I si parlem de capacitats?

En l'àmbit de la discapacitat hem passat dels programes centrats a la rehabilitació al treball pel foment de la plena participació de les persones amb discapacitat  
 
Les polítiques de serveis socials viuen un canvi paradigmàtic del model d'atenció: de l'assistencialisme a la inclusió social de la persona. Fet que ha tingut especial rellevància en l'àmbit de la discapacitat, el qual reivindica que la capacitat de prendre decisions personals, disposar de suports i participar en el grup social siguin elements que determinin els nivells per a valorar la qualitat de vida de les persones amb disminució.
 
El nou model d'atenció a la discapacitat parla, doncs, de potenciar les capacitats de les persones amb disminució proporcionant-los suport durant tota la seva vida.
 
Europa diu que un altre model per a la discapacitat és possible
 
El Comitè Econòmic i Social (CES) va aprovar el juliol de 2002 el Dictamen sobre la 'Integració de les persones amb discapacitat en la societat', un document que representa un marc de referència per a tots els països de la UE i que serà una guia d'actuació de les polítiques socials durant els anys següents.
 
El document diu que l'objectiu de les polítiques socials ha de ser la integració de les persones amb disminució en la societat, comptant amb les seves necessitats, característiques i habilitats, capacitats.  
 
Alhora es fa evident que han de ser polítiques no discriminatòries perquè la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix tot tipus de discriminació per raons de discapacitat, reconeix de manera explícita els drets de les persones discapacitades i especifica la necessitat de garantir la seva autonomia, integració social i professional, i la seva participació social.  
 
Cal potenciar, doncs, mesures i programes de visualització de les capacitats de les persones amb discapacitat, eliminar els obstacles per la seva participació social i adequar els serveis a les característiques de les persones amb disminució. I, sobretot, és imprescindible impulsar mesures que facilitin la realització de projectes de "vida independent".
 
Suport a les famílies: més serveis, més benestar
 
Massa sovint les famílies de les persones amb disminució viuen una sobrecàrrega de responsabilitat i de cost econòmic que esgota i afebleix la capacitat i la qualitat de l'ajuda. Això augmenta el risc d'empobriment d'aquestes famílies fet que demana a l'administració que augmenti les mesures de suport a aquestes.
 
Amb tot, el document del CES ha acabat marcant el futur de les polítiques d'atenció a les persones amb discapacitat, les quals han de seguir els principis següents:
 
1. Millorar la inclusió social i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat
 
2. Millorar el suport i l'atenció a les famílies de les persones amb discapacitat
 
3. Millorar la qualificació dels professionals que atenen a la discapacitat i fomentar vies d'investigació i recerca de productes i tecnologies que busquin millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat
 
Disseny per a tothom, el repte a seguir
 
Una de les problemàtiques amb què més es troben les persones amb discapacitat –sobretot les que tenen una discapacitat física– és la provocada pel difícil accés a molts llocs. Tot i els avenços dels últims anys per a millorar l'accessibilitat d'edificis i espais encara queda molta feina per a fer en aquest terreny, sobretot, en l'àmbit dels productes i serveis. Cal, doncs, que les empreses prenguin consciència d'aquest fet i comercialitzin productes basats en la idea del 'Disseny per a tothom' per tal de guanyar competitivitat i una quota de mercat més gran.