Templers, serveis socials en nom de Déu

Nascuts al s. XI per a protegir els llocs sagrats de Terra Santa, van ser una ordre militar que va impulsar el concepte de caritat i d'ajuda als més febles en una època de desigualtats socials profundes.
 
L'exèrcit del soldà d'Egipte havia ocupat Palestina i l'Islam expandia la seva influència. L'Europa medieval vivia sota la por a l'infidel i l'Església i els nobles de l'època brandaven l'espasa amb la intenció de recuperar els dominis del lloc on havia nascut Jesús. Aquella era la tasca més important de la cristiandat en aquell moment.
 
De les moltes ordes militars i religioses que van aparèixer, els Templers van ser de les més importants i de les que a dia d'avui més fortuna mediàtica han fet. La seva missió principal fou la de protegir els peregrins que volien arribar a Terra Santa i, per això, oferien hospitalitat i ajuda als qui volien arribar-hi. Eren, doncs, una mena de serveis socials de l'època estesos per arreu de les vies Santes (Jerusalem, Sant Jaume...). La seva funció era oferir solidaritat als peregrins seguint la vella tradició cristiana de la paràbola del bon samarità.
 
Al nostre país, Templers i Hospitalers hi tingueren molta presència i hi deixaren una important empremta, tal com relata Joan Fuget Sans en els seus quatre llibres titulats 'Templers i Hospitalers a Catalunya', editats per Rafael Dalmau.
 
Humilitat i respecte en temps de difícils
 
Tot i ser uns guerrers habituats a la guerra cos a cos i a matar en nom de Déu, seguien fidelment les lliçons de l'Evangeli en les què es parla de donar al viatjant, al peregrí i al necessitat l'ajuda que requereix. Valors de transcendència en uns temps en què la vida humana valia ben poc i en què els drets de l'home encara tardarien segles a aparèixer.
 
D'aquí que sigui interessant analitzar el paper d'aquestes comunitats des del punt de vista dels serveis socials; ja que foren ells els primers en posar en marxa un sinònims de prestacions d'ajuda als desvalguts i d'exportar aquesta filosofia arreu. Existeix molta literatura al voltant de la història i de les gestes que els Templers, els Hospitalers i tants d'altres varen realitzar en l'aspecte militar, però potser la part relativa a la solidaritat que mostraren en temps de desigualtats extremes han quedat més amagades.
 
Guerra justa i valors nobles
 
El cristianisme originari condemnava tota mena de violència, però tardarà poc en canviar aquesta idea i la teologia cristiana es matisarà i proposarà la idea de guerra justa. La guerra que promou l'enriquiment serà il·lícita, però aquells actes de guerra dirigits a mantenir els drets dels homes és permesa. D'aquí en neix la idea del monjo-militar.
 
Homes que viuen sota la idea de pobresa, de respecte al desvalgut com relata en el segle XIII, Jacob de Vitry, historiador i bisbe d'Acre en la seva obra Historia orientalis seu hierosolymitana:
 
'Certs caballers temerosos de Déu [...] es comprometeren a defensar els pergerins contra bandits i lladres i a observar la pobresa, la castedat i l'obediència'
 
Serveis socials bàsics d'avui, Templers d'ahir
 
Un dels serveis que oferien els Templers en el seus espais d'acollida era garantir als pergrins menjar i lloc per passar la nit. D'aquesta manera els viatjants recuperaven forces i podien seguir el seu trajecte l'endemà mateix. Avui en dia, són els serveis socials bàsics, gestionats des dels ens locals del país, els que tenen el deure d'oferir un servei similar; garantir aliment i llit a aquelles persones que, per circumstàncies diverses, viuen en situació de vulnerabilitat i es veuen obligades a dormir al ras. Més enllà de les diferències històriques, tècniques i de tot tipus que hi ha entre els Templers i els professionals dels nostres serveis socials bàsics, els valors que guiaven i guien a uns i altres no han canviat tant: compromís amb els més febles per a donar-los noves oportunitats de vida.