-nos: realment compensa? S'allunyen molt aquestes circumstàncies d'ara del nostre natural estil de vida?

Si no ens compensa, pensem en possibles alternatives o solucions a partir d'allò que realment se'ns dona bé o que sí que volem o tenim ganes de fer, perquè el talent també es pot educar i millorar. Al capdavall, pots excel·lir en allò que t'has proposat i en el que creus fermament. Per què no? No tot té una contraprestació monetària. L'èxit el podem entendre de moltes maneres. L'èxit pot tenir molt a veure amb la satisfacció que t'aporta el teu dia a dia, amb el convenciment que amb la teva acció diària, i predicant amb l'exemple, contribueixes a fer que les coses vagin una mica millor i, amb aquesta tria diària, entre unes quantes alternatives possibles d'acció, et sents lliure.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article