“La Covid-19 canviarà la vida de tota una generació d’infants i joves”

Quima Oliver | Coordinadora d’UNICEF Comitè Catalunya

Amb el suport de  

Ara per ara tothom ho té clar: combatre el virus, arraconar-lo i salvar vides. Però si mirem més enllà, hi ha un col·lectiu que patirà especialment les gravíssimes conseqüències de la crisi de la Covid-19: la infància. Si les dades sobre mortalitat i fam infantil al món ja ens deixaven colpits abans de la pandèmia, a partir d’ara, tots els indicadors s’agreujaran, amb retrocessos que es traduiran en fam i malnutrició, desigualtat extrema, treball forçat, desplaçaments i també, cal dir-ho, en morts evitables de milions d’infants arreu del món. Així ho està advertint UNICEF, l’organització de les Nacions Unides que vetlla pels drets dels infants.

En motiu del Dia Universal de la Infància, Quima Oliver, coordinadora d’UNICEF Comitè Catalunya, exposa al Social.cat com està afectant la Covid-19 als infants del món, però també a Catalunya, on els indicadors de pobresa infantil són alarmants. A banda, ara que tothom parla de vacunes, Oliver ens recorda que milions d’infants moren encara per malalties per a les quals ja existeix vacuna, un contrasentit més que cal pair mentre celebrem el dia dels infants.

Alguns informes apunten que 600 milions d'infants no tindran cap mena de recurs econòmic d'aquí a finals d'any per afrontar l'impacte de la Covid-19. Quina radiografia feu des d'UNICEF sobre la situació actual de la infància en el món?

En aquest Dia Universal de la Infància des d'UNICEF volem posar el focus en l'impacte que la crisi de la Covid-19 està tenint en els infants i adolescents i de les greus conseqüències que pot generar la pandèmia si es perllonga. Si bé els símptomes entre nens i nenes infectats continuen sent lleus, les infeccions van en augment i les repercussions a llarg termini sobre l'educació, la nutrició i el benestar de tota una generació d'infants i joves pot canviar les seves vides. Avui és més urgent que mai escoltar les opinions dels nois i noies i tenir-les en compte. Aquest any ha canviat la vida de tota una generació, però cal que ens comprometem a treballar plegats per reimaginar un present i un futur més sòlid i millor per a ells i elles i per a tota la societat. En l'àmbit mundial, les dades són esgarrifoses. Actualment, el nombre d'infants sense accés a l'educació, a la salut, a un habitatge, a una adequada nutrició o a l'aigua i al sanejament s'ha disparat fins als 1.200 milions. I a causa de la Covid-19, ha augmentat en un 15% i s'estima que ara hi ha 150 milions d'infants més que viuen en pobresa multidimensional. Amb tot, aquesta és una crisi dels drets de la infància. Mentre la pobresa i la desigualtat augmenten, la pandèmia ha trastocat els serveis essencials que garanteixen la salut, l’educació i la protecció dels infants.

“Aquest any ha canviat la vida de tota una generació, però cal que ens comprometem a treballar per reimaginar un present i un futur millor”

A Catalunya les xifres també són esfereïdores. Un 31% dels menors de 18 anys i quatre de cada deu famílies monoparentals estan en risc de pobresa o exclusió social. Què ha fallat, a part de l'impacte de la Covid-19?

La pobresa infantil a Catalunya és un problema estructural que ve de lluny i amb una incidència molt superior a la que correspondria pel seu nivell de riquesa. En moments de teòrica bonança econòmica les dades ja eren molt altes, unes xifres anteriors a la pandèmia i, que, per tant, encara empitjoraran més. Ens trobem amb un mercat laboral més precaritzat i alhora el preu de béns o serveis essencials ha continuat augmentant. El preu de l'habitatge n'és un bon exemple. D'altra banda, tenim un model d'estat del benestar amb una inversió en protecció social per a infants i famílies molt per sota de la mitjana de la Unió Europea, i a més a més, les polítiques redistributives tenen poca força per reduir la pobresa entre infants i adolescents. La pandèmia ha agreujat un problema que ja arrossegàvem i que, de no prendre mesures urgents, anirà afectant nous col·lectius de població.

El cost de la criança d'un infant a Catalunya és de 626 euros mensuals i el sou mínim, de 950. Són suficients les ajudes de les administracions, com la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital? Quines altres opcions hi ha per erradicar la pobresa crònica?

Resulta que la política familiar de major pes econòmic són les desgravacions per fill a l'IRPF i això té poca incidència sobre la pobresa infantil. Necessitem avançar pel que fa a la garantia de rendes i veiem que l'actual configuració de l’Ingrés Mínim Vital dona resposta a algunes problemàtiques, però no és suficient. És moment de revisar la garantia de rendes i el paper de la Renda Garantida de Ciutadania, perquè pugui sumar i fer que més infants i adolescents surtin de la pobresa. A títol il·lustratiu, no tenim una prestació universal que garanteixi poder cobrir les necessitats que tenen els infants i adolescents i que ells en siguin els titulars.

“Necessitem una estratègia integral de lluita contra la pobresa per garantir la igualtat d’oportunitats d’infants i adolescents”

Quines polítiques públiques cal impulsar per acabar amb aquesta desigualtat social que afecta tants infants?

L'augment de la inversió social en la infància i les famílies, així com garantir rendes, són línies fonamentals per combatre la pobresa infantil, però òbviament necessitem també mesures predistributives com, per exemple, fomentar l'ocupació de qualitat i que es garanteixi que el sistema no creï tanta desigualtat de partida. Necessitem una estratègia integral de lluita contra la pobresa amb l'objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats de tots els infants i adolescents. I necessitem assegurar el dret a l'habitatge, de manera que tots els infants puguin viure en llars a preus assequibles. La lluita contra la segregació escolar, la inversió amb perspectiva d'equitat en aquells entorns i centres més desafavorits i garantir l'equitat en l'accés a l'educació de zero a tres anys resulten aspectes clau també en la lluita contra la desigualtat.

Dos dels pilars essencials dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 són el fi de la pobresa i la fam. S'estan complint els objectius? Són una prioritat real per a molts països?

Aquest 2020 és un any especialment significatiu, ja que fa cinc anys de l'aprovació de l'Agenda 2030 i és l'inici d'una dècada clau que implica intensificar esforços per assolir els objectius en una fita temporal: el 2030. És un compromís polític i una oportunitat d'articular diverses agendes existents. Si bé s'està progressant en algunes fites i els estats, els ens subestatals i la ciutadania estan posant en marxa iniciatives o ordenant propostes, en general les mesures no estan aconseguint l'avançament ni la velocitat a l'escala necessària. De fet, les dades parlen per si soles. Més de 700 milions de persones –és a dir, el 10% de la població mundial– encara viu en una situació de pobresa extrema i té dificultats per a satisfer les necessitats bàsiques com la salut, l'educació o l'accés a aigua i sanejament. I prop de 690 milions de persones al món pateixen fam, això és el 8,9% de la població mundial.

Oliver defensa un “gran pacte” que garanteixi les mateixes oportunitats educatives per a tots els infants | Unicef

Aconseguir una educació de qualitat és un altre objectiu, però un informe de la UNESCO adverteix que el 2018, al voltant de 260 milions d'infants no estaven escolaritzats, la cinquena part de nens i nenes del món. Què ha de canviar per revertir la situació?

Aquest 2020 el dret a l'educació s'ha vist greument vulnerat a causa de la pandèmia de la Covid-19 i el tancament de les escoles. En el pic del confinament per la pandèmia les escoles van cloure portes i es va interrompre l'aprenentatge del 91% de l'alumnat de tot el món. La pandèmia ha posat en relleu i ha aguditzat les profundes desigualtats en l'accés a les escoles, l'aprenentatge de qualitat i la connectivitat digital. Ha posat de manifest les debilitats dels sistemes educatius, també el de Catalunya i Espanya. Quan els infants no van a l'escola, a banda de no aprendre i socialitzar-se, també estan exposats a riscos com l'explotació i la violència. Els fills i filles de famílies en situació de vulnerabilitat s'enfronten a una doble càrrega: no tenen accés a l'educació i perden la seguretat que els brinda l'escola. Per a UNICEF urgeix acabar amb la bretxa digital, ja que, com vam veure, un de cada tres escolars arreu del món no van poder accedir a l'aprenentatge a distància durant el confinament.

L'Estat espanyol té la segona taxa d'abandonament escolar més alta de tota la UE, un 17,3%, i des del 2010 s'ha anat reduint la despesa pública en educació. De quines maneres pot salvaguardar-se millor el dret a l'educació dels infants?

Les darreres dades disponibles indiquen que la taxa d'abandonament a Catalunya és del 19%. És una xifra que ens situa a la cua d'Europa. Alhora, la inversió educativa és inferior a la d'altres territoris. Si volem que tots els infants i adolescents tinguin una bona experiència educativa i avançar en un model inclusiu i equitatiu de qualitat, tal com estableix l'ODS 4 de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, cal un gran pacte que garanteixi les mateixes oportunitats educatives per a tots els infants. Necessitem una major inversió amb perspectiva d'equitat i garantir la gratuïtat efectiva de l'educació obligatòria. Alhora, hem de lluitar contra la segregació escolar i fer que l'educació primerenca sigui una prioritat. La Covid-19 està accentuant la bretxa educativa, així que és una bona oportunitat per canviar aquestes realitats.

“Hem de lluitar contra la segregació escolar i fer que l’educació primerenca sigui una prioritat”

El dret a la salut dels infants tampoc s'està preservant. UNICEF ha presentat recentment la campanya #PetitesSolucions, per conscienciar sobre la importància de la vacunació infantil. S'han aturat les tasques de vacunació infantil a causa de la pandèmia de Covid-19?

Durant els pitjors moments de la pandèmia a escala mundial UNICEF va patir interrupcions d'enviament de subministraments per aire a causa de les restriccions aèries, la reducció de vols i la limitació de la seva capacitat. Malgrat això, es van prioritzar aquells països que més ho necessitaven per tal de reduir els riscos de la falta d'estoc de vacunes. Des d'UNICEF estem preocupats per tots aquells països en els quals els infants no estan rebent l'assistència sanitària que els cal. Quant més temps passi i més temps estigui interrompuda l'assistència bàsica, més gran i greu serà l'impacte en la vida dels nens i nenes.

L’any 2019 van morir 5,2 milions d'infants abans de fer els cinc anys per malalties per a les quals existeix vacuna. Amb la vacuna corresponent, es podrien haver salvat el 30% d'aquestes vides. Per què aquests infants no van tenir accés a vacunes?

Els infants més pobres i vulnerables són els que tenen més risc de quedar-se fora de la cobertura de vacunació. Dos terços d'aquests infants es concentren en deu països d'ingressos mitjans i baixos: Angola, Brasil, Etiòpia, Filipines, Índia, Indonèsia, Mèxic, Nigèria, Pakistan i República Democràtica del Congo. I és aquí on UNICEF ha de multiplicar els esforços per ampliar els serveis de vacunació. No rebre vacunes fa que tant ells com les seves comunitats estiguin en risc de malalties i mort i els nega l'oportunitat de tenir una vida sana. Molts dels infants que no estan vacunats viuen en llocs rurals remots, barris urbans marginals i àrees afectades per conflictes, que veuen interromputs els sistemes de salut i programes de vacunació, i això comporta una caiguda de la cobertura d'immunització. A tot això cal sumar-hi tots els nens i nenes de famílies dels quals retarden o fins i tot decideixen no vacunar-los, tot i tenir accés als serveis necessaris, a causa de la indecisió o l'escepticisme sobre la seguretat i la importància de les vacunes. De fet, la proliferació d'informació errònia relacionada amb les vacunes a internet i xarxes socials és un dels factors que impulsen aquesta tendència, que l'OMS va identificar el 2019 com una de les deu principals amenaces per a la salut pública.

“No rebre vacunes fa que tant els infants com les seves comunitats estiguin en risc de malalties i mort”

Quines són les principals infeccions causants de mort infantil que es poden combatre?

La immunització salva d'entre dos i tres milions d'infants cada any de malalties infantils mortals com el xarampió, la diarrea i la pneumònia. Entre l'any 2000 i el 2018, la vacunació contra el xarampió va evitar al voltant de 23,2 milions de morts d'infants. En el cas de la poliomielitis, des de l'any 2000, 2.500 milions d'infants han estat vacunats i els casos d'aquesta malaltia s'han reduït més del 99% passant dels 350.000 casos l'any 1998 a menys de 200 casos a finals de l'any passat.

La vacunació és un altre dret bàsic dels infants, però la cobertura global d'immunització fa alguns anys que està estancada en un 85%. Com es podria arribar al 100%?

Doncs buscant la manera d'arribar a tots els nens i nenes, siguin on siguin: on els infants no estan immunitzats, la seva vida i la seva comunitat es troben en perill. Cal dedicar un especial esforç i els recursos suficients per arribar a comunitats remotes o de difícil accés, o per vacunar nens i nenes en contextos d'emergència. Per això, utilitzem tots els mitjans de transport, des d'animals de càrrega, motos, canoes, fins i tot, drons. De fet, UNICEF és el major subministrador de vacunes. L'any 2019 va adquirir un total de 2.430 milions de dosis de vacunes que es van distribuir en 99 països i amb les quals vam aconseguir vacunar al 45% d'infants menors de cinc anys de tot el món. En col·laboració amb els governs i altres organitzacions humanitàries, es duen a terme programes d'immunització en més de 100 països contribuint així que els infants gaudeixen plenament del seu dret a la supervivència i a la salut. Però UNICEF no és l'única organització que treballa de forma incansable per a una cobertura global d'immunització. Per exemple, forma part de GAVI, l'Aliança Global per les Vacunes, que en els últims anys ha proporcionat vacunes per a més de 760 milions d'infants i ha evitat més de 13 milions de morts.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article